Resultats de la cerca

Impulsor de les tradicions catalanes del Vallespir Inicià el costum de les fogueres dalt dels cims Canigó, el 1957, després estès per tot Catalunya El 1928 recorregué en bot pneumàtic les gorges de la Fou Arles Fou fundador del Club Excursionista 1928 i del Sindicat d’Iniciatives d’Arles 1938

Començà molt jove com a actor d’Els Artistes Amateurs Ceretans Fou influït pel grup perpinyanès Les Trétaux, i encoratjat per Gustau Violet i la seva companyia Els Ferriolets Autor de nombroses obres de caràcter popular i costumista, moltes de les quals han estat representades per grups d’afeccionats de Ceret i de pobles del Vallespir Escriví els sainets Les calces d’en Joan , Les estàtues , L’amo del temps , En Ventura fa el “tiercé” , El revell embruixat i Quim l’americà , i la seva primera comèdia en tres actes, Hem de casar en Baptista , fou estrenada el 1974, obtingué un…

Començà molt jove com a actor d’Els Artistes Amateurs Ceretans Fou influït pel grup perpinyanès Les Trétaux, i encoratjat per Gustau Violet i la seva companyia Els Ferriolets Autor de nombroses obres de caràcter popular i costumista, moltes de les quals han estat representades per grups d’afeccionats de Ceret i de pobles del Vallespir Escriví els sainets Les calces d’en Joan , Les estàtues , L’amo del temps , En Ventura fa el “tiercé” , El revell embruixat i Quim l’americà La seva primera comèdia en tres actes, Hem de casar en Baptista , fou estrenada el 1974, obtingué un èxit enorme i marcà…

Sacerdot, fou professor de català a Perpinyà i rector d’Arles Vallespir Participà en la confecció d’un catecisme en català per a la diòcesi de Perpinyà i el 1906 assistí com a representant del Rosselló al Congrés de la Llengua Catalana celebrat a Barcelona, on residí durant quinze anys després de jubilar-se 1908 Des del 1895 collaborà al setmanari La Croix des Pyrénées Orientales  amb els pseudònims Hotentic i Mir i Nontoquis Amb el darrer signà una secció en català titulada “Una llesca de pa de casa”, en la qual aparegueren els primers Contes vallespirencs Aquestes narracions…

Activista cultural de la Catalunya del Nord Fou mobilitzat per lluitar a la Primera Guerra Mundial, on començà a escriure els primers versos que publicà a la revista Muntanyes Regalades 1916-19 Posteriorment collaborà amb algunes proses costumistes a Quaderns tunisencs , Vallespir 1931-32, Revue du Roussillon 1933 i Nostra Terra 1936-38, i collaborà també a les revistes Tramontane , Almanac Català Rossellonès , Le Cri Céretan i Lo Gai Saber , amb assaigs i crítiques literàries, entre les quals sobresurten les “Notes sobre Francis Jammes” 1969 Fou membre de La Colla del Rosselló i…

El 1314 era a Avinyó i vers el 1322 residí algun temps a Catalunya, on compongué el llibre moral en prosa ritmada Eben Boḥan ‘Pedra de toc’, que dedicà a deu prohoms jueus de Catalunya Traduí a l’hebreu una trentena d’obres àrabs i hom li atribueix, també, una paròdia del Llibre d’Ester

Era fill d’un metge de Ceret i, confiat a un oncle seu eclesiàstic, es traslladà a París, on féu la carrera eclesiàstica al seminari de Saint Sulpice, sota la direcció de Dupanloup, de qui esdevingué auxiliar a partir del 1854 en la direcció del seminari Nomenat aquest bisbe d’Orleans 1856, el seguí i fou nomenat vicari general Des del 1857 intervingué en la creació de les escoles d’Orient i Séria, formà part del consell d’administració, amb Lavigerie, i posteriorment en fou director 1861 En ésser Lavigerie arquebisbe d’Alger, anà amb ell al concili I del Vaticà, i el 1872 esdevingué auxiliar…

Vida i obra Fill de mare catalana i de pare occità però arrelat a Catalunya fundà un grup de Cantaires Catalans, cursà estudis superiors a la Sorbona i a la facultat de lletres de Tolosa de Llenguadoc Agregat de castellà el 1904, fou professor als liceus de Montalban i de Montpeller El 1919 entrà com a mestre de conferències de llengua i literatura castellanes a la facultat de lletres de Montpeller El 1924 acabà la seva tesi doctoral Origines et premières manifestations de la renaissance littéraire en Catalogne au XIXè siècle Fou nomenat professor a la facultat de Montpeller el…

Ordenat sacerdot el 1830, fou membre de la congregació dels lazaristes i professor de teologia al seminari de Carcassona i a Càors 1833 i de Sagrada Escriptura a Amiens Se secularitzà per motius de salut i visqué al seu país Amb pocs referents més que Francesc Vicent Garcia , de qui era un gran admirador, fou escriptor d’una gran dignitat literària i d’un notable alè èpic Publicà unes Cobles en llaor dels benaventurats Abdon i Sennén Perpinyà, 1859 i, pòstumament, el 1882, Josep Bonafont li edità Les bruixes de Carençà , recull de llegendes fantàstiques sobre el massís del Puigmal,  Arles,…