Resultats de la cerca

Del cercle cortesà, formà part a Madrid de la tertúlia d’El Parnasillo El 1833 conegué David Roberts i dos anys després ingressà a l’Academia de San Fernando El 1838 i el 1840 exposà a Londres El 1842 s’expatrià i residí a París, Rouen i Brusselles Installat a Madrid el 1844, fou nomenat director de l’Academia de San Fernando i pintor de cambra 1845 Illustrà La España Artística y Monumental 1842-44 De dibuix pulcre, les seves composicions es distingiren per la justa combinació del paisatge i pel moviment dels personatges

Formà part de la redacció de la revista d’humorisme esportiu Barrabás Feu informació esportiva a El Correo Catalán , Tele/exprés , Diari de Barcelona , La Vanguardia on fou cap d’esports durant 14 anys i Mundo Deportivo 1999-2015 També treballà en ràdio Cadena Ser, Rac-1 i televisió TV3 Fou professor de periodisme esportiu a la Universitat Internacional de Catalunya, tertulià i dirigí les enciclopèdies mundials de futbol i tennis del Grupo Océano Collaborà en el primer Diccionari de l’Esport, català-castellà, castellà-català 1989, i posteriorment publicà Las ligas del Barça 1999…

Fou creada el 1984 a partir de la delegació a Catalunya de SEDIC una associació semblant, amb seu a Madrid i del grup de treball informal Tertúlia Terminalera, del Consorci d’Informació i Documentació de Catalunya CIDC El 1999 es fusionà amb el Collegi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya Agrupà els professionals relacionats amb informació i documentació científica i especialitzada, en un nombre aproximat de 400 Organitzà cursets i altres activitats de formació permanent, i des del 1987 les Jornades Catalanes de Documentació, que a partir del 1989 foren organitzades…

Durant el trienni liberal dirigí el llatzeret de Maó i collaborà en el diari liberal Tertulia Patriótica Mahonesa Tot i això, anà al Principat amb cartes de recomanació com a reialista i la Regència d’Urgell li confià diverses missions, algunes a França Capturat pels liberals octubre del 1822, es digué espia liberal i féu delacions tan importants que el govern constitucional el premià en lloc de punir-lo, puix que permeteren de conèixer les vinculacions d’eclesiàstics de Maó, Barcelona i Vic fins i tot el bisbe mateix de Vic, R Strauch amb la Regència d’Urgell Mai no ha estat aclarit si era…

Cavaller, senyor de les baronies de Bunyol i Xest, que adquirí Fill del notari Joan Mercader i Gomis Cambrer d’Alfons el Magnànim ja el 1426 i ambaixador seu a Castella 1426, 1436, 1443, conseller de l’infant Joan futur Joan II quan era lloctinent general de València Governador general de València en diverses ocasions, formà part d’ambaixades reials, des de Nàpols, a Milà 1438 i a Florència 1439, on es trobava la cort pontifícia Batlle general de València, reuní, ja vell, a casa seva, a València, una tertúlia literària, gairebé familiar, reflectida en el Parlament en casa de Berenguer…

Collaborà amb poemes a Revista de Gerona , Gerunda  i La Costa de Llevant , entre d’altres A Blanes desenvolupà una intensa activitat cívica, política i cultural Fou un dels fundadors de la Tertúlia Literària, l’Ateneu, de l’Aplec Nacionalista, d’una caixa rural i dels diaris La Selva  1906 i Sindical Participà en nombrosos Jocs Florals i certàmens poètics La seva poesia, de caràcter popular, fou recollida en part a l’aplec Poesies “Lectura Popular”, s d Com a dramaturg, és autor de Lo viudet 1904 i del quadre en un acte i en vers Lo noi de bordo 1904, escrit en collaboració amb Josep…

Participà en la tertúlia literària de la Fonda de San Sebastián, moderadament neoclàssica i concorreguda per Cadalso i López de Ayala Fou professor de retòrica del Colegio Imperial Escriví La petimetra 1762, que, precedida d’una Disertación sobre les tres unitats del teatre clàssic, aspirava a modificar el gust imposat pel teatre castellà barroc, que també criticà en els tres opuscles sobre Los desengaños del teatro español 1764 Escriví tragèdies Lucrecia 1763, Hermesinda 1770, única que fou representada, i Guzmán el Bueno 1764 Les Poesías , recollides pel seu fill Leandro i publicades a…

Collaborà a La Veu del Montserrat 1886-91 i molt especialment, amb llegendes, tradicions i narracions costumistes, a La Renaixença 1883-84 i 1889-97 Publicà també novelletes històriques Judit de Welp , 1892 i sobretot de costums, reflex d’una visió social conservadora Catalina , 1892 i 1896 El senyor Lluch ,1893 La tertúlia de la senyora Pepa ,1899 Una dona com no n’hi ha gaires , 1900, entre d’altres Publicà en castellà teatre històric La cuadra de Malvehí, o El orgullo de un nombre , 1897, narracions religioses i populars a El Correo Catalán 1882-84 i diversos volums de…

Barretaire d’ofici, amb botiga al carrer del Arcs de Barcelona, era un dels assistents a la tertúlia de la Lliga de Catalunya Collaborà en diverses revistes, com La Illustració Llevantina i Catalunya Artística , i participà als Jocs Florals del 1903 amb la narració En Lluch de la Calma , que no fou premiada Es vinculà als corrents del modernisme, cosa que feu que Josep Carner li dediqués un sonet satíric Formà part de la redacció de la revista Art Jove 1905, on publicà la majoria dels textos que va incorporar al seu únic llibre, Idillis negres 1906, un recull de dotze narracions amb forts…

Vida i obra Establert a setze anys a València, hi obrí llibreria el 1809, on acollí un gabinet de lectura per subscripció i una tertúlia d’escriptors Sofrí presó i exili entre el 1823 i el 1826 i deportació el 1835, per causa del seu liberalisme militant El 1816 es feu editor i el 1830 ja havia publicat traduccions o adaptacions d’alguns dels autors més representatius de la literatura sentimental i de la literatura romàntica Cottin, Staël, Chateaubriand, Goethe, Byron i Scott i la primera novella de Ramon López Soler Publicà Colección de canciones patrióticas 1822 i unes Memorias de mis…