Resultats de la cerca

Jugà al Múrcia, el Prat, el Júpiter i el Santboià i obtingué el títol d’entrenador El 1997 optà a la presidència del Futbol Club Barcelona Presidí el Santboià 2001-09 i la Federació Catalana de Futbol 2009-10

Es formà a les files del CA Lleida-UdL Fou campiona d’Espanya júnior dels 400 m 2005 La temporada 2006-07 fitxà pel Futbol Club Barcelona En categoria absoluta, assolí el títol de campiona de Catalunya de 400 m 2009 i el d’Espanya 2010 en pista coberta en establir una nova plusmarca catalana Amb l’equip del Barça també acredità un rècord català en relleus 4 × 400 m 2009 Una llarga lesió provocà la seva retirada prematura 2013

Adscrit al collegi català, dirigí 148 partits de primera divisió durant divuit temporades, entre el 1928 i el 1949 També arbitrà la final de Copa en tres ocasions 1934, 1944, 1948 Fou internacional durant sis anys

Començà al Futbol Club Internacional de Sants, i el 1918 passà a formar part del Futbol Club Barcelona amb Jack Greenwell d’entrenador, on esdevingué figura mítica —"el rei del futbol"— i, amb Ricard Zamora, el més famós dels futbolistes catalans De seguida es convertí en una peça bàsica de l’equip com a mig ala dret A partir de la temporada 1923-24 passà a jugar de davanter centre, i fou considerat el millor d’Europa Fou el líder de l’Edat d’Or del club blaugrana, marcà tota una època i és considerat un dels futbolistes més emblemàtics de la història del Barça El seu joc alt, amb salts…

Cursà estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1927 Treballà a l’administració pública com a funcionari de la Generalitat de Catalunya, on romangué fins el 1936 Afeccionat al periodisme, fou autor d’alguns articles a El Diluvio Arran de la guerra civil, s’exilià primer a Bèlgica, a Brusselles, i el 1938 es traslladà a Mèxic Hi reprengué la seva tasca periodística Fou Collaborador al diari Excelsior , on publicà durant més de trenta anys fou també un dels fundadors de la revista Estampa , dins de la mateixa empresa Treballà com a investigador a la cambra nacional de…

Juntament amb Josep Espar, Ramon Fuster, Jordi Maluquer, Enric Cirici, Josep M Puig Salellas, Miquel Esquirol, Albert Conejos i alguns periodistes, impulsà una campanya de subscripció popular per fer possible un diari en català, que finalment veié la llum el 23 d’abril de 1976 amb el nom ‘Avui’ Vilalta, que havia estat director general de diverses empreses, assumí la gerència del diari i la presidència de Premsa Catalana SA, editora de la publicació Membre de Convergència Democràtica de Catalunya, fou el primer cap de Promoció de la Premsa del Departament de Cultura de la…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1926, i amb la seva muller Maria Soteras fundà un despatx d’advocats Participà, integrat en el Grup de L’Opinió , en la fundació de l’Esquerra Republicana de Catalunya, i fou elegit regidor de Barcelona 1931-33 El 1933, juntament amb l’esmentat Grup, se separà de l’ERC, i fou un dels dirigents del nou Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra , en representació del qual fou altra vegada regidor de Barcelona 1934-36 President del consell directiu de la Unió de Municipis Espanyols 1934 i membre de la junta del Collegi d’Advocats de Barcelona…

Filla d’ Antoni Vilalta , i de Maria Soteras , exiliats a Mèxic el 1939, es llicencià en lletres hispàniques per la Universidad Autónoma de México, exercí el periodisme, entre d’altres, amb collaboracions al diari Excelsior , i treballà també per a la televisió S’inicià com a novellista El castigo , 1957 Los desorientados , 1958 Dos colores para el paisaje , 1961, però aconseguí l’èxit amb el teatre, com a autora i també com a directora d’escena, on analitzà els problemes de l’home contemporani Diverses obres seves foren traduïdes a altres llengües, entre d’altres al català…

Cursà estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1929 Molt aviat treballà al diari El Diluvio de Barcelona, on feia l’editorial Treballà a la Generalitat de Catalunya, on ocupà càrrecs administratius Fou jutge d’instrucció en les investigacions per l’assassinat dels germans Josep i Miquel Badia Fou oficial del cos jurídic militar Intervingué en la Guerra Civil Espanyola de la part de l’exèrcit republicà El 1936 s’exilià a Bèlgica, i després s’exilià a Mèxic, on arribà el 1939 En aquest país reprengué la tasca de periodista Hi fou fundador i director de la revista La…