Resultats de la cerca
Es mostren 209 resultats
Rafael Santos i Torroella
Autoretrat, de Rafael Santos i Torroella
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Crític d’art, poeta i dibuixant.
Germà de la pintora Àngels Santos , estudià dret a Valladolid i Salamanca Collaborà en Juliol de Barcelona 1936 i el 1938 guanyà el premi de poesia El Combatiente del Este a València 1938 Publicà els reculls Sombra infiel 1949, Hombre antiguo 1956, premi Ciutat de Barcelona, Cerrada noche 1959, premi Boscà, Poesía 1935-1962 i D’una ciutat 1975-76 Organitzà el congrés de poesia de Segòvia 1952, que reuniren, per primera vegada després de la guerra, poetes catalans i castellans Fundà revistes com Lazarillo , Cobalto i Joc Net , així com el Club Cobalto 49 i l’Escuela de Altamira 1948 Collaborà…
,
l’Empalme
Caseria
Caseria del municipi de Maçanet de la Selva, al límit amb el de Maçanes.
Format al voltant de l’estació de ferrocaril dita actualment de Maçant-Maçanes pupularment, l’Empalme , entroncament ferroviari de les línies de Barcelona-Portbou per Granollers i per Mataró, que forma el límit septentrional del “vuit català”
L’última frontera
Cinematografia
Pel·lícula del 1991, Documental experimental, 80 min., dirigida per Manuel Cussó i Ferrer.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Kronos Plays & Films MCussó i Ferrer, Barcelona GUIÓ PParcerisas, MCussó i Ferrer FOTOGRAFIA Llorenç Soler color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Abdó Martí MUNTATGE Anastasi Rinos, Germán Lázaro MÚSICA Manel Camp INTERPRETACIÓ Quim Lecina Walter Benjamin, Francesca Neri Asja, Bozena Lasota el guia, Klaus JGerke el narrador, Rosa Raich Mme Gurland, Marcel Muntaner Samuel, Jean Selz ell mateix, Gisèle Freund veu en off , Antonio Chamorro, Jordi Rediu ESTRENA Barcelona, 27021992 Sinopsi El film entremescla elements ficticis i documentals per rememorar la…
Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres
Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres Portada de la Memòria de 1865
© Fototeca.cat
Societat inicialment anomenada Companyia de Camins de Ferro de Barcelona a Girona
, formada el 1860 per la fusió de les dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró i de Barcelona a Granollers.
El 1863 fou autoritzada la continuació a Figueres i el 1864 la prolongació de la línia fins a la frontera francoespanyola, entre Portbou i Cervera El fracàs a assolir aquests objectius determinà la seva fusió amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell 1875 amb el nom de Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França