Resultats de la cerca

Al Fará 920 m n'és el cim culminant

Fou un dels protagonistes de la revolta antialmoràvit valenciana, ocorreguda a la mort de Tašfīn ibn ‘Alī Es declarà independent a València i conquerí Xàtiva 1145 i Alacant Deposat, fou lliurat als Banū Gāniya balears, que l’empresonaren, fins que aconseguí, al cap de dotze anys, de refugiar-se a la cort almohade de Marràqueix

Participà activament en el cop d’estat 1958 que enderrocà la monarquia Cap de govern, instaurà un règim nacionalista i neutralista, s’oposà a l’autonomia dels kurds, a les companyies petrolieres i a l’aliança amb Jordània, cercant suport en els comunistes Fou empresonat i executat arran del cop d’estat del 1963

Estudià a la Universitat d’al-Azhar del Caire, i economia política a Oxford 1913 És autor d' Al-islām wa-usūl al-ḥukm ‘L’islam i les bases del poder’, 1925, que provocà un gran escàndol entre els seus companys ulemes d’al-Azhar, per tal com nega que el califat és una institució divina Demanà la separació dels poders civil i religiós, cosa que motivà que fos destituït dels seus càrrecs Més tard, arribà a ésser membre de l’Acadèmia Egípcia de la Llengua

En emprendre Jaume I la campanya de Mallorca, aconseguí que Menorca no fos conquerida signant el tractat de Capdepera 1232, per mitjà del qual l’illa restava dins la influència catalana Fou destronat el 1234 per Abu ‘Uṯmān Sa'īd ibn Ḥakam

Introductor de l’existencialisme a Egipte i al món àrab, es graduà a la Universitat del Caire 1938 La seva tesi, dirigida per Alexandre Koyré Le Problème de la mort dans la philosophie existentielle , fou inspiradora per a tota una generació de pensadors i intellectuals egipcis Fou professor de la Universitat d’‘Ain Šams 1950-56 i membre del comitè per a redactar una nova constitució egípcia 1954, però el seu enfrontament amb Nasser, el cap d’estat, portà a la dissolució del comitè 1956 Entre el 1956 i el 1958 fou agregat cultural a Suïssa, i posteriorment professor de les universitats de la…

És el principal representant de l’escola realista iraquiana, autor de La darrera llanterna, Omar Beg, La serventa, El somriure i la primavera, El mur del silenci  1953,  El petit home  1953 i  Els comtes de tardor 1980 També publicà l’assaig Tragèdia de l’art  i dues obres de teatre,  Els missatgers de la Humanitat  1946 i  La fusta i el vellut  1980 La seva collecció “Našīd al-arḍ” ‘L’himne de la terra’, 1954 fou considerada subversiva durant els últims temps de la monarquia haiximita i motivà que hagués d’abandonar el seu càrrec de magistrat

Personatge llegendari, segons els sunnites era un jueu iemenita convertit a l’islam a l’època d’Alí

Predicà les seves doctrines per l’Iraq i s’establí a Salamya Síria Fou el fundador de la secta islàmica dels càrmates

A la mort del seu cap, Ibn ‘Iyād es declarà independent a València 1146 Morí l’any següent en combat contra els cristians de Conca