Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
Skating Hockey Club
Hoquei sobre patins
Patinatge
Club d’hoquei sobre patins i patinatge artístic de Barcelona.
Creat el 1928, fou un dels fundadors de la Federació Catalana d’Hoquei sobre Patins 1930 En els seus primers anys estigué situat a l’avinguda Diagonal A partir del 1940 castellanitzà el seu nom i es digué Patín Hockey Club, i el 1945 inaugurà una nova pista a l’antiga plaça de Calvo Sotelo, actualment Francesc Macià, on el 1946 se celebrà el primer Campionat d’Espanya de patinatge artístic Hi estigué fins el 1958, any que desaparegueren tant les installacions com el club El 1950 obtingué l’èxit més important de la seva història quan l’equip d’hoquei es proclamà campió d’Espanya
Josep Carrasco Llovet
Voleibol
Jugador de voleibol i dirigent esportiu.
Jugà a la divisió d’honor estatal amb el Club Esportiu Hispano Francès 1975-85, equip que entre el 1977 i el 1981 jugà a Sant Cugat del Vallès i fou anomenat Club Voleibol Sant Cugat Destacat receptor, fou diverses vegades subcampió de Lliga i finalista de la Copa d’Espanya Durant l’últim període exercí de jugador i entrenador i s’encarregà de la direcció de l’equip femení El 1986 jugà al Calvo Sotelo de Las Palmas i posteriorment collaborà com a tècnic amb l’ACD Bombers, amb el qual guanyà una Lliga Catalana i ascendí a divisió d’honor l’any 1987 Fou 46 vegades internacional amb…
Aureli Joaniquet i Extremo
Història
Periodisme
Política
Història del dret
Advocat, periodista i polític.
Fou redactor en cap d' El Noticiero Universal , secretari de l’Associació de la Premsa de Barcelona durant la presidència d’Eugeni d’Ors i secretari de la Unión Monárquica Nacional a Catalunya durant la Segona República i de Renovación Española fins al decret d’Unificació 1937 A la postguerra, regidor de l’ajuntament de Barcelona, conseller nacional i procurador en corts per designació de Franco, fou destituït per la seva adhesió oberta al comte de Barcelona Publicà, entre altres obres, La reforma agrària a Catalunya Defensa de la propietat rústica catalana i disposicions de caràcter agrari…
Ramon Alfonseda Pous
Futbol
Futbolista.
Davanter que es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, on entrà el 1961 Jugà una temporada al Calvo Sotelo de Puertollano 1967-68 i debutà amb el primer equip blaugrana la temporada 1969-70, on actuà fins la 1972-73 Jugà 117 partits, 98 dels quals foren de Lliga, i marcà un total de 27 gols Aconseguí una Copa del Rei 1971 i una Copa de Fires 1971 Posteriorment jugà a l’Elx CF 1973-76 i a la UE Llevant 1976-77 Fou internacional sub-23 i olímpic a Mèxic 1968 Des del 2003 presideix l’Agrupació Barça Jugadors El 2004 creà l’Associació d’Exjugadors Europeus, de la…
Pau García Castany
Futbol
Futbolista i entrenador.
Fill de Pablo García del Amo, resident del Girona els anys 1952-56, s’inicià amb La Salle Girona Després de proclamar-se campió d’Espanya amb la selecció juvenil catalana 1965 fitxà pel FC Barcelona Interior dret, després de jugar amb el juvenil blaugrana i amb el Comtal 1966-67 fou cedit a l’Osasuna 1967-68 i al Calvo Sotelo 1968-69 La temporada 1969-70 ingressà al primer equip del Barça, on romangué fins a l’edició 1970-71 Disputà 63 partits, marcà 9 gols i fou campió de Copa 1971 Després destacà en el Saragossa 1972-79 Fou guardonat per Mundo Deportivo com a millor jugador de…
Josep Lluís Ozores i Puchol
Cinematografia
Actor cinematogràfic.
Fill dels també actors Marià Ozores i Francès i Laura Puchol Debutà en teatre, però passà al cinema, on feu papers còmics d’home rústic i bonhomiós en films com Calabuig 1955, Recluta con niño 1956, Suspendido en sinvergüenza 1962, etc Atacat de paràlisi, actuà encara en televisió i teatre El poder , de J Calvo Sotelo El seu germà Marià Ozores i Puchol Madrid, 5 d’octubre de 1926 – 21 de maig de 2025, director cinematogràfic d’un centenar de pellícules, realitzà films còmics, de comèdia fàcil amb un cert erotisme, sovint protagonitzades pels seus germans i també actors com…
Ramon Domènec Perés i Perés
Ramon Domènec Perés i Perés, segons un retrat de Ramon Casas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor, crític literari i traductor.
Vida i obra Era d’una família de l’oligarquia colonial de Cuba que el 1868 passà a Barcelona la seva mare, de parla castellana, era vídua del governador de Matanzas, Soliñas, i el seu pare, senyor de Lloselles, era d’una família catalana prepotent ja a Cuba a la fi del segle XVIII Estudià a la Universitat de Barcelona Amb Lluís López i Oms fundà, el 1882, la revista bilingüe La Gaviota , d’Arenys de Mar, i dirigí L’Avenç 1883-84, que despolititzà i convertí en portaveu del que ell anomenà, per primera vegada 1884, Modernisme , entès com a adhesió a la moderna estètica europea del naturalisme…
,
Orquestra Simfònica de Galícia
Música
Formació orquestral creada el 1992 sota els auspicis de l’Ajuntament de la Corunya, amb seu al Palacio de la Ópera d’aquesta ciutat gallega.
El seu director, Víctor Pablo Pérez, ha triat un repertori que fa especial atenció a la música del segle XX i cada temporada estrena una obra encarregada especialment per a la Simfònica de Galícia Ha estrenat títols de compositors com K Husa, F Escudero, J Turina, J Villa Rojo, C Halffter o X Darias La temporada 2000-01 s’estrenaren obres de M Sotelo, A Pärt i V Rosinskij Les activitats de l’orquestra inclouen una temporada de concerts d’abonament, un cicle amb conjunts convidats, un cicle de música de cambra realitzat per l’Orquestra de Cambra de l’OSG, l’organització del…
Lluís Romero i Pérez
Literatura catalana
Escriptor.
Feu estudis, inacabats, de perit mercantil Participà en la campanya de Rússia amb la División Azul El 1951 guanyà el premi Eugenio Nadal amb La noria 1952, que inicià un cicle de temes realistes i lligats amb un món de baixos fons o popular Ha pasado una sombra 1953, Carta de ayer 1953, Las viejas voces 1955, La noche buena 1960, La corriente 1962 i El cacique 1963, premi Planeta Publicà també reportatges i guies Libro de las tabernas de España 1956, Barcelona 1954 i Costa Brava 1958 i obra històrica centrada en la Segona República i la Guerra Civil Espanyola Tres días de julio 1967, Desastre…
,
Francesc Amorós i Ondeano
Educació
Història
Polític i educador.
El 1794 participà com a capità en la Guerra Gran 1793-95 El 1802 esdevingué secretari particular de Carles IV, i l’any següent, conseller d’Índies Li fou encarregada la creació 1806 del Real Instituto Pestalozziano de Madrid Fou deixeble de Francesco Voltel El 1807 fou ascendit a coronel, màxima graduació militar que aconseguí Es distingí com a afrancesat en la guerra contra Napoleó i ocupà importants càrrecs sota el govern de Josep I, del qual fou, com a conseller d’estat 1808, un dels inspiradors de la política interior fou diputat a Baiona 1808, governador de Santander 1808, comissari…