Resultats de la cerca

Veïns de Celrà i Girona ambdós del Gironès es manifesten contra les maniobres de l’exèrcit espanyol dins dels dos termesmunicipals, ja que consideren que són una provocació, a més d’un perill per la proximitat als nuclis urbans on es realitzen En canvi, les maniobres a Gósol Berguedà que s’efectuen entre el 28 de febrer i el 3 de març són ben acollides pels veïns, pels beneficis econòmics que aporten

Té 21,71 km 2 i 7 426 h 1970 Els municipis que la componen són Benavites, Benifairó de les Valls, Faura, Quart de les Valls i Quartell inclou també els antics termes de Rubau, Almerig, Alarap, Benicalaf, l’Alqueria Blanca, Quemalo, la Garrofera, Santa Coloma i els Frares els tres darrers formaren fins el 1845 el municipi dels Llogarets Gairebé tota la seva ocupació és la terra, i més concretament el conreu dels cítrics, que són regats amb l’aigua de la font de Quart Les aigües del seu terrer van directament a la mar pel barranc de les Valls o de Benavites, que no forma part de la…

La bocana té vuit milles d’amplària i s’endinsa sis milles cap al SW Acaba amb una costa baixa i arenosa, amb nombrosos assentaments turístics distribuïts en quatre termesmunicipals Artà colònia de Sant Pere, Santa Margalida Son Serra de Marina, Can Picafort i Alcúdia es Port d’Alcúdia, entre d’altres Els vaixells poden ancorar a 39° 49’ 27’ de latitud N i 3° 9’ 19’ de longitud E prop del Port d’Alcúdia

L’assentament, de més de 5 km 2 , és situat en un lloc estratègic, al turó de Montbarbat i molt proper al mar És completament envoltat d’una muralla d’uns 370 m de perímetre amb dues torres de defensa La seva època d’esplendor foren els s IV i III aC, moment en què patí un procés d’abandonament Les excavacions arqueològiques s’iniciaren el 1978 sota la direcció de Maria del Vilar Vilà i Bota, l’equip de la qual ha continuat els treballs

Inicialment protegia una àrea de 16925 ha pròxima al santuari de Covadonga Fou el primer espai protegit de l’Estat espanyol L’ampliació de la protecció a la resta del massís dels Picos de Europa, el 1995, feu canviar el nom pel de  parc nacional dels Picos de Europa La nova superfície protegida és de 67455 ha, que corresponen a onze termes municipals i tres províncies Astúries 27355 ha, Cantàbria 15381 ha i Lleó 24719 ha El 2003 fou declarat per la UNESCO reserva de la biosfera

Limita al nord amb amb les pedanies de Benimàmet i Beniferri, a més del disticte de Benicalap, a l’est amb el districte de la Saïdia, al sud amb Extramurs i l’Olivereta i a l’oest amb els termesmunicipals de Paterna, Quart de Poblet i Mislata Inclou els barris de Campanar , Tendetes, el Calvari i Sant Pau Campanar fou un municipi independent fins que el 1897 fou annexionat a la ciutat de València Encara avui el seu centre històric conserva les característiques d’un típic poble de l’Horta

Comprèn els termesmunicipals de Yaiza i Tinajo, en indrets on hi foren habituals les erupcions volcàniques durant els s XVII i XVIII La zona inferior del parc, formada per lava solidificada, presenta una superfície majoritàriament plana El parc és travessat per la Ruta dels Volcans, camí de 14 km, que s’inicia a l’anomenat illot d’Hilario i culmina a una zona de cràters La vegetació, poc abundant, és constituïda fonamentalment per l’argelaga La fauna també hi és escassa amb domini dels rèptils i, sobretot, del llangardaix

Situada als termesmunicipals de Montcada i Alfara del Patriarca l’Horta, és un centre docent d’inspiració cristiana, basada en l’ideari de l’Associació Catòlica de Propagandistes La universitat és gestionada per un patronat El primer rector de la institució és José Luis Manglano de Mas El centre imparteix titulacions en les àrees de tecnologia, ciències de la salut i ciències socials i jurídiques Amb la collaboració de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, creà l’Institut de Drogues i Conductes Addictives Per al curs 2005-06, oferia 26 titulacions

Compresa dins els termesmunicipals de Carcaixent i, principalment, d’Alzira Ribera Alta, s’obre a la ribera del Xúquer pel congost de l’Estret i, a la Mediterrània, pel Portitxol de la Valldigna La carretera d’Alzira a Tavernes de la Valldigna i el ferrocarril de Carcaixent a Dénia travessen la vall d’un cap a l’altre L’únic nucli de població actual és el llogaret de la Barraca d’Aigüesvives Aquesta vall constituí el territori de l’antic convent d’ Aigüesvives, situat aigua amunt de la Barraca d’Aigüesvives

Actualment formaria part dels termesmunicipals d’Arenys de Munt i Vallgorguina Comprenia el castell de Sacreu , un veïnat dispers i dos molins Estava vinculada a la nissaga dels Goscons, feudataris dels Cabrera ja al segle XI, segons els estudis dels Drs Monreal i Udina Al segle XIII, els Arquer de Goscons heretaren els vincles i els drets senyorials sobre Goscons, Sacreu, Vallalta i les Planes, a més de la castlania de Montpalau, en casar na Brunissenda de Goscons amb Pere d’Arquer 1266, amb la qual cosa s’intitularen barons de Sacreu fins a la primera meitat del…