Resultats de la cerca

El genearca dels Safortesa de Mallorca és el mercader Bernat de Safortesa mort després del 1230 El seu besnet Pere de Safortesa i Colomines mort vers el 1395, anomenat el Príncep dels Mercaders per la seva immensa fortuna, adquirí les cavalleries de Santa Margalida i Hero, fou jurat pels mercaders i el 1382 era ciutadà En el seu testament establí un fideïcomís, amb gravamen de cognom i armes, en favor del seu net Ramon Només tingué una filla, Francesquina de Safortesa i de Marí , que el 1379 ja era casada amb el cavaller Ramon Burguès i Sorià, fill i hereu d’Arnau Burguès i Safont, batlle…

Forma part de la línia meridional de crestes que des del Tagamanent davalla fins a la plana del Vallès

Fill d’un picapedrer, l’any 1944 arribà a Catalunya amb la seva família, que s’installà a la masia del Rieral, entre Aiguafreda i Tagamanent, on començà a treballar amb el seu pare Al cap d’uns anys adquirí una pedrera pròpia i creà les empreses Xemeneies Leiro, que esdevingué una de les primeres del sector a l’Estat, i més tard, Pedra Natural Leiro, de materials de construcció Posteriorment l’empresa derivà cap al sector hoteler, la restauració i l’immobiliari L’any 1973 obrí un restaurant, El Muntanyà Seva, que fou l’inici d’un ambiciós complex urbanístic, residencial i…

L’any 2002 la Diputació de Barcelona, amb la collaboració del consistori de Tagamanent, obrí al públic aquesta antiga masia on es recrea la vida quotidiana dels antics estadants i on el visitant pot traslladar-se al Montseny dels segles XVIII i XIX

Per calmar la set, posant un peu al Tagamanent i l’altre al puig Fred el pla de la Garga, s’ajupia a beure l’aigua del Congost, a l’indret del Figueró Amb una sola mà aixecava els bous i l’arada amb què llauraven i, fent alçaprem, tombava una muntanya

També fou conegut com Antoni Smandia Fou un dels millors corredors de 3 000 m obstacles durant la dècada de 1930, juntament amb Àngel Mur Formà part de l’Agrupació Excursionista Tagamanent i el 1934 fitxà per la Unió Atlètica Nurmi Guanyà el Campionat d’Espanya i de Catalunya de l’especialitat 1933 i establí el rècord estatal El mateix any fou campió de Catalunya de cros individual i per equips 1933

Mapa del Vallès Oriental amb la senyalització de totes les fortificacions anteriors al 1300 de les quals es tenen notícies A Pladevall Aiguafreda Casal de Cruïlles Bigues i Riells Castell de Montbui Casal de Bigues Caldes de Montbui La vila de Caldes de Montbui Pont de Caldes La Torre Roja La Torre Vella Despoblat del Prat de Dalt Cànoves i Samalús Castell de Cànoves Castellcir Castell de Castellcir La Torrassa dels Moros Turó de Vilacís Casal dels Santa Coloma Castell de Marfà Castellterçol Castell de Castellterçol Castell de Castellet El Figueró-Montmany Castell de Montmany Les Franqueses…

Fundat el 1932, promogué la pràctica de l’esport entre les classes populars Omplí el buit que deixaven les grans entitats populars i els clubs més elitistes Tingué relació amb altres associacions esportives de caràcter popular com l’Ateneu Enciclopèdic Popular o l’Agrupació Excursionista Tagamanent, i collaborà en l’organització de competicions atlètiques i de diversos esdeveniments Entre el 1933 i el 1935 publicà mensualment el butlletí Atletisme Desaparegué poc després de la Guerra Civil

Passà als Cruïlles i, enmig d’una sèrie de plets, als Rocabertí-Tagamanent, als Vilarig i als Cruïlles de Castellfollit, alhora que els Montcada, marquesos d’Aitona, i llurs successors els ducs de Medinaceli també s’intitularen barons de Llagostera La senyoria de Llagostera havia estat concedida el 1288 al vescomte Dalmau de Rocabertí El 1323, per mort del fill d’aquest, Guerau de Rocabertí, retornà a la corona, i el 1324 fou donada, a l’avi del primer baró Ot de Montcada i de Pinós, senyor de la baronia d’Aitona