Resultats de la cerca

Residí al Principat des de l’edat de cinc anys A Barcelona participà en la Revolució del 1868 Sota la Restauració s’adherí al partit republicà progressista de Ruiz Zorrilla, i fou el principal organitzador a Catalunya de la conspiració frustrada de 1884-86 A partir del 1904 s’uní a Lerroux, fou regidor i tingué una destacada activitat organitzativa fundà i presidí la Fraternidad Republicana del districte cinquè i el Centre Radical del sisè

Féu pintura històrica Els infants de Lara , religiosa Comiat d’Agar i Ismael per Abraham i mitològica Naixement de Venus , collecció Andreu, Barcelona Eminentment retratista sobretot de la burgesia mitjana, protagonista del Romanticisme, fou el pintor de l’ambient intellectual del seu temps Cal destacar-ne els dos retrats collectius Lectura de Ventura de la Vega davant els actors de la seva època 1845 i Lectura de Zorrilla en el taller de l’artista 1846

Membre del partit progressista, participà en la revolució del 1854 i en l’intent d’insurrecció del 1866 Després de la revolució del 1868 fou encarregat de gestionar la candidatura a la corona espanyola de Ferran de Portugal Acceptà la Primera República, i el 1876 fou desterrat pel seu ajut a Ruiz Zorrilla Fundà La Soberanía Nacional i fou director de La Ilustración Española y Americana És autor de Las luchas políticas en la España del siglo XIX 1879

De família d’actors, es destacà aviat Passà a Madrid, on assolí èxits amb obres de Lope de Vega, Rojas Zorrilla, Calderón, etc A 18 anys es casà amb l’actor Manuel Rivas, però l’abandonà i fou amant de diversos aristòcrates Davant la rivalitat d’actrius més madures optà per fer-se empresària 1763 i actuà al capdavant de la companyia pròpia Empresonada 1765 per una suposada desatenció a l’autoritat, reprengué l’escena poc després, però, debilitada, morí en plena joventut

Advocat, fou el principal organitzador del partit progressista a les Illes i governador civil en 1840-43 i en 1854-56 Diputat a corts en 1846-50, aconseguí d’ésser molt respectat per les diferents tendències progressistes illenques i pels membres del partit democràtic Fou nomenat president honorari de la Junta Provincial Revolucionària de l’octubre del 1868 Després, es resistí, sense èxit, a acceptar el comandament peninsular de Ruiz Zorrilla, i intentà el manteniment d’una conciliació liberal enfront del partit radical

Menà una vida bohèmia i fastuosa, i foren secretaris seus Blasco i Ibáñez i Tomás Luceño En les seves obres —hom en compta més de 300—, condicionades per la urgència de l’elaboració i pel públic, poc exigent, predomina la intriga i l’acció algunes són de tema històric El bastardo y el rey, 1851 El pastelero de Madrigal, 1862 El conde-duque de Olivares, 1870 i unes altres, de tema actual Los desheredados, 1865 María, 1868 La sangre del pueblo, 1869 També escriví un volum de Poesías 1835, a la manera de Zorrilla

Fou mestre de llatí a Figueres i Girona El 1844 publicà Máximas morales en verso i el 1868 Lo Fluvioler del Ter pel pseudònim que usà com a poeta en català, recull, en cinc volums, de poemes humorístics, morals i sagrats, de llenguatge popular «I en català vull escriure / com se parla en català», com a seguidor d’una tradició secular Tanmateix, hi inclou poemes en castellà i en llatí, i s’hi fa ressò de Balaguer, Zorrilla, Mistral i Bonaparte Wise, amb motiu de la desena festa dels Jocs Florals de Barcelona

Cap dels progressistes illencs a partir del 1856, fou regidor des del 1858 i després alcalde de Palma en 1861-62 Participà en la fracassada conspiració progressista del juny del 1866 i per l’octubre del 1868 encapçalà la Junta Provisional de Govern de les Balears, fou governador civil interí i president de la diputació Diputat a corts el 1869, seguí Ruiz Zorrilla el 1871, fou de nou diputat en 1872-73 i l’11 de febrer de 1873 votà la proclamació de la Primera República Fou governador civil de Balears del juny del 1872 al febrer del 1873

Debutà al teatre Princesa de València a l’edat d’onze anys amb La alondra y el milano , i formà part després de la companyia de l’actor còmic Pedro Zorrilla Casada 1928 amb l’actor Francesc Pierrà, tots dos formaren una companyia que funcionà durant més de vint anys Interpretà obres de Benavente, Arniches, José María Pemán, els germans Álvarez Quintero, etc La seva darrera creació fou El tragaluz , d’Antonio Buero Vallejo Treballà també al cinema on interpretà diversos papers a Currito de la Cruz, Tarde de toros, París bien vale una moza , etc

Residí un temps a Cuba i, de nou a Barcelona, estudià d’advocat El 1902 es traslladà a Madrid, on fou un dels organitzadors del Centre Català Com a polític, milità successivament en els partits de Castelar, Ruiz Zorrilla, Canalejas i finalment en el partit reformista La seva obra teatral és molt extensa i comprèn títols en català i castellà Entre molts altres, hom pot citar Los orfanets 1887, El dia del judici 1892, L’hereu del mas 1893, Els minaires 1899, Gent de vidre 1901, la seva obra més famosa, Sin gobierno 1901, Los vencedores, El sabio Vernier , etc