Resultats de la cerca
Es mostren 183 resultats
Julià Ribera i Tarragó
Historiografia
Música
Historiador, arabista i musicòleg.
Vida Dedicat a l’estudi de la cultura i les institucions àrabs, fou també un intellectual preocupat per la músicologia, la pedagogia o l’estatut científic de la història Era fill d’una família de propietaris i comerciants de taronges a la Ribera del Xúquer, i estudià a les Escoles Pies i a la Facultat de Dret de València, on es doctorà en dret En aquesta ciutat, es vinculà molt aviat a les institucions educatives i a la Institució Lliure d’Ensenyament ILE D’aquí deriva, potser, la seva actitud oberta a tota innovació cultural i del mètode científic A Madrid prosseguí els estudis universitaris…
Miquel Tusquellas i Tarragó
Escultura
Pintura
Pintor, escultor i pessebrista.
D’escola realista, conreà el retrat escultòric i la pintura paisatgística Com a pessebrista, constitueix el nexe entre la primera Associació de Pessebristes de Barcelona i la segona Ultra les figures de tema nadalenc, estengué el pessebrisme a altres temes bíblics Féu ombres xineses articulades
Ferran Tarragó i Corcelles
Escultura
Escultor.
Nebot i deixeble de Manuel Corcelles i Saurí Després de fer l’aprenentatge amb el seu oncle se n’anà a Barcelona Fou deixeble de Vallmitjana i, a Madrid, de Josep Piquer, on exposà el 1860, i hi fou premiada la seva escultura Jeremies L’any següent li fou concedida l’Encomienda de Carles III pels seus treballs de restauració en una basílica de Segòvia També treballà a la catedral de Salamanca Esculpí dues imatges religioses per als EUA Pels mèrits adquirits Amadeu I el nomenà escultor de la cambra reial Fou mestre d’Aniceto Marinas, el qual adquirí el seu obrador
Joan Milà i Tarragó
Economia
Comerciant.
El 1914 s’establí a Cuba Emprenedor en diverses activitats comercials, el 1923 fundà, a Camagüey, la coneguda casa Cuba-Cataluña, que es dedicava a la venda d’articles importats, sobretot dels EUA i de Catalunya principalment vins, licors i conserves L’expansió d’aquesta entitat fou tan remarcable que durant la dècada 1920-30 comptava , a més de la casa central, amb una sucursal important Ben integrat a les actvitats dels catalans residents a Cuba, fou membre del consell directiu de Germanor Catalana
Jesús Maria Tibau i Tarragó

Jesús Maria Tibau i Tarragó
©
Literatura catalana
Escriptor.
Vinculat des de la infància a Cornudella de Montsant Priorat, d’on es considera fill natural, estudià magisteri a Tarragona L’any 1992 inicià la seva afició pel relat curt i escriví A l’ombra dels ametllers Els seus contes es defineixen per l’originalitat, la fina ironia i l’ús intelligent del llenguatge Ha publicat en obres collectives, i individualment és autor, entre d'altres, de Tens un racó dalt del món 2001, Postres de músic 2005, premi Marian Vayreda de la ciutat d’Olot, El vertigen del trapezista 2008, A la barana dels teus dits 2009, Una sortida digna 2009, I un cop de vent els…
Club de Tir Jordi Tarragó

Els tiradors del Club de Tir Jordi Tarragó Albert Artigas, Alfredo Álvarez, Francisco Carcellé, Miquel Pascual i Àngel Sánchez (d’esquerra a dreta)
Club de Tir Jordi Tarragó
Esports de tir
Club de tir olímpic del barri de Sant Salvador de Tarragona.
Fundat el 1982, practica totes les disciplines de tir de precisió i ha aconseguit diferents títols de Catalunya, d’Espanya i d’Europa L’any 2003 aconseguí la medalla de bronze per equips al Campionat d’Europa de tir Alguns dels seus tiradors més destacats foren Eduardo Zabalegi, Javier Fau, Javier Tornero, Albert Artigues o Francisco Carcellé Disposa de galeries per a carrabina, pistola i fusell, a més de quatre recorreguts de tir El 2011 tenia més de 600 socis
Ramon O’Callaghan i Tarragó
Història
Militar
Militar d’origen irlandès.
El 1822 s’alçà a Benissanet contra el règim constitucional, i el 1827 lluità a favor dels Malcontents Exiliat a França, tornà a Catalunya durant la primera guerra Carlina Lluità a les ordres de Cabrera que el féu governador de Cantavella i de Morella i s’exilià novament el 1840
Josep Maria Tarragó i Ballús
Comunicació
Publicista.
Es llicencià en ciències socials, polítiques i econòmiques internacionals a l’Institut Catholique de París i cursà la carrera eclesiàstica, bé que se secularitzà després de la guerra civil Periodista, signant Víctor Montserrat , fou corresponsal a Espanya de La Croix i L’Aube i denuncià amb gran ressò l’estat dels camps de concentració franquistes Empresonat a Burgos el 1937, pogué ésser alliberat i s’establí a París, on publicà Le drame d’un peuple incompris 1937, sobre els bascs Hi fundà l’editorial Pharos, dedicada a…