Resultats de la cerca
Es mostren 165 resultats
Sant Julià del Llor i Bonmatí

Detall d’una plaça a Bonmatí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, situat al N de la comarca.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi d’Amer, del qual formà part fins el 1983, any en què els dos agregats se n'independitzaren El Ter configura el límit ponentí amb la Cellera de Ter, el meridional amb Anglès i el de llevant amb Bescanó aquest darrer, de la comarca del Gironès limita també a llevant amb els termes de Sant Gregori i de Sant Martí de Llémena, ambdós del Gironès Comprèn els pobles de Bonmatí, cap de municipi, i Sant Julià del Llor Hi arriba la carretera N-141 de Girona a Anglès Del poble surten dues carreteres, una que mena a Sant Martí de Llémena i…
la Barca de Sant Julià del Llor
Masia
Edifici del municipi de Sant Julià del Llor i Bonmatí (Selva).
Pren el nom de l’antic pas de barca entre Sant Julià del Llor i Anglès
Torre del Llor (Sant Boi de Llobregat)
Art romànic
Situació Detall d’un dels pocs murs visibles de la torre, actualment englobada dins el mas de Santa Bàrbara ECSA - E Pablo La torre és situada al mas de Santa Bàrbara del Llor, en una carena entre dues torrenteres, al fons del torrent del Llor, que és divisòria amb Santa Coloma de Cervelló S’hi arriba des de la Torre de Marianao per un mal camí de terra Mapa 36-16420 Situació 31TDF181793 Història Pel seu primer testament, redactat entre el 989 i el 990, el bisbe Vives de Barcelona deixava a l’església de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona el seu alou del…
Sant Corneli (Sant Julià del Llor i Bonmatí)
Art romànic
D’aquesta capella en ruïnes, situada dintre l’antiga demarcació religiosa de Sant Julià del Llor, no en coneixem cap notícia històrica, però pel seu titular i pels elements que en resten prop de la casa de Cal Sastre, dintre el nou municipi de Bonmatí, es podria haver originat en època romànica
Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor i Forcada, guanya el premi Joan Crexells
L’obra Laura a la ciutat dels sants , de Miquel Llor i Forcada, guanya el premi Joan Crexells
llorer

Llorer florit
© MC
Botànica
Arbre perennifoli dioic, de la família de les lauràcies, de 2 a 15 m d’alt, de fulles oblongues agudes i aromàtiques, de flors petites blanquinoses i de fruits bacciformes, ovoides i negres.
Es troba en barrancs humits, al costat de les masies, etc, plantat o naturalitzat És molt apreciat per les fulles, que són un condiment excellent Fulles i inflorescències del llorer © Fototecacat
Sant Guim de la Plana
Sant Guim de la Plana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El terme municipal de Sant Guim de la Plana, dit antigament Sant Guim del Llor o Desllor, té 12,45 km 2 d’extensió i s’estén al sector de llevant de la plana de Guissona, a l’interfluvi del Llobregós i el Sió Limita amb els termes d’Ivorra E, Sant Ramon S, Torrefeta i Florejacs S i W, Guissona NW, Massoteres N i Torà NE, del Solsonès El territori és planer a les zones de Sant Guim i Vicfred, que formen part de la plana de Guissona, i la de migdia, vers Comabella, es troba en una carena d’on baixa el torrent que va fins a Portell El nivell oscilla entre 540…
Laura a la ciutat dels sants
Literatura catalana
Novel·la de Miquel Llor, publicada el 1931.
Se centra en la figura de Laura , una dona de Barcelona que es casa i va a viure a Comarquinal, referent literari de Vic, on la vida se li presentarà difícil per l’hostilitat d’una societat tancada i reprimida, i pel doble fracàs amorós que patirà, primer amb Tomàs Muntanyola, un propietari rural groller i vividor, i després, fora del matrimoni, amb Pere Gifreda, un notari culte Tomàs Muntanyola, un hereu de trenta anys, natural de Comarquinal, es casa amb Laura, una barcelonina que el té enamorat de la seva bellesa, joventut i modernitat La narració s’inicia al tren, de camí cap a…