Resultats de la cerca

D’origen català, estudià a Barcelona des del 1892 fins al 1900, any que obtingué el títol Fou un deixeble predilecte de Domènech i Montaner A Barcelona construí la casa Brias a la Granvia, entre els carrers d’Entença i de Rocafort, el 1903, el mateix any que se n'anà a Buenos Aires, on exercí la professió fins que es retirà, el 1931 Fou molt amic d’Eugeni Campllonch Obres d’ell són casa seva, a l’avinguda de la Independencia 1907, i la Sociedad Española de Beneficencia 1908, ambdues a Buenos Aires

Fill del pintor i escultor català Miquel Viladrich i Vilà i de l’argentina Ana Morera S'establí de petit, amb la família, a Fraça Baix Cinca i després a Tetuan Retornat i, després, arran de la guerra civil, s’exilià, primer a França i posteriorment a l’Argentina Hi estudià i es dedicà a l’escultura Després de fer diverses exposicions, el 1942 obtingué un premi del Salón Nacional de Bellas Artes de Buenos Aires El 1958 tornà a Espanya, on continuà els estudis d’escultura Escultor prolífic, féu una collecció d’obres amb motius típics, i una obra d’aquesta s’exhibeix actualment a la Sala…

Inicià els estudis de piano a Buenos Aires amb P Beck i els continuà en una escola provincial, on cursà harmonia amb N Bassi i piano amb L Bernasconi Gràcies a una beca del govern argentí es traslladà a França, on fou alumne de G Mathias piano, A Durand harmonia i C Franck composició al Conservatori de París L’any 1889 tornà a Buenos Aires i hi fundà el conservatori que més tard portà el seu nom Fou el primer compositor que introduí el folklore argentí en les seves obres, cosa que contribuí a la seva divulgació Presidí diverses entitats musicals, com ara la Comisión Nacional de Bellas Artes,…

Opositor a JM Rosas, hagué d’exiliar-se a Montevideo durant la dictadura 1835-52 En retornar, fou elegit governador de Buenos Aires 1852-57, senador 1861 i president del senat 1867 Redactà el codi penal 1862 És pare del polític  Adolfo Alsina

Fou un dels prohoms de la revolució del 1810 a Buenos Aires i membre del triumvirat del 1812 Collaborà amb el general San Martín i combaté la secessió artiguista de l’Uruguai Les seves tendències centralistes i monàrquiques, evidents en la constitució del 1819, el feren dimitir

Residí a Espanya 1892-99, i ensenyà literatura i història a Buenos Aires La seva poesia, inspirada en RDarío, Lugones i Antonio Machado, tracta de temes quotidians Las iniciales del misal 1915, Versos de Negrita 1920, Sonetos 1929, Seguidillas 1936, San José de Flores 1943 i Parva 1949 Vida 1957, en prosa, és un recull d’apunts i impressions

Fill del polític  Valentín Alsina Fundà el periòdic La Nueva Era  i fou elegit diputat el 1862 Fou governador de la província de Buenos Aires 1866-68, vicepresident de la república 1868-74 i ministre de guerra i marina 1874-77 en aquest darrer càrrec portà a terme una important campanya contra els indis de la Pampa

El 1922 publicà a Madrid Orto i Bazar , seguint el corrent ultraista De retorn a Buenos Aires conreà una lírica intimista, de tema religiós, entroncat amb la tradició llatina i catòlica, que intenta d’arribar a un classicisme formal El buque 1935, Poemas elementales 1942, Mundo de las Españas 1968, etc Destaca també La ciudad sin Laura 1938, de tema amorós

Durant la seva infantesa residí a Espanya, on fou alumne d’Izalba i P Arrieta al Conservatori de Madrid El 1887 tornà a l’Argentina, on s’interessà per la música popular i es dedicà a l’ensenyament Posteriorment fou secretari del Conservatori de Buenos Aires, membre de la Comissió Nacional de Belles Arts i collaborador, com a crític musical, de diverses publicacions de caràcter nacional Entre les seves composicions destaquen Zamba , opus 40, Rapsodia Argentina i un Nocturn per a violí i piano

Residí a l’Uruguai, Bolívia, Xile i el Perú 1846-51, i el 1852 s’uní a Justo Urquiza contra la dictadura de Rosas, però rebutjà el pla federal d’Urquiza i esdevingué el capitost de l’hegemonisme de Buenos Aires El 1862 fou elegit president tot acceptant la constitució federal del 1853 Dugué a terme una bona política administrativa, malgrat la resistència dels cacics rurals i dels federals Entrà a la Triple Aliança contra el Paraguai 1865, i el 1868 fou substituït per Domingo Sarmiento També es destacà com a escriptor