Resultats de la cerca

Hom hi aprecia tres tendències la sumèria —la més antiga i, ensems, determinant—, la babilònica i l’assíria, les quals presenten clares diferències malgrat unes característiques generals comunes manca de perspectiva en el relleu, en les rajoles esmaltades i en la glíptica diferències irreals de la mida de les figures caràcter anònim de l’obra artística, etc La influència de l’art mesopotàmic s’estengué pel Pròxim i pel Mitjà Orient L’arquitectura ha produït dos tipus d’edificis característics el zigurat sumeri, torre temple creada en la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC, i el palau reial ,…

Es compon bàsicament de la sumèria, modificada, complementada i semititzada pels babilonis i els assiris Entre les seves característiques destaquen el politeisme, el sincretisme fusió de dues o més divinitats, la importància del culte, la forta jerarquització del panteó, el paper preponderant de la màgia i l’endevinació, i sobretot, la seva influència en la política, l’economia, la cultura i la vida quotidiana Com en altres religions orientals, antigues i actuals, regia tots els actes dels mesopotamis En relació amb la d’Egipte, l’altra gran civilització de l’època, si bé hi té alguns punts…

Es conserva bàsicament en tauletes d’argila, un material d’escriptura que ha demostrat la seva bondat malgrat el pas dels segles, a diferència del que succeeix amb el fràgil papir egipci S’han conservat un bon nombre d’arxius i biblioteques a Mesopotàmia, com la d’Assurbanipal, a Nínive, on hi havia més de vint mil texts, bastants dels quals amb la recensió assíria d’una obra literària escrita en babiloni Com altres de l’Orient antic l’egípcia, l’hebrea o la ugarítica, posseeix un corpus d’escrits específicament literaris En el conjunt del Pròxim i Mitjà Orient, ocupa un lloc d’honor en unió…

Cap al 2400 aC, es desplaçà al S, on fundà diversos principats 2371-2191 aC en la zona situada entre els rius Tigris i Diyala, i, així mateix, devers el N de Mesopotàmia estat d’Urkiš Aquesta ocupació de l’Alta Mesopotàmia s’accentuà entre el 2113 i el 2006 aC i, sobretot, als voltants del 2000 aC, època en què hi havia alguns principats hurrites a l’àrea Cap al 1800 aC, tingué lloc un segon desplaçament d’hurrites al N de Síria, la qual cosa originà la fundació de ciutats estat a Síria i Palestina en el decurs d’aquest segle i del següent A partir del 1600 aC,…

Posà els fonaments del poder assiri a l’Alta Mesopotàmia, el qual havia de continuar amb Salmanassar I i Tukulti-ninurta I Davant Babilònia, la gran rival del sud, aconseguí capgirar la situació favorable fins aleshores als babilònics en derrotar el rei cassita Nazimaruttash Pel que fa a l’est, frenà, sembla, les incursions dels lullubi i els guti, pobles muntanyencs del Zagros que des de sempre saquejaven les poblacions sedentàries de Mesopotàmia A l’oest, convertí, primerament, Khanigalbat territori residual de l’antic Mitanni en el seu vassall, en vèncer el rei…

Una sèrie de documents —un text cuneïforme de la III dinastia d’Ur 2006 aC— esmenten la ciutat d’Aramiki els noms d’Aramu i Ahlamu apareixen a Mari segles XIX i XVIII aC, els quals semblen provar l’existència del poble arameu ja el II millenni aC, bé que la seva localització és difícil Segons la Bíblia, a l’època d’Abraham la regió dels arameus, Aram Naharayim, era al nord de Mesopotàmia, i el seu centre era Haran Als voltants de l’actual Baalbek hi havia unes tribus aramees nòmades, arribades de Mesopotàmia al segle XI aC Hi fundaren diversos petits estats Šamal,…

La tradició siríaca oriental el localitza a la Mesopotàmia

Conegut com a amurru en les fonts accàdies i com a mar tu en les sumèries ‘occident’, en ambdós casos, alguns dels seus membres són ja citats en els textos de començament de la dinastia I sumèria d’Uruk ~2700 aC A partir de la dinastia d’Accad ~2371-2191 aC els amorites apareixen regularment en les fonts mesopotàmiques De fet, des d’aquesta època ~2300 fins el 1800 aC constitueixen l’element ètnic més important de l’Orient Pròxim i Mitjà per llur incontenible demografia, causa directa de la seva penetració persistent al sud de Mesopotàmia A partir de la dinastia III d’Ur 2113-…

A l’Antic Testament designà els països de Síria i Mesopotàmia, poblats per pobles arameus

El període protodinàstic 3000-2450 aC hi és representat per sis temples d’Ištar Conquerida per Sargó, passà a poder de la dinastia d’Accad 2371-2230 aC i, després, al de la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC A partir del 2006 aC, Mesopotàmia fou envaïda pels amorites, els quals fundaren una dinastia a Māri Iaḫdunlim ~1810 - 1800 aC fou el creador del regne El govern de Iasmaḫ-Adad 1800-1778 aC, imposat pel seu pare, Samsi-Adad d’Assíria, conclogué amb la revolta de Zimrilim, fill de Iaḫdunlim, el sobirà més important de Māri 1788-1758 aC sotmeté els caps de l’Alta Mesopotàmia…