Resultats de la cerca
Es mostren 31461 resultats
sant
Imatge d’un sant.
sant
Festa d’un sant en què hom celebra el dia onomàstic
.
sant
Anteposat al nom d’un sant, dia de la seva festivitat.
Sant Ramon
Ermita
Antiga ermita situada sobre un tossal, uns 2 km al NW de la vila del Pla de Santa Maria (Alt Camp).
Es conserven restes de l'edifici, que foren consolidades els anys 2006 i 2007 Al costat hi ha una font
Sant Martí
Llogaret
Llogaret del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), a 4 km del centre municipal.
Sant Aciscle
Església
Antiga església del municipi de Perpinyà (Rosselló), esmentada al segle XIII, situada a l’W de la ciutat, entre la Bassa i la Tet, més enllà de l’estació del ferrocarril, al voltant de la qual sorgí un barri residencial habitat per empleats i obrers qualificats.
sant | santa
Cristianisme
Dit d’aquell qui ha excel·lit per la seva virtut i ha atès una configuració amb Crist en grau elevadíssim, talment que ha esdevingut model de perfecció i, com a tal, rep un culte i és invocat com a intercessor.
Bé que el Nou Testament n'aplicà el concepte a tots els fidels a causa de la configuració amb Crist pel baptisme, aviat el mot designà els qui en portaren a terme l’exigència moral El primitiu culte dels màrtirs màrtir a partir del segle IV començà d’estendre's a d’altres sants, començant pels confessors confessor La seva canonització, a l’occident, no fou reservada al papa fins al segle XII D’entre tots, la Mare de Déu rep un culte especial anomenat d'hiperdulia Venen després els apòstols i evangelistes, els màrtirs i els confessors, les verges i les santes dones, que hom commemora amb culte…
sant
Judaisme
A l’antic tabernacle i, després, en el temple de Jerusalem, sala que es trobava davant el santuari o sant dels sants, separat per una cortina, on hi havia l’altar d’or de l’encens, la taula dels pans de la proposició i el canelobre de set braços
.
Sant Pesselaç
Petit nucli de Sant Pesselaç o Sant Pere de l’Arç a Calonge de Segarra (Anoia)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), a l’E del terme, al peu de la carretera de Calaf a Pinós.
L’església parroquial fou cedida el 1040 a la canònica de Sant Vicenç de Cardona Fou renovada i consagrada el 1148 Subsisteix l’edifici romànic, modificat i amb la volta refeta al s XVIII Guarda els antics retaules barrocs Prop de l’església hi ha un grupet de cases, la majoria tancades
sant
Gravat, estampa, etc, encara que no representin sants.