Resultats de la cerca

Formà part de l’equip del Futbol Club Barcelona que guanyà la Lliga i la Copa el 1959 Disputà un partit amb la selecció espanyola absoluta i dos més amb la júnior

Membre de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i soci del Centre Excursionista de Banyoles El 1995 es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya d’esquí de muntanya Posteriorment, esdevingué seleccionador català d’aquesta especialitat El 1998 començà a competir en curses de muntanya, on destacà el seu tercer lloc a la Marató de l’Everest 1998 o el segon lloc a la Marató Xtreme de l’Aneto 1999 Formà part de les seleccions catalana i estatal de curses de muntanya Ha participat en expedicions gironines als Andes 1982, 1983, el Kanchenjunga 1986, l’Aconcagua 1987, el Broad Peak 1988, 2007, el McKinley…

Debutà en la primera marató popular de Catalunya, a Palafrugell 1978 Aconseguí sis títols catalans de marató 1980, 1981, 1983, 1986, 1987, 1998 i tres Campionats d’Espanya de 20 km 1982, 1983, 1984 Establí set rècords de Catalunya de marató i un de 100 km que també fou plusmarca estatal 1992 És l’atleta catalana amb més maratons disputades més de 160

Es llicencià en dret el 1912 Milità en la Unió Catalanista i collaborà en periòdics nacionalistes “La Nació”, “La Tralla” 1922 S'especialitzà en dret municipal, fou professor a l’Escola de Funcionaris de la Mancomunitat i ponent del tema dedicat a les finances municipals, al primer congrés municipalista català 1933 Fou secretari de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i de l’Acadèmia de Jurisprudència i de Legislació de Catalunya Publicà Las mancomunidades provinciales 1915, El municipi modern 1919 Fou un dels fundadors i collaboradors de la revista “Catalunya Municipal” 1933

Pagès benestant, era fill d’Isidre Moragues i Mas i de Maria Sobrevia Entre el 1694 i el 1699 lluità contra els francesos en la guerra dels Nou Anys El 1710 es casà en segones núpcies amb Magdalena de Giralt, de qui tingué un fill, i residí a Sort Pallars Sobirà El 1705 formà part de l’alçament austriacista de Vic i de la junta sorgida del pacte dels vigatans que atorgà poders a Domènec Perera perquè, juntament amb Antoni Peguera, anés a Gènova a signar el pacte amb Anglaterra Declarada la guerra de Successió , lluità al servei del rei arxiduc Carles III , i el 1709 ja era general Més tard…

Vida i obra Collaborà, entre altres publicacions, a La Creu del Montseny , La Renaixença , L’Avenç , Catalunya Artística  i Joventut , i dirigí la Revista Illustrada Jorba , de Manresa Es responsabilitzà de les edicions de les obres de Jacint Verdaguer Aires del Montseny 1901, i, conjuntament amb Lluís Carles Viada i Lluch, de La mellor corona 1902, un aplec pòstum de setanta-cinc poemes També participà assíduament als Jocs Florals d’arreu del territori català, on obtingué diversos premis De la seva producció, que té com a punt de partida el costumisme vuitcentista i que reflecteix el món de…

El castell, dins la baronia de Castellví de Rosanes, era posseït pels Rosanes, feudataris dels Castellví al seu castell de Rosanes El 1220 Guilleuma de Castellví i el seu fill, Guillem de Montcada i de Castellví, empenyoren als seus creditors els castells de Castellví de la Marca i de Sant Esteve Sesrovires per 185 marques d’argent de Montpeller El 1226 encara els tenien empenyorats El 1291 Guilleuma de Montcada, senyora de Castellví, aportà com a dot a l’infant Pere els castells de Castellví de Rosanes, Voltrera i Sant Esteve Sesrovires El 1329 Roger Bernat de Foix, vescomte de Castellbò i…

Tenen cases a Mataró, Vilassar de Dalt, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Barcelona, Agramunt i Sant Hilari Sacalm, i la congregació s’ha estès per Espanya, Itàlia, l’Amèrica del Sud i l’Àfrica occidental

Va començar a caçar als setze anys de la mà del seu pare Practica la caça menor, sobretot perdiu, i la caça del senglar Soci de les societats de caçadors de Riells i Viabrea, Sant Hilari Sacalm i les Franqueses, a la qual representa en els campionats El 2001 es proclamà campió de Catalunya de la modalitat de recorreguts de caça

Esmentat ja l’any 866 i el 899, des del 919 consta com a dependent de Sant Hilari Sacalm, i des del 1150 la seva parròquia Sant Mateu era filial de la de Sant Hilari Des del segle XIII formà part del terme de Montsoriu Formà parròquia independent a la fi del segle XIV L’església, bàsicament romànica, fou reformada el 1619 i el 1890