Resultats de la cerca
Es mostren 271 resultats
Albalat dels Tarongers
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre.
S'estèn a totes dues vores del Palància A la banda dreta, el terme és relativament pla, mentre que a l’esquerra, s’enfila pel vessant septentrional de la serra de la Calderona el Garbí, 593 m alt, i el Xocainet, 437 m alt, són les elevacions més notables, i, fins i tot, ultrapassa aquesta serra i inclou les partides de Comediana i de l’Aigua Amarga, fins al cim del cabeç Bord, límit de l’Horta per la banda de muntanya A les terres més properes al riu, regades per la séquia major de Morvedre o d’Algar, administrada des de Sagunt, hom conrea tarongers, arbres fruiters i hortalisses…
Selim Almansor
Història
Designació amb la qual es feu conèixer el morisc Carban, cap de la revolta dels moriscs de la serra d'Espadà (1526).
Antoni Chabret i Fraga
Literatura catalana
Escriptor.
Cronista de Sagunt Estudià filosofia i medicina a València i, a partir del 1872, exercí de metge a Sagunt Publicà Historia de Sagunto y sus monumentos 1888 i diverses monografies locals, i reuní una interessant biblioteca i una collecció de làpides i monedes que hi foren trobades Escriví la lletra de l’òpera El Fantasma , estrenada el 1900 amb música de Salvador Giner Fou membre corresponent de l’Academia de la Historia
Jaume Bru i Vidal
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador i poeta.
Doctor en filosofia i lletres, publicà estudis d’arqueologia Les terres valencianes durant l’època romana, 1963 i d’història La València preromàntica d’Alexandre de Laborde, 1969 Formà part del moviment de recuperació cultural valencià dels anys cinquanta a l’entorn de l’Editorial Torre La seva poesia comprèn, entre d’altres, els reculls Ala encesa 1950, Retrobament 1960, Premi València de Poesia, Cant al meu poble 1969, Poeta en darrer cant 1985 i Testimoni i ofrena 1988 Fou president de la Secció d’Història i Arqueologia de la Societat Lo Rat-Penat i secretari general 1966-73 de la Secció…
l’Alqueria Blanca
Despoblat
Despoblat de l’antic terme de Morvedre que depengué, des del s XVI, de la parròquia de Benavites (Camp de Morvedre).
El seu antic terme amb la partida del Quadro, situat a la vall de Segó, entre els termes municipals de Sagunt, Faura i Benavites, forma un enclavat 1,08 km 2 del municipi de Quartell Camp de Morvedre
l’Arrif
Partida
Partida del terme municipal de Sagunt (Camp de Morvedre) situada al límit amb el terme de Puçol (Horta).
El 1260, Jaume I atorgà a Morvedre de poder prendre aigua de la séquia de Montcada mitjançant la séquia de l’Arrif , per tal de regar la part del terme més propera a l’horta de València aquesta facultat fou abandonada amb el temps i, fins al començament del s XX, hom hi conreà vinya L’Arrif ha restat incorporat als regatges de la séquia major de Morvedre
Almorig
Despoblat
Despoblat del terme municipal de la Vila de la Unió (Camp de Morvedre).
Era un antic lloc de moriscs, dins el terme de Morvedre fou segregat el 1535 i annexat a la nova parròquia de Faura
Lluís Mercader i Escolano
Cristianisme
Eclesiàstic i conseller reial.
Es doctorà en dret, a Salamanca, i, el 1468, ingressà a la cartoixa de Valldecrist, d’on fou mestre de novicis i procurador Exercí els càrrecs de prior a Portaceli 1488 i a Valldecrist 1489 i de visitador de la província de Catalunya i de les cartoixes alemanyes Ferran II el trameté com a ambaixador a Hongria, a Alemanya i prop d’Alexandre VI i, el 1504, el nomenà conseller i confessor seu Nomenat prior d’Escaladei, no residí, però, mai al monestir, malgrat la severa censura del capítol general de l’orde, ocupat sempre per missions reials Ferran II aconseguí el seu nomenament com a bisbe de…
Benifairó de les Valls
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, a la vall de Segó.
La part improductiva del terme ocupa 98 ha, amb pinedes, garrigues i brolles i pasturatges L’augment del cabal de la font de Quart ha permès un augment del regadiu, que produeix sobretot taronges i productes d’horta Però l’agricultura predominant és la de secà, principalment amb garrofers i vinya raïm moscatell Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris La ramaderia és poc important El poble 1 977 h agl 2006, benifairencs 43 m alt és a tocar de la vila de Faura El 1394 fou adquirit per Bernat Vives de Canyamars, els descendents del qual reberen el títol de comtes…
Faura
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, a la vall de Segó.
La major part del territori és ocupada per les hortes regades per la font de Quart taronges, tomàquets i llegums el secà és reduït a les petites elevacions garrofers, oliveres i vinya Les activitats industrials es limiten a les de la comercialització de les taronges La vila 3 127 h 2006, faurins, faurers 29 m alt, que agrupa tota la població del municipi, forma un sol nucli amb Benifairó de les Valls entre el 1884 i el 1906 formaren un sol municipi, anomenat la Vila de la Unió L’església parroquial és dedicada als Sants Joans Fou centre de la senyoria i després comtat de Faura Hi resta el…