Resultats de la cerca
Es mostren 1583 resultats
Confirmat el tercer atac d’un os a eugues a la Vall d’Aran
El Consell General d’Aran confirma la mort d’una euga pel tercer atac de l’os mascle anomenat Cachou Els dos primers, que també han resultat en la mort del bestiar, van tenir lloc entre el 4 i el 10 de setembre Aquests atacs continuats posen en entredit la reintroducció de l’os al Pirineu català
Cap d’Aran
Llogaret
Llogaret del municipi de Salardú (Vall d’Aran), a l’antic terme de Tredòs, en un coster (1.348 m alt.) a la dreta del riu de Ruda, damunt el poble.
La seva antiga església parroquial esdevingué santuari de la Mare de Déu de Cap d’Aran imatge romànica de fusta i, més endavant, església parroquial de Tredòs Santa Maria de Cap d’Aran És un edifici romànic, al segle XII, de tres naus i tres absis, amb decoració escultòrica El poble de Cap d’Aran, Capite Daran, Caput Daran o Capdaran , com l’anomenen els documents entre els anys 1198 i 1313, tenia un nucli notable de poblament a l’època medieval En el jurament de fidelitat al rei Jaume II del 5 de novembre de 1313, poc després de recuperar aquest la Vall…
Gent d’Aran
Partit polític
Partit comarcal de la Vall d’Aran inscrit a l’abril de 1999.
El secretari és Enric Vidal Com a agrupació d’electors obtingué 154 vots 3,6% en les eleccions al Consell General d’Aran de 1995 En les de 1999, amb Unitat d’Aran i el Partit dels Socialistes de Catalunya en el marc de la federació Progrés Municipal de Catalunya obtingué 1311 vots 28,6%
Festa d'Aran
Història
Dia oficial de la Vall d'Aran (17 de juny), celebrat anualment des del 1991.
Commemora la data de celebració de les primeres eleccions al Conselh Generau d’Aran , que reprèn l’autogovern atorgat per Jaume II des del 23 d’agost de 1313 amb els privilegis de la Querimònia , confirmada pels successius monarques, des d’Alfons IV 1328 fins a Ferran VII 1817
Invasió i ocupació francesa de la Vall d’Aran, l’Alt Urgell, la Garrotxa i l’Alt Empordà
Invasió i ocupació francesa de la Valld’Aran, l’Alt Urgell, la Garrotxa i l’Alt Empordà, arran de la guerra declarada entre Felip V i Carles VI d’Àustria
Club Ciclista Val d’Aran
Ciclisme
Club ciclista de Bossost.
Fundat el 1982, restà inactiu en dues etapes, la primera durant uns anys de la dècada de 1980 i la segona entre el 2000 i el 2006 Organitza la cursa cicloturista Aran-Comenges, que ha format part del Circuit Ciclopirineus, i la cronoescalada al Portilló, des del 1989 També collabora en l’organització del triatló de la Valld’Aran, que s’emmarca en la Challenge Pirineus Sense Fronteres
Musèu Dera Val d’Aran
Museu
Museu d’àmbit comarcal amb seu central a l’edifici renaixentista de la Tor deth Generau Martinhon de Viella.
S'inscriu dins la tendència dels ecomuseus Conté arqueologia aranesa de l’edat del bronze i d’època romana, escultura medieval aranesa entre la qual destaquen el Crist de Casarilh i el d’Escunhau, del s XIII i estris del camp i d’oficis de la vall Hom conserva en aquest museu l’armari dels privilegis o “de les sis claus”, moble del s XVIII on hom guardava l’arxiu L’antiga església gòtica de sant Joan d’Arties ha estat adaptada per a sala polivalent i d’exposicions del museu
Era Mare de Diu de Cap d’Aran (Salardú)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’absis central, sobrealçat Té una decoració feta amb pedra tosca, a base d’arcuacionscegues, distribuïdes per parelles entre lesenes F Junyent-A Mazcuñan Aquesta església és situada en un altiplà, sota el qual, vers al costat de migjorn, s’arrauleix la població de Tredòs, escampada, en una bona part, a mà dreta de la Garona, prop de la carretera del port de la Bonaigua Mapa 149M781 Situació 31TCH298302 S’hi arriba a través de la carretera C-142, on, a mà dreta, poc després d’haver passat el trencall que porta a Tredòs, entre l’inici d’un revolt molt pronunciat,…
vall de Bargadera
Vall trencada pel barranc de Bargadera (o d’Es Tartèrs), que aflueix a la Garona per l’esquerra, davant el poble de Garòs (del municipi de Salardú, Vall d’Aran).
A la capçalera es troben els estanyets de Bargadera i l’estanyet d’Escunhau
vall de Barravés

La vall de Llauset amb el Maladeta
© Fototeca.cat
Vall
Alta conca de la Noguera Ribagorçana, des del Pont de Suert, on s’ajunta amb les valls de Castanesa i de Boí, fins al límit de la Vall d’Aran.
És d’origen glacial, excavada per les glaceres quaternàries en plena zona axial pirinenca, cosa que ha afaiçonat una vall relativament ampla amb el fons terraplenat per les morenes de les glaceres i per dipòsits alluvials aquestes condicions han facilitat l’establiment humà i els conreus Hi ha també restes d’antics llacs damunt l’estret de Forcat Els vessants escarpats de la vall són coberts de bosc pins negres, avets i roures a la part baixa, que forneix fusta a les explotacions mineres de la comarca mines de plom a Cierco Les bones planes…