Resultats de la cerca

Es llicencià en dret Durant la primera guerra Carlina fou voluntari de la Milícia Nacional Redactor 1840 de La Tribuna , esparterista, dirigí el periòdic liberal i anticlerical El Justicia 1854, amb Pascual i Genís, i més tard Los Dos Reinos 1864-66 i 1868-70, òrgan del partit progressista Després d’un exili a Itàlia, presidí la junta revolucionària de València 1868 i hi fou governador civil 1868-70 Ocupà la direcció general de beneficència i sanitat Publicà El ultramontanismo y la guerra civil 1876 i Los Borbones

Mestre de professió, publicà Aiguamoll i senill primers poemes 1967, Poemes 1975, Trobes d’amor i de mort 1976 i Tríptic casolà 1979, entre d’altres En edicions privades publicà algunes de les seves obres premiades en diferents jocs florals Dissabte de maig 1966 o Do de l’amor 1967 El 1981 fou publicada la seva Obra completa , que aplega poemes i contes escrits entre el 1965 i el 1980

S'inicià a El Pueblo , on fou redactor en cap fins que, enfrontat a Blasco i Ibáñez, passà a El Mercantil Valenciano , que dirigí i on emprengué campanyes contra la gestió dels blasquistes a l’ajuntament de València Escriví opuscles sobre les guerres civils espanyoles i un Estudio sobre las Cruzadas

Llicenciat en dret, collaborà a El Universo , de Madrid Fou alcalde de Borriana i contribuí en l’organització del Sindicat de Regs i de la Policia Rural Amb Estanislau Alberola, publicà un abundós Refraner valencià 1928 És autor de nombrosos poemes, apareguts en revistes valencianes i recopilats sota el títol Poesies 1928 Fou mestre en gai saber de Lo Rat Penat Publicà dues obres teatrals A la terra 1925 i Parigual 1927

Estudià a Barcelona, on es titulà el 1898 Realitzà la seva millor obra fins els anys vint, influït pel Modernisme català En els habitatges que projectà fou agosarat i profús quant a l’ornamentació i el disseny, en contrast amb el Modernisme historicista neogòtic i neoromànic, en la tradició constructiva del s XIX, dels seus edificis religiosos com ara els convents dels caputxins —destruït— i sobretot de les caputxines, a València Fou arquitecte diocesà, municipal de València i de la Caixa d’Estalvis

Dirigí el Liceu de València, on s’organitzà una societat coral, de curta durada, a imitació dels cors claverians És autor d’algunes òperes, entre les quals destaca La Esmeralda , en castellà, que el 1843 obtingué un èxit important a València L’any 1853 estrenà al teatre de la Cruz de Madrid la sarsuela Donde menos se piensa salta la liebre Compongué també una altra òpera en castellà, Don Alonso de Ojeda , i algunes fonts, com M Soriano Fuertes, li atribueixen una tercera, Angélica Després de la temporada que passà a Madrid, vers el 1855 es traslladà a Barcelona Alguns anys més tard està…

Jugà al Futbol Club Barcelona 1909-13, però només disputà 11 partits Durant la seva etapa al club, el Barça guanyà tres Copes, quatre Campionats de Catalunya i quatre Copes dels Pirineus Orientals Després ingressà al Català Sport Club Com el seu germà Enric, també destacà en atletisme i en retirar-se del futbol fou àrbitre de primera categoria

Entrà a la junta directiva del Futbol Club Barcelona com a vicepresident el 1910 Presidí el club 1914-15 i la Federació Catalana de Futbol 1915-16 i, el mateix 1915, el club l’Avenç de l’Sport

Començà jugant al Futbol Club Internacional i la temporada 1906-07 ingressà en el Futbol Club Barcelona Hi romangué fins a la temporada 1916-17, jugant primer de migcampista i, finalment, d’extrem esquerre Disputà 278 partits fou el primer jugador barcelonista a sobrepassar els 200 partits i marcà 26 gols Guanyà tres Copes d’Espanya 1910, 1911, 1913 i cinc Campionats de Catalunya 1909, 1910, 1911, 1913, 1916 Jugà nombroses vegades amb la selecció catalana Com a atleta, destacà en els 100 m llisos i el salt de llargada Exercí també d’àrbitre de futbol