Resultats de la cerca

Travessa el terme, de S a N, el barranc de Montant , que neix dins el de Caudiel i passa profundament engorjat aflueix per la dreta al Millars al terme de Montanejos El territori és molt muntanyós, i dues terceres parts del municipi són ocupades per garriga i per terres improductives Els conreus de secà es limiten a unes 750 ha cereals, oliveres i vinya sobretot, i els de regadiu, al voltant de la vila hortes de La Solanica i de Bajolugar a unes 50 ha La vila 380 h agl 2006 576 m alt és a banda i banda del barranc de Montant, al peu del turó del Calvari L’església parroquial de Sant Bernat,…

Situació i presentació Des del Montalt vers Mataró coll de Can Xerrac arrenca la serra de Polseruc, que marca la divisòria d’aigües entre la riera de Can Llibre afluent de capçalera de la d’Argentona i la riera de Montalt o de Llavaneres, que passa pel poble de Sant Andreu i desemboca directament a la mar Altres torrents, com la riera del Balís límit amb Sant Vicenç, drenen el territori Comprèn, a més del cap municipal, el veïnat de la Vall, barris com Can Cabot d’Amunt, Can Sanç que no va tenir el desenvolupament típic dels barris marítims del Maresme, però en l’actualitat,…

Situació i presentació El terme municipal de Caldes d’Estrac, conegut també per Caldetes, és un dels més reduïts del país 0,9 km 2 És situat a la costa de llevant de la comarca, entre els termes de Sant Vicenç de Montalt N i W, separat pel rial de la Fenera, el torrent de la Farnaca i la riera dels Gorgs i d’Arenys de Mar NE, separat pel camí del Remei i per la divisòria entre Can Muntanyà i Can Ripoll fins a Can Xenaica Centra el terme el turó de Caldes 112 m d’altitud, en una bona part cobert de pinedes i bosc baix Al NE s’alça el turó de la Torre dels Encantats o Puig…

Mapa dels castells i els edificis militars del Maresme anteriors al 1300 LI Ramos Alella La casa d’Alella Arenys de Mar Torre dels Encantats Arenys de Munt Castell de la Creu Cabrera de Mar Castell de Burriac o de Sant Vicenç La casa de Cabrera Canet de Mar Domus de Canet o castell de Santa Florentina Dosrius Castell de Dosrius Malgrat de Mar Torre de Malgrat Mataró La vila de Mataró Castell de Mata o de Mataró Torre del Mar La torre de Cogoll Montgat Castell de Montgat Palafolls Castell de Palafolls Pineda de Mar Castell de Montpalau Casa forta de Menola Torre de Sant Jaume Premià de Dalt…

El lloc és documentat des de l’any 1128 amb el nom de Aquas Calidas d’Estarag i consta que des del segle anterior el seu territori formava part de l’efímer castell de Montalt, aviat refós amb el terme de Mataró Vers el 1219 Pere Gruny alçà prop les fonts termals un hospital i una església dedicada a santa Maria, que el 1230 consten amb el nom de Callis de Staracho i que es trobaven sobre terres de les parròquies de Sant Andreu de Llavaneres i de Sant Vicenç de Calidis , dit més endavant de Montalt o de Llavaneres Hi ha notícies del seu funcionament com a filial els…

Formà part de l’equip espanyol amateur juvenil 1973-75, i competí en l’àmbit estatal i internacional Posteriorment, el 1987, juntament amb Alfons Vidaor, fundà una empresa de disseny de camps de golf Entre altres projectes, destaquen el Golf de Sant Vicenç de Montalt i l’ampliació del Club de Golf Llavaneres

Especialitzat en futbol internacional, ha treballat en premsa, ràdio i televisió Fou redactor en cap d’ El Periódico de Catalunya 1978-91 i des del 1991 és subdirector de Mundo Deportivo Fou també corresponsal d’ Il Corriere dello Sport i del diari esportiu francès Sport Ha informat de la Copa del Món des del 1982, de les fases finals de l’Eurocopa des del 1984 i de la Copa d’Europa des del 1987 Treballà com a collaborador i tertulià en diversos programes de ràdio i televisió, i copresentà al costat de Joan Valls el programa esportiu Futbolint del Canal 33 de Televisió de Catalunya És autor…

Deixeble de Rosa Pey, com a juvenil i júnior aconseguí una medalla d’or i dues de plata en els Campionats d’Europa i dues de plata i una de bronze en els Campionats del Món 2000-03 En categoria absoluta, es proclamà campió d’Europa de combinada 2005 i assolí les medalles de plata 2007 i una de bronze 2008 en figures obligatòries dels Campionats d’Europa També aconseguí la medalla de plata en la prova individual lliure dels Games 2005 Com a entrenador està vinculat al Club Patí Lloret

Segon marquès de Casa Riera, títol que heretà 1881 del seu oncle Tomàs Felip Riera i Rosés Creà a Tànger les Escuelas Alfonso XIII i practicà la beneficència Residí habitualment a París, on reuní al seu entorn artistes i literats El 1913 fou creat gran d’Espanya Reneboda seva és la reina de Bèlgica Fabiola Mora y de Aragón

Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró des del 1970, fou membre del GAME 1973 Feu ascensions als Pirineus i als Alps, i participà en expedicions als Andes 1975, 1978 i l’Afganistan, amb l’ascensió al Noshaq 1976 Encapçalà la primera expedició catalana que coronà el Broad Peak de 8047m, al massís del Karakoram 1981 Participà en l’intent d’ascens a l’Everest 1983 i dirigí una expedició frustrada al Lhotse Shar 1984 El 1985 formà part de la primera cordada catalana que assolí l’Everest, juntament amb Òscar Cadiach i Carles Vallès, pel coll nord Una placeta duu el seu nom a…