Resultats de la cerca
Es mostren 689 resultats
mufló
Mufló mascle (banyes grosses) i mufló femella (sense banyes)
© Angelika Möthrath - Fotolia.com
Mastologia
Mamífer del subordre dels remugants
, de la família dels òvids, que ateny uns 70 cm d’alçada total, amb les banyes molt desenvolupades en els mascles i pràcticament inexistents en les femelles.
El pèl, curt i llis, varia de color d’acord amb les estacions, i el pelatge hivernal presenta una característica taca blanca Considerat l’avantpassat més directe de l’ovella domèstica, és possible d’obtenir-ne híbrids fèrtils Originari de Sardenya, Còrsega i Xipre, ha estat introduït en altres punts d’Europa, en molts dels quals probablement s’havia extingit A la península Ibèrica, hom l’introduí a la serra de Cazorla el 1954 i, des del 1971, als ports de Beseit i, posteriorment, al Pirineu català Habita en ramats, dirigits per un mascle d’una certa edat El mufló canadenc Ovis…
ganga
Mascle de la ganga en plomatge nupcial (a l'esquerra) i femella (a la dreta)
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes
de la família dels pteroclídids, de 31 cm de llarg i amb les plomes centrals de la cua primes i més llargues que les altres.
El mascle, a l’estiu, presenta les parts superiors de color bru marcadament tacades de groc, les cobertores alars castanyes, el pili gris, la cara d’un groc ataronjat, la barbeta i la gola negres i una ampla franja pectoral castanya la femella presenta les parts superiors groguenques llistades de negre i gris cendrós, i la gola i les parts inferiors blanques amb dues o tres franges pectorals negres És gregari i nia a terra Habita al nord d’Àfrica, a l’Orient Pròxim i Mitjà i a la meitat meridional de la península Ibèrica
cudú
Cudú mascle
CC0
Mastologia
Artiodàctil de la família dels bòvids que es caracteritza per les banyes, d’aspecte helicoidal, acabades en punta.
Els mascles fan més d’un metre i mig d’alçada a la creu i presenten un pelatge de color gris groguenc Les femelles, més petites, tenen un color més rogenc Habita als planells i a les valls d’Abissínia i Eritrea agrupat en ramats És un animal més propi de bosc que de praderia i s’alimenta de fulles i branques de plantes arbòries
cob
Cob mascle
© Xevi Varela
Zoologia
Antílop de la subfamília dels antilopins de gran talla amb el pelatge curt i d’un gris marró.
Els mascles presenten un banyam en forma de lira Habita a les zones de boscs centreafricanes, prop de l’aigua o en zones palustres
tanaidacis
Apseudes spinous mascle
© fototeca.cat
Carcinologia
Ordre de crustacis de la subclasse dels malacostracis, de dimensions entre 1-20 mm de llargada, cuirassa reduïda als 2 primers segments, sobre els quals és soldada.
Els dos primers parells d’apèndixs són maxillípedes, el primer dels quals és amagat sota la cuirassa, i el segon, més robust, té pinces a l’extrem els ulls, quan n'hi ha, són situats sobre peduncles immòbils Els altres apèndixs toràcics són iguals entre ells En les femelles poden faltar els pleopodis Els uropodis, fins, no formen un tèlson La respiració, a més d’efectuar-la secundàriament per les brànquies, té lloc principalment a través de les parets de la cuirassa Són unisexuals, marins, i viuen en galeries excavades als fons fangosos Inclou una única família, la dels tanàidids, els…
lucànids
Dues espècies de la família dels lucànids: a la part superior, i d’esquerra a dreta, individu mascle plenament desenvolupat, mascle jove i femella d’escanyapolls (Lucanus cervus), i la part inferior, individu de Dorcus parallelopipedus
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes coleòpters del subordre dels haplogastres formada per individus de dimensions grans o mitjanes, amb les mandíbules molt desenvolupades en el mascle i més petites en la femella, amb un clar dimorfisme sexual.
Les larves són xilòfagues, amb un òrgan estridulós N'hi ha unes 900 espècies, unes 15 de les quals habiten a Europa Als Països Catalans el més conegut és l' escanyapolls
ricinuli
Ricinuli mascle ( Ricinoides sjöstadtii )
© fototeca.cat
calatge
Tecnologia
Operació d’encaixar dues peces de les quals la femella és de mides lleugerament més petites que la peça mascle ( interferència
).
Pot ésser realitzada en fred, provocant la deformació d’ambdues peces per la força mecànica que sobre elles s’exerceix encaix a premsa , o en calent, quan hom escalfa la peça femella perquè en dilatar-se permeti d’encaixar-hi la peça mascle sense dificultats encaix en calent
masteler
Transports
Cadascun dels pals menors que, en els vaixells de creu, hom afegeix al pal mascle per a sostenir les gàbies i les veles altes.
Prenen el nom de la vela que sostenen masteler de gàbia , de sobremitjana , etc o bé del pal mascle en el qual van muntats mastelers del pal major, del trinquet i del pal de mitjana
insectes
Aspecte general d’un efemeròpter mascle en visió lateral i detall del cap
© Fototeca.cat
Entomologia
Classe de l’embrancament dels artròpodes antenats, amb el cos dividit en 21 segments repartits en tres regions (cap, tòrax i abdomen), proveïts de tres parells de potes (hexàpodes), dos parells d’ales o un de sol (o bé cap) i amb metamorfosi durant el desenvolupament.
Descripció El cap és format per sis segments soldats i coberts per la càpsula cefàlica, la part anterior i mitjana de la qual constitueix el clipi a més hi ha els ulls, dues antenes segmentades i un aparell bucal molt divers segons els ordres, però sempre amb un parell de mandíbules, dos parells de maxilles, un llavi superior o labre, un llavi inferior i dos parells de palps uns de labials, corresponents al llavi inferior, i uns de maxillars Hom pot distingir quatre tipus d’aparells bucals mastegador , propi sobretot d’ortòpters, odonats, dermàpters, apterigots, isòpters i coleòpters,…