Resultats de la cerca

En religió prengué el nom d’Angélique-Marie de Sainte-Madeleine Féu la reforma del monestir introduint-hi el jansenisme i nomenà Saint-Cyran director espiritual de la comunitat Es rebellà contra la nova condemnació de les proposicions jansenistes feta pel papa Innocenci X el 1653

El 1806 li fou encarregada la transformació de l’església de la Madeleine, de París començada el 1764, durant l’època de Lluís XVI en temple de la Glòria Hi treballà fins a la mort, i la convertí en un temple de creu llatina, amb cúpula a l’interior, però amb frontó a la façana i pòrtics amb columnes, a la manera dels temples grecs

És autor de nombroses obres teatrals i d’escrits contra Le Cid de Corneille en el marc de la polèmica que s’originà el 1637 Publicà també amb el seu nom bastants novelles escrites en collaboració amb la seva germana Madeleine A ell exclusivament sembla pertànyer Almahida 1660-63 Conreà també la poesia publicà un poema èpic, Alaric ou Rome vaincue 1654 i les Poésies diverses 1649

Les protestes al carrer i la pressió internacional forcen el president Suharto a abandonar el poder a Indonèsia, que ocupava des del 1966, un gest que ahir mateix li havia demanat la secretària d’Estat nord-americana, Madeleine Albright El vicepresident i home de confiança de Suharto, Jusuf Habibie, assumeix la presidència i la creació d’un govern de transició per tal de preparar la convocatòria d’eleccions generals

Fill de Domènec Cavaillé Féu un viatge a París el 1833 i construí els orgues de Saint-Denis, Saint-Sulpice, Notre-Dame, i el de La Madeleine, considerat un dels millors instruments de l’època El 1890 reconstruí la part instrumental de l’orgue de la catedral de Perpinyà Inventà un instrument similar a l’harmònium i perfeccionà el mecanisme de l’orgue Fabricà també orgues per als Països Baixos, Anglaterra i diversos països americans

Estudià art dramàtic i s’ha professionalitzat com a director, realitzador i guionista Ha publicat les peces teatrals El dret al revés 1979, Deixeu-me ser mariner 1982, Sarsuela de malves 1983, Manric Delclòs 1992, premi Born de teatre 1991, Exclòs 1994 i Comèdies de corral 1995 Entre les seves novelles destaquen Fe de rates 1984 i Desitja’m sort, Madeleine 1985 Ha escrit, també, guions de ficció per a la televisió

Els ministres d’Afers Estrangers de la República Txeca, Jan Kavan, de Polònia, Bronisaw Geremek, i d’Hongria, János Martonyi, signen a la Biblioteca Museu Harry STruman d’Independence Missouri el protocol d’adhesió a l’OTAN dels seus respectius estats La cerimònia és presidida per la secretària d’Estat nord-americana, Madeleine Albright, que recorda en un parlament els seus orígens txecs Són els primers països de l’antic pacte de Varsòvia que entren a l’OTAN

Reuní una important collecció de pintura realista, especialment d’autors catalans dels s XIX i XX, i que a la seva mort passà, per donació, a l’abadia de Montserrat S'hi troben algunes de les obres més conegudes de Fortuny El venedor de tapissos , Rusiñol Cafè de Montmartre , Casas Madeleine , Mir, Nonell i Gimeno La petita i el bon companyó També hi són representats Picasso, Joaquim Vayreda, Martí i Alsina, Sunyer, Anglada i Camarasa, etc

Estudià a la Juilliard School de Nova York i després ho feu a Europa amb Nadia Boulanger i Madeleine Lipatti S’especialitzà en l’acompanyament de veus, particularment en el terreny del lied , i també dedicà una especial atenció a l’acompanyament de compositors de chanson francesa del segle XX Fou acompanyant, entre d’altres, de Jessye Norman, Nicolai Gedda, Elly Ameling o Jennie Tourrel Dirigí el Festival de Princeton i impartí lliçons magistrals d’acompanyament de lied arreu d’Europa i dels Estats Units

El primer ministre israelià, Ehud Barak, i el president palestí, Iàsser Arafat, signen a la ciutat egípcia de Xarm al-Xaykh un acord per a rellançar el pla de pau de Wye Plantation de l’octubre del 1998 El document, signat en presència del president egipci, Hosni Mubàrak, del rei jordà, Abdallà II, i de la secretària d’Estat nord-americana, Madeleine Albright, preveu l’alliberament de presos palestins, la retirada militar israeliana de Cisjordània, l’obertura del port de Gaza i l’establiment de negociacions per a fixar l’estatut definitiu dels territoris ocupats per Israel