Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
la Cirera
Panoràmica de la Cirera, agregat a Llorac
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llorac (Conca de Barberà), a 750 m d’altitud, damunt un altiplà, a la dreta del riu Corb, a recer del castell de la Cirera .
L’església parroquial actual Santa Maria conserva part de la construcció del s XIV És, probablement, l’origen dels Sacirera, coneguts per les bandositats que sostingueren amb els Oluja
riu Corb
El riu Corb, al seu pas pel sector de Vallfogona de Riucorb
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de la riba esquerra del Segre, amb el qual s’uneix aigua avall de Vilanova de la Barca (Segrià), davant la confluència d’aquell riu amb la Noguera Ribagorçana.
Neix a 762 m alt, a la font de Rauric, dins el municipi de Llorac Conca de Barberà, a l’extrem sud-oriental dels altiplans de la Segarra Travessa el sector meridional de la Segarra estricta a Vallfogona de Riucorb i penetra a l’Urgell per Guimerà i, sense deixar la direcció E-W, que duu des de Llorac, on forma un ampli solc rectilini revestit d’alluvions i enfonsat de 60 a 80 m, continua per Ciutadilla, Nalec, Rocafort de Vallbona, el Vilet, Sant Martí de Maldà i Maldà fins a Belianes, on canvia de direcció i continua vers el nord, a l’àrida plana urgellenca, i es perd entre les vinyes, els…
baronia de Montmagastre
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell homònim que comprenia les parròquies d’Anya, Montargull, Alentorn, Folquer, Comiols, la Vedrenya i Sant Joan, i la quadra de Vall-llebrera.
El 1570 Miquel Josep de Vilalba i de Guinard mort vers el 1583, senyor del castell de Vilalba, permutà aquest castell amb l’abat de Montserrat per la baronia de Montmagastre Dels Vilalba passà als Meca, senyors de Guspí, als Llorac òlim de Meca, barons de Solivella, i als Despujol, marquesos de Palmerola
baronia del Papiol
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial sobre el castell i el terme del Papiol concedida el 1395 a Berenguer de Cortilles, que la transferí el mateix any a Ramon de Papiol (o Despapiol).
El 1505 passà, per enllaç, als Marimon, senyors de Sant Marçal, i després als Guimerà, senyors de Llorac La plena jurisdicció fou confirmada el 1587 a Gispert de Guimerà i de Llupià El 1610 passà, també per enllaç, als Desbosc, barons de Vilassar, que la vengueren al mercader Francesc Argemir, que en fou investit el 1661
Castells i edificacions militars de la Conca de Barberà anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i les edificacions militars de la Conca de Barberà anteriors al 1300 J Salvadó Barberà de la Conca Castell de Barberà Castell d’Ollers Torre d’Ambigats Blancafort Castell de Blancafort Conesa Castell de Conesa Casa forta dels Montpaó Castell i vilatge de Savella Castell de Torlanda Castell de Saladern L’Espluga de Francolí Vila medieval de l’Espluga de Francolí Forès Castell de Forès Llorac Castell de Llorac Castell de Rauric Castell de la Cirera Castell d’Albió Torre d’Albió Castell de Montargull Montblanc Vila medieval de Montblanc Castell de…
Castell de Solivella
Art romànic
La primera referència del topònim Solivella apareix en un document datat entre el 1038 i el 1058, que es considera fals, en què els comtes Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis feren donació del puig de Forès a Miró Foguet i a Bernat Llop per tal que hi edifiquessin una fortalesa Sigui com sigui, hom sol considerar que el primer esment del castell de Solivella és de l’any 1076, quan entre les afrontacions de la quadra d’Ollers es consigna ipso castelar de Olivela Pel que fa al llinatge dels Solivella, no se’n té cap notícia fins Pere d’Olivella o Solivella, que el 1204 actua com a…