Resultats de la cerca
Es mostren 211 resultats
Francesc Xavier Güell Peris
Hípica
Genet.
S’especialitzà en salts d’obstacles tot i que competí en altres disciplines hípiques com el raid Guanyà la medalla de bronze en el Campionat d’Espanya de salts per equips en categoria juvenil 1975 i l’any següent es proclamà subcampió de Catalunya de salts També fou medalla d’or per equips en el Campionat d’Espanya de les Autonomies de raid hípic 2010 Participà en el Campionat del Món de raid per a cavalls joves 2006 Entre el 2007 i el 2010 formà part del top ten en nou raids internacionals CEI Fou membre de l’equip espanyol juvenil de salts 1976
Llisard Peris de Vargas
Futbol
Porter de futbol.
Jugà al Futbol Club Barcelona 1909-13, però només disputà 11 partits Durant la seva etapa al club, el Barça guanyà tres Copes, quatre Campionats de Catalunya i quatre Copes dels Pirineus Orientals Després ingressà al Català Sport Club Com el seu germà Enric, també destacà en atletisme i en retirar-se del futbol fou àrbitre de primera categoria
Enric Peris de Vargas
Futbol
Futbolista i atleta.
Començà jugant al Futbol Club Internacional i la temporada 1906-07 ingressà en el Futbol Club Barcelona Hi romangué fins a la temporada 1916-17, jugant primer de migcampista i, finalment, d’extrem esquerre Disputà 278 partits fou el primer jugador barcelonista a sobrepassar els 200 partits i marcà 26 gols Guanyà tres Copes d’Espanya 1910, 1911, 1913 i cinc Campionats de Catalunya 1909, 1910, 1911, 1913, 1916 Jugà nombroses vegades amb la selecció catalana Com a atleta, destacà en els 100 m llisos i el salt de llargada Exercí també d’àrbitre de futbol
Agustí Peris de Vargas
Futbol
Pioner del futbol i el beisbol a Catalunya.
Estigué vinculat al Català Sport Club, que presidí durant diverses temporades, formà part d’aquest equip de futbol i creà la secció de beisbol del club Fou tresorer de la Federació Catalana de Futbol i fundador i primer president de la Federació Catalana de Beisbol 1929 A la dècada dels quaranta creà el Collegi d’Àrbitres de Beisbol i fou el primer a presidir-lo També exercí de periodista, amb el pseudònim Strike
Francisco Manuel Perearnau Peris
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Començà a treballar a Mundo Deportivo l’any 1973 i amb el temps acabà essent responsable de les cròniques del Futbol Club Barcelona El 1991 assumí el càrrec de redactor en cap i des del 1996 n’és subdirector Ha collaborat puntualment amb altres mitjans esportius Realitzà la transcripció del llibre Mi Barça 1995, de Ronald Koeman
Josep Peris i Valero
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista.
Es llicencià en dret Durant la primera guerra Carlina fou voluntari de la Milícia Nacional Redactor 1840 de La Tribuna , esparterista, dirigí el periòdic liberal i anticlerical El Justicia 1854, amb Pascual i Genís, i més tard Los Dos Reinos 1864-66 i 1868-70, òrgan del partit progressista Després d’un exili a Itàlia, presidí la junta revolucionària de València 1868 i hi fou governador civil 1868-70 Ocupà la direcció general de beneficència i sanitat Publicà El ultramontanismo y la guerra civil 1876 i Los Borbones
Tomàs Peris i Mora
Periodisme
Periodista.
S'inicià a El Pueblo , on fou redactor en cap fins que, enfrontat a Blasco i Ibáñez, passà a El Mercantil Valenciano , que dirigí i on emprengué campanyes contra la gestió dels blasquistes a l’ajuntament de València Escriví opuscles sobre les guerres civils espanyoles i un Estudio sobre las Cruzadas
Manuel Peris i Ferrando
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a Barcelona, on es titulà el 1898 Realitzà la seva millor obra fins els anys vint, influït pel Modernisme català En els habitatges que projectà fou agosarat i profús quant a l’ornamentació i el disseny, en contrast amb el Modernisme historicista neogòtic i neoromànic, en la tradició constructiva del s XIX, dels seus edificis religiosos com ara els convents dels caputxins —destruït— i sobretot de les caputxines, a València Fou arquitecte diocesà, municipal de València i de la Caixa d’Estalvis
Josep Valero i Peris
Música
Compositor.
Autor d’òperes, com Don Alfonso de Ojeda, Angélica 1839 i La esmeralda 1843, estrenades al Teatre Principal de València Compongué una sarsuela en dos actes, Donde menos se piensa 1850, la Canción a don Jaime el Conquistador 1850 i la sarsuela El Cabañal de Valencia 1852 Escriví una Missa de Rèquiem a quatre veus i orgue, villancicos , responsoris, trisagis i goigs