Resultats de la cerca

Les coordenades dels astres donades pels catàlegs estellars són referides a una època determinada, que hom sempre fa coincidir amb l’inici d’un cert any astronòmic Per a trobar el corresponent valor d’aquestes coordenades en un altre instant cal efectuar una sèrie de correccions que corresponen als diferents canvis introduïts per una sèrie de factors en la posició aparent de l’estel, durant l’interval de temps que separa les dues dates Aquests factors són el moviment propi de l’estel, la parallaxi , la precessió dels equinoccis , la nutació i l' aberració de la llum

Membre de la Royal Society 1718 i professor a Oxford 1721 Fou el descobridor de l’aberració de la llum 1727 i de la nutació de l’eix terrestre 1748 El 1742 succeí Edmund Halley com a astrònom reial i com a director de l’observatori de Greenwich Del 1750 al 1762 efectuà unes 60 000 observacions d’estels encaminades a mesurar llur parallaxi i a deduir llurs distàncies a la Terra, els resultats de les quals foren publicats després de la seva mort El 1818 Friedrich Wilhelm Bessel aprofità aquestes dades per a confeccionar un catàleg de 3 222 estels

La ullera consta, essencialment, de dues lents biconvexes i convergents la primera, anomenada objectiu , forma la imatge de l’objecte observat, i la segona, anomenada ocular , permet d’observar aquesta imatge L’objectiu sol anar collocat en un dels extrems del tub, i la imatge dels objectes observats es forma a l’interior d’aquest El tub serveix com a suport per a les lents i, alhora, impedeix que arribi llum difusa provinent de l’exterior al pla focal Una ullera per a l’observació terrestre cal que doni, evidentment, una imatge dreta, i per això han estat ideats diversos sistemes la ullera…

Vida Llicenciat en Filologia Hispànica Ha estat redactor en cap de la  Gran Enciclopedia de la Región Valenciana 1971-1974, secretari de redacció de la revista  L’Espill en la seva primera època, director del setmanari  El Temps 1984-86, secretari del Grup Parlamentari d’UPV a les Corts Valencianes 1988-91 i director tècnic de Política Lingüística de la Universitat Jaume I 1991-94 Fou editor i secretari de la Universitat de València, dins l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana 1994-2014 El gener de 2017 fou nomenat director de l’Espai Joan Fuster, a Sueca, i l’any 2022…

Des del punt de vista evolutiu, és la pèrdua d’un grup de gens de l’interior o de l’extrem del cromosoma En tenir lloc el trencament en una porció interior del cromosoma, els dos extrems es confegeixen i creen un cromosoma deficient, que no pot tornar a la condició normal Si la pèrdua és considerable, generalment és letal per als organismes diploides, a causa d’un desequilibri genètic En els organismes heterozigòtics per un parell d’allels, en existir una deleció es produeix el fenomen de la pseudodominància

Presenta una trentena de signes, entre els quals es destaquen retard mental, malformacions auriculars, microcefàlia, microftàlmia, polidactília, ungles hiperconvexes i anomalies viscerals, dels genitals i dels dermatòglifs Presenta una incidència d’1/10000 nounats vius és molt greu i fatal entre els sis mesos i els dos anys Hom l’anomena també trisomia 13 i trisomia D

Les duplicacions genètiques constitueixen un fenomen corrent i tenen un paper important com a mecanisme evolutiu

En fotografia hom empra objectius anastigmàtics