Resultats de la cerca
Es mostren 324 resultats
marquesat de Rialb
Història
Títol concedit el 1710, pel rei arxiduc Carles d’Àustria, sota la senyoria de Rialb, propietat de la corona, al vescomtat de Castellbò, i malgrat l’oposició dels seus habitants, a Ramon de Vilana-Perles i Camarasa.
La seva filla, Gertrudis de Vilana-Perles i Fàbregues, muller del primer comte de Figuerola, no el convalidà als Borbó, però el 1923 fou rehabilitat per llur quadrinet i segon titular l’ambaixador Manuel de Figuerola-Ferrety i Martí Barcelona 1876 — Madrid 1965 Era delegat d’Espanya a la V Conferència de Dret Internacional de la Haia, que el 1936 fou delegat del general Franco per al bescanvi de presoners de la Guerra Civil de 1936-39 Passà als Cuervo
corona
Heràldica
L’ús de la corona als escuts fou iniciat al segle XIV, començà d’ésser reglamentat al segle XV i les regles definitives foren establertes al segle XVII.
Hom la colloca al damunt de la boca superior de l’escut i una mica separada Totes són d’or Poden ésser obertes o tancades, segons que portin diademes o no La corona imperial és d’or, amb vuit florons i un bonet escarlata oberts pel mig, i és agafada a cada costat per dues diademes carregades de perles, a ambdós costat de l’obertura A l’eix de l’obertura hi ha una altra diadema que aguanta un món centrat i acabat amb una creu Penjant per cada costat hi ha dues llistes franjades al cap La majoria de les corones imperials no segueixen aquest model, sinó que en presenten uns altres,…
Consell d’Espanya
Història
Òrgan de govern creat per l’emperador Carles VI, després de la caiguda de Barcelona en poder borbònic el 1714, a Viena, com a continuador dels consells d’Aragó, d’Itàlia, de Castella, d’Estat i de Guerra.
Posat sota el secretari d’estat Ramon de Vilana-Perles i presidit per l’arquebisbe de València Antoni Folc de Cardona-Borja el qual, mort el 1724, fou succeït pel comte de Montesanto El conseller d’estat Juan Francisco Pacheco, duc d’Uceda, en fou tresorer general i tenia consellers de capa i espasa i regents o consellers lletrats catalans, sards, aragonesos, napolitans, milanesos i castellans Disposava de les secretaries d’estat o de despatx universal de Milà, de Sardenya, de Nàpols i del segell reial i registre, a més de la tresoreria i receptoria entre els departaments de la…
oxiclorur de bismut
Química
Pólvores blanques cristal·lines, solubles en àcid, insolubles en aigua, que hom obté per hidròlisi del clorur de bismut.
Hom l’ha emprat en diferents preparats farmacèutics, com a pigment i en la fabricació de perles artificials
al-Ḥarīrī
Literatura
Literat andalusí.
És autor d’un diccionari biogràfic titulat Llibre de les perles i de les utilitats sobre les tradicions escollides
Manama
Ciutat
Capital i port de Bahrain, al NE de l’illa de Bahrain.
Un viaducte d’1,7 km l’enllaça amb l’illa d’Al-Muḥarraq Comerç de perles Refineries de petroli
Josep Brell
Pintura
Pintor renaixentista, actiu a la Cerdanya, al Conflent i al Rosselló.
Associat amb Joan Perles i Antoni Peitavi, després aconseguí d’independitzar-se El 1589 pintà ell sol el retaule major de l’església parroquial d’Estagell Rosselló
anodonta
Malacologia
Gènere de mol·luscs eulamel·libranquis d’aigua dolça de la família dels uniònids, de mida bastant grossa, amb un cicle biològic particular, característic de tots els individus de la família.
Les valves, molt nacrades, són emprades en la indústria de botons de nacre i en la fabricació de perles de poc valor Són freqüents a tot Europa lamellibranquis