Resultats de la cerca

Vida La seva carrera musical començà com a nen cantor de la capella reial, on fou alumne de Bernard Gates i James Nares L’any 1757 fou contractat com a clavicembalista al Covent Garden, teatre on triomfà com a compositor amb el pasticcio The Maid of the Mill 1765 Convençut que havia de dedicar-se a la música escènica, des del 1765 fins a la seva mort compongué més de cent obres, entre les quals hi ha òperes, pantomimes, comèdies i pasticci , entre d’altres El 1783 succeí Nares com a compositor de la capella reial i l’any 1789 fou nomenat director de l’Academy of Ancient Music Posteriorment…

Estudià a la Music School Settlement de Nova York i posteriorment ho feu al Conservatori de París Després de la Primera Guerra Mundial realitzà diverses gires per Europa 1918 i els EUA 1924 Parallelament a la seva tasca violinística, transcriví diferents obres cèlebres, que aprofità per a interpretar-les com a bisos al final dels seus recitals Es dedicà amb especial interès a la música del segle XX i li foren dedicades obres de Stravinsky - Concert per a violí 1931 i Duo Concertante - o Martinu, entre d’altres Publicà també algun manual de violí i treballs per a violí de l’època clàssica i…

Estudià música a la Universitat de Wichita i després amplià la seva formació a Nova York, on debutà com a Zúñiga Carmen amb la New York City Opera el 1973 Especialitzat en papers mozartians, destacà en òperes com Les noces de Fígaro o Don Giovanni , obra aquesta darrera que el 1987 enregistrà sota la direcció de H von Karajan També interpretà papers rossinians en diverses ocasions El 1984 cantà Rinaldo GF Händel al Metropolitan de Nova York i a partir d’aleshores inicià una intensa carrera que l’ha dut a actuar als principals teatres d’òpera internacionals, a més de realitzar nombrosos…

Visqué a Londres, on aconseguí grans èxits amb les seves marines Amb l’arribada d’Il Canaletto a Anglaterra, conreà les vedute , a les quals donà, però, un caràcter anglès Old London Bridge National Gallery, Londres i Old Westminster Bridge Victoria and Albert Museum, Londres

Fou deixeble de JPSweelinck i organista de la Moritzkirche a Halle Juntament amb els seus contemporanis HSchütz i JHSchein, ocupa un lloc privilegiat pel coneixement de la tradició anglesa i neerlandesa Les seves obres més significatives són la Tabulatura nova 1624, LXX Symphonien 1644, Cantiones Sacrae 1620 i Geistliche Concerten 1635

Fill d’un banquer, disposà d’una enorme fortuna, que dedicà en bona part a ajudar els seus amics Sheridan, Henry Cary, Wordsworth Es destacà per la seva amena i aguda conversa, i les seves parties foren famoses i es convertiren en centres de reunió d’importants figures de la societat i del món literari Com a poeta, tot i que fou exageradament elogiat per Lord Byron, molt amic seu, no passa d’ésser discret Escriví The Pleasures of Memory 1792, Human Life 1819 i Italy 1822-28

Després de participar en la colonització de les terres canadenques, continuà les exploracions de John Byron al Pacífic, en el curs de les quals descobrí Tahití i les illes Wallis 1767 Publicà una Relació dels seus viatges 1773

Estudià a Melbourne i a Oxford, i fou professor a Manchester 1893-1924 Influït per Moore, Russell i el neorealisme, no reduí, tanmateix, la filosofia a l’anàlisi elaborà un sistema evolucionista i emergentista, segons el qual d’un espaitemps primordial emergeixen les restants qualitats de l’univers matèria, vida, esperit Déu seria la culminació d’aquest procés Escriví Moral Order and Progress 1888, Space, Time and Deity 1920 i Beauty and Other Forms of Value 1933

Fundà el Caucus Club per tal de reunir els patriotes i féu crear “comitès de correspondència” a les ciutats del nord dels EUA per tal de divulgar les idees independentistes Del 1794 al 1797 fou governador de Massachusetts

Fou, de primer, periodista, escriptor i guionista El 1948 inicià la seva filmografia amb I shot Jesse James , al qual seguiren films bèllics — The Steel Helmet 1950, Fixed Bayonets 1951, The Big Red One 1980, westerns — Run of the Arrow 1956, Forty Guns 1957 i policíacs — House of Bamboo 1955, The Crimson Kimono 1959, The Naked Kiss 1964, caracteritzats tots ells per un estil barroc i violent Arran dels problemes suscitats per White Dog 1982 als EUA, marxà a França, on rodà Les voleurs de la nuit 1984, Street of no Return 1989 i Madonna and the Dragon 1989