Resultats de la cerca

El seu genearca conegut és Syrpuc, que era príncep de Kiernow el 1280 El seu quadrinet Radvila mort el 1477 fou anomenat, a Polònia, Radziwiłł Ostikowicz Fou net seu Mikołaj Radziwiłł mort el 1509, palatí de Vílnius i conseller de Lituània Els seus tres fills fundaren les tres grans línies del llinatge La línia de Goniadz i Medele fou iniciada per Mikołaj Radziwiłł mort el 1521, que succeí el pare en ambdós càrrecs, fou partidari de refermar, encara més, els lligams entre Polònia i Lituània i rebé 1515 el títol de príncep del Sacre Imperi i els ducats de Goniadz i Medele la línia…

La geografia El relleu és pla, amb petites elevacions a l’E i a l’W, típiques del relleu glacial El clima és de transició, de marítim a continental la temperatura mitjana al gener és de -4,8°C i al juliol de 7,2°C les precipitacions són de 630 mm anuals Els sòls són de podzol, i quasi un 6% són pantanosos El riu més important és el Nemunas Neman, amb els seus afluents el Neris, el Nevézis, el Dubisa, el Merkys, el Minia i el Šešupe a l’hivern tots es glacen tres mesos El Nemunas és navegable des de Kaunas fins a la desembocadura A Lituània hi ha uns 3000 llacs, quasi tots d’origen glacial,…

Lituània va liderar durant la presidència semestral de la UE una cimera entre l’Europa dels 28 i tres estats que fins el 1991 eren repúbliques soviètiques © Presidència de la República de Lituània / Dz G Barysaité Lituània va assumir al segon semestre del 2013 la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea, fet que va suposar una oportunitat magnífica per a la promoció de la diplomàcia lituana Un dels principals objectius d’aquesta presidència va ser la signatura de tractats d’associació de la UE amb tres antigues repúbliques soviètiques Ucraïna, Geòrgia i…

La població és formada majoritàriament per lituans, però també hi ha nombrosos russos i polonesos La capital és Vílnius Música culta La informació que es té sobre la música durant els primers segles de l’era cristiana és molt escassa Al segle XIII s’inicià un període d’esplendor política, econòmica i cultural La cort fou un destacat centre de cultura i s’hi conrearen tots els gèneres musicals en voga a Occident Pel que fa al conreu de la música religiosa, els llocs més importants foren la catedral de Vílnius i l’església de Sant Joan, les quals posseïen sengles…

L’arquitectura nacional és de fusta Entre els monuments de pedra n'hi ha d’estil gòtic internacional, nombrosos edificis barrocs i altres d’estil neoclàssic exemples d’aquests tres tipus són, a Vílnius, el castell s XIV, la universitat s XVII i la catedral catòlica 1777-1801, respectivament Després de la Segona Guerra Mundial, la reconstrucció de les ciutats bombardejades fou duta a terme unint a l’arquitectura utilitària elements nacionalistes Quant a les arts plàstiques, hi hagué una forta influència bizantina als segles XIII-XV al segle XVI foren combinades la influència…

Membre del comitè revolucionari de Vílnius 1861, fou arrestat i deportat a Arkhangel’sk Amnistiat el 1868, es refugià a L’viv, on escriví diversos estudis històrics i socials El 1892 presidí el congrés fundacional del partit socialista polonès

No creuen en intermediaris entre Déu i l'home, i s'autoanomenen devots de la lletra de Déu El major exponent en fou el rabí Elies de Vílnius 1720-97, tingut per infant prodigi car a set anys ja estudiava el Talmud

El 1900 s’installà a Itàlia Lluny d’ésser un erudit, es dedicà a l’estudi viu de la pintura del Renaixement italià, sense deixar de banda l’estudi sociopolític de l’art Se centrà, sobretot, en la valoració formal i trobà, en allò que anomenà “valors tàctils” illusió de l’espai tridimensional, la clau de la gran renovació de la pintura en l’etapa renaixentista Entre les seves obres sobresurten The Italian Painters of the Renaissance 1932, recull de treballs, Study and Criticism of Italian Art 1910-15, Three Essays on Method 1927, Essays in Appreciation 1958 i el llibre autobiogràfic Sketch for…

Educat a la Universitat de Vílnius i professor de literatura eslava a la de Yale, als Estats Units Com a poeta ha publicat Aviesa de Tankëjanti ‘Llum espessa’, 1970, Penkas de Kalbos ‘El senyal de la llengua’, 1972 i Rinktinë ‘Poemes escollits’, 1999 A més, és autor de la novella Raketos, mes ir de los planetos ‘Nosaltres, els coets i els planetes’, 1985 i diferents llibres d’assaig i estudis

Format a Vílnius, començà com a escultor S'establí a París el 1912, on rebé influències del fauvisme, i passà després a un expressionisme personal de colors forts, inserit en el figurativisme de l’École de París Des del 1918 formà part —amb el seu gran amic Soutine— de l’anomenada segona escola de Ceret, vila on retornà el 1930 i el 1946 És representat a museus de Moscou, Grenoble, Tel Aviv, Melbourne, Ginebra, Ceret, etc