Resultats de la cerca
Es mostren 143 resultats
Gregory Breit
Física
Físic nord-americà, d’origen rus.
Treballà al National Bureau of Standards 1920, a la Carnegie Institution 1924-29 i en diferents universitats nord-americanes Minnesota, Nova York, Wisconsin, Yale El 1924 participà en el projecte Manhattan però més tard l’abandonà S'interessà per l’estudi del magnetisme terrestre i de la ionosfera, i participà en el desenvolupament de la teoria de les ressonàncies de les reaccions nuclears teoria de Breit-Wigner
Central Park

Vista del Central Park
CC Wonderful Pics
Parc urbà
Parc de la ciutat de Nova York, EUA, a l’illa de Manhattan.
El terreny uns 3,4 km 2 fou comprat el 1856 i fou urbanitzat pels arquitectes Frederick Law Olmsted i Calvert Vaux
Aaron Novick
Química
Químic nord-americà.
Contribuí al desenvolupament de la bomba atòmica Els anys quaranta realitzà estudis de química a la Universitat de Chicago i s’incorporà al Projecte Manhattan per desenvolupar la bomba atòmica A l’estiu del 1945, en veure les proves realitzades al desert de Nou Mèxic i les conseqüències produïdes arran del llançament d’aquestes bombes sobre Hiroshima i Nagasaki, abandonà la seva vinculació amb el projecte i es dedicà a altres activitats en el camp científic
Los Alamos
Ciutat
Ciutat de l’estat de Nou Mèxic, als EUA.
L’emplaçament, situat en un desert, fou escollit per installar-hi 1943 un laboratori per a projectar la primera bomba de fissió nuclear o atòmica, en l’anomenat Projecte Manhattan Posterioment hi fou projectada la primera bomba de fusió termonuclear bomba H o d’hidrogen, assajada el 1952 Amb el temps, l’inicial allotjament del personal del laboratori donà lloc a una ciutat El 1962 les installacions foren parcialment privatitzades Ha esdevingut un centre d’investigacions nuclears per a tot tipus d’aplicacions
Walter Henry Zinn
Física
Físic nuclear canadenc.
Estudià a la Queen's University de Kingston i es doctorà a la Universitat de Colúmbia 1934 Treballà amb Enrico Fermi en el projecte Manhattan i tingué després un paper important en el desenvolupament nuclear als EUA En 1946-56 dirigí l’Argonne National Laboratory, prop de Chicago, i aviat esdevingué un especialista en el disseny de reactors nuclears Intervingué en el projecte del submarí Nautilus , el primer propulsat per energia nuclear El 1960 rebé el premi Àtoms per a la Pau
Alexander Langsdorf
Física
Físic nord-americà.
Es doctorà en física 1937 al Massachusetts Institute of Technology El 1939 entrà a la Universitat de Washington, on el 1942 s’incorporà a l’equip de físics que treballaven en el Projecte Manhattan, que fabricà la primera bomba atòmica Fou un dels dissenyadors dels dos primers reactors nuclears i, posteriorment, un dels setanta científics que demanaren al president Truman que no fes ús de la bomba També inventà la cambra de boira utilitzada en investigació nuclear els anys quaranta i cinquanta
Arthur Holly Compton
Física
Físic nord-americà.
Efectuà notables treballs sobre els raigs X, els quals aconseguí de polaritzar totalment en collaboració amb CH Hagenow Són bàsiques les seves investigacions sobre els raigs còsmics, dels quals observà l’existència de dos grups amb poders de penetració molt diferents El 1927 compartí el premi Nobel de física amb Charles Thomson Rees Wilson per l’estudi del fenomen que porta el seu nom, descobert el 1923 Durant la Segona Guerra Mundial treballà a la secció metallúrgica del projecte Manhattan de construcció de la bomba atòmica
Manuel Barrueco
Música
Guitarrista cubà, nacionalitzat als Estats Units.
Després d’haver realitzat els seus estudis al Conservatori de l’Havana, el 1974 obtingué el primer premi del Concerts Artists Guild Award, fet que li permeté debutar a Nova York A l’Amèrica del Nord estrenà el concert de Takemitsu sota la direcció de Seiji Ozawa, i a partir d’aleshores ha estat un gran impulsor de la música contemporània per a guitarra Ha estat el fundador del departament de guitarra de l’Escola de Música de Manhattan de Nova York, on ha impartit classes, i ha combinat la tasca docent amb la concertística
Herbert Charles Brown
Química
Químic nord-americà d’origen anglès.
De molt jove emigrà amb la seva família als EUA Estudià a la Universitat de Chicago, on es doctorà el 1938 Des del 1947 fins a la jubilació la seva carrera docent es desenvolupà a la Universitat de Purdue Indiana El 1979 compartí el premi Nobel de química amb G Wittig pels seus treballs sobre el bor, el tetrahidroborat de sodi i altres agents reductors avui emprats en la indústria farmacèutica, i la síntesi dels derivats orgànics del bor borans Codirigí la recerca del projecte Manhattan per a la fabricació de la bomba nuclear
Richard Dreyfuss
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
El 1967 debutà en el cinema però fins el 1973 no interpretà un paper destacat a American Graffiti , de GLucas El 1977 aconseguí l’Oscar a la millor interpretació per The Goodbye Girl HRoss Altres pellícules en què ha intervingut són Whose Life is it Anyway 1981 i Stakeout 1987, de JBadham Close Encounters on the third Kind 1977 i Always , 1989 d’SSpielberg, Postcards from the Edge MNichols, 1990, Prisoner of Honour KRussell, 1991, Silent Fall BBeresford, 1994, Profesor Holland SHerek, 1995, An American President RReiner, 1995, i Night Falls on Manhattan SLumet, 1996