Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Bioparc de València
Parc temàtic
Zoologia
Parc zoològic de la ciutat de València inaugurat al febrer del 2008.
Ocupa uns 100 000 m 2 del parc de Capçalera, situat a l’antic llit del Túria, al límit amb el terme de Mislata Substitueix l’antic parc zoològic de Vivers, creat el 1965 per Ignasi Docavo en memòria del qual les noves installacions reben el nom oficial de Bioparc Ignasi Docavo als Jardins del Real i clausurat el 2007 Construït per l’empresa Rain Forest, que també en té cura de la gestió, el Bioparc de València segueix les tendències més actuals dels zoològics, amb els animals en semillibertat i els visitants en contacte directe amb el seu hàbitat El recinte és centrat per un llac…
Soternes
Partida
Partida i antic llogaret del municipi de València (Horta), a l’W de la ciutat, vora la creu de Mislata, prop del límit amb els termes de Mislata i de Xirivella.
S’originà al segle XV al voltant del santuari de Sant Miquel que és l’únic que resta de la població Per tal com n’eren senyors els Cerdà de Tallada, al segle XVII el lloc rebé també el nom de Cerdanet
Rafael Gomar i Lloret
Literatura
Escriptor, més conegut per Rafa Gomar.
Feu estudis de pedagogia i exerceix de professor Treballa a la Sindicatura de Comptes de la Generalitat Valenciana com a traductor i corrector És collaborador habitual de diferents mitjans de comunicació, com El Temps i Saó S’inicià amb el recull de poemes Les quotidianies d’Arístides 1981, que guanyà el premi Abril del 1979, al qual seguí Saxo 1987 El gruix de la seva obra, però, el forma la narrativa, que inclou els volums de contes Hipòtesi 1991, premi de narrativa breu Vila de Mislata 1990, Legítima defensa 1991, premi Víctor Català 1990 i premi de la Crítica dels Escriptors Valencians…
,
Ramon de Riu-sec
Història
Noble, senyor de la baronia de Riba-roja i de Catadau i del castell de Vilamalur, conseller i majordom del rei Pere III de Catalunya-Aragó.
Participà en les campanyes contra el rei de Mallorca del 1343 i del 1344 i en la defensa de l’illa contra l’exrei el 1349 Per la seva fidelitat al rei en les lluites de la Unió a València, la seva vila de Riba-roja fou atacada pels unionistes el 1348 Prengué part en les batalles de Bétera i de Mislata, on els reialistes foren vençuts 1348 El 1354 fou l’encarregat de fer l’intercanvi de presoners amb Gènova, i el mateix any acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya Emmalaltí al setge de l’Alguer i morí a la tornada a València Tingué tres fills, que el sobrevisqueren…
regió de València
Regió litoral del País Valencià, una de les menys extenses, però la més poblada dels Països Catalans després de la de Barcelona.
És formada pel sector central de la plana litoral, constituïda per les conques baixes del Palància, el Túria i el Xúquer Són terrenys quaternaris entre la Serralada Ibèrica i el golf de València, d’agricultura de regadiu en bona part hortalisses, taronges, arròs, etc Les indústries del metall vehicles, siderúrgia, etc, de la fusta i mobles, la més desenvolupada dels Països Catalans, alimentària, tèxtil, de materials per a la construcció, de la construcció i química incloses les joguines han atret una massa de població 1 677 651 h, 620,1 h/km 2 , el 1981 La creixença ha estat màxima en els…
Tribunal de les Aigües de València
Dret
Tribunal que es reuneix cada dijous d’onze a dotze del matí a la part dreta de la porta dels Apòstols de la seu de València, per tal de veure i de resoldre les diferències sorgides entre els regants de l’Horta valenciana, excepte els beneficiaris de la séquia de Montcada, que constitueixen una comunitat a part.
Jaume I feu donació, el 1238, de les séquies del Túria als usuaris, respectant el dret consuetudinari “ segons fo acustumat e establit en temps de sarraïns ” L’aigua del Túria 15 m 3 /s és considerada dividida en 138 files, de les quals, per la vora esquerra del riu, en pren 48 la séquia de Montcada, 10 la de Tormos, 14 la de Mestalla i 14 la de Rascanya, i per la vora dreta pren 14 files la séquia de Quart, 10 la de Mislata, 14 la de Favara i 14 la de Rovella Una assemblea general de regants de cada séquia, que es reuneix cada dos anys, designa directament el seu síndic o…
Jacint Sala i Codony
Literatura catalana
Poeta i dramaturg.
Encetà la carrera com a poeta amb la publicació, a quaranta anys, de cinc poemaris en un any Cants de cada vegada 1985, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1984, Orbs d’alimares 1985, premi Ciutat de Reus 1983, El xerrac i la subtilesa 1985, premi Ciutat de Palma 1984, Adàgio per a un centaure 1985, premi Jacint Verdaguer 1984 i Memòria de Castàlia 1985, premi Guerau de Liost Després d’aquesta eclosió, el ritme de publicació de l’obra de Sala s’alentí Les ombres, Laocoont, les ombres 1989, premi Miquel de Palol 1988, Si vols, Virgínia, aquesta nit escoltarem Beethoven 1989, Vent de…
Boïl

Armes dels Boïl
Militar
Família de l’estament militar originària d’Aragó, establerta al segle XIII a València, l’estirp de la qual fou Garcia Asnares de Boïl, senyor de les valls de Gallani i del castell de Boïl a Aragó (Sobrarb).
Testà el 1143 El succeïren, de pare a fill, Felip Boïl i Garcia Boïl , senyors del castell de Boïl Els fills d’aquest, Benet Boïl i Pere Boïl , prengueren part en la conquesta de València, on reberen terres Pere donà origen a la branca valenciana dels Boïl El succeïren el seu fill Guerau Boïl i Foces i el seu net Pere de Boïl i d’Aragó , primer senyor de Manises, del qual i de la seva muller Altadona Della Scala, filla del senyor de Verona, sorgiren quatre línies els senyors de la baronia de Manises, que des del segle XVIII es cognomenaren Boïl de La Scala i de la qual sorgiren els Lladró de…
pell
Tecnologia
Pell d’un animal separada del cos, especialment la no adobada d’animals petits, com ara els conills, les ovelles, les cabres, els rèptils, els porcs i els ocells, o d’animals grossos que no han arribat a la maduresa, com ara els vedells i els poltres, i l’adobada d’animals petits destinada a ésser emprada en guanteria, en confecció, en pellisseria i, com a pell fina, en sabateria.
Les altres pells són anomenades cuir Les indústries de la pell gaudeixen d’una sòlida tradició als Països Catalans, com a complement de les tèxtils El riu Anoia s’havia distingit des del s XIV en aquesta especialització, que apareix com a capdavantera del país almenys des de la segona meitat del XVIII La màxima expansió industrial de la blanqueria igualadina fou assolida el 1926 amb 250 empreses i 3 000 treballadors La manufactura més generalitzada era la sola de sabata, la qual regulava el mercat espanyol Al principi del s XX, però, l’empresa artesana havia restat greument compromesa per la…
Joaquim Martí i Gadea
Folklore
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Folklorista, lexicògraf i sacerdot.
Vida i obra A disset anys ingressà en el Seminari de València i fou ordenat de sacerdot el 1865 Fou vicari de Casinos Camp de Llíria, Pedreguer Marina Alta i Dénia, ecònom de Senija, regent d’Anna Canal de Navarrés i, des del 1879, rector de Mislata Aplegà abundants materials folklòrics dels pobles valencians, especialment d’aquells on exercí el sacerdoci, amb els quals compongué diversos llibres, molt rics de materials i de lèxic, alguns publicats amb pseudònim, on combinà el retrat caracteriològic, l’humor i les consideracions morals Ensisam de totes herbes, o Ensart de cansons valencianes…
, ,