Resultats de la cerca

Abat mitrat de Vilafranca del Bierzo, fou nomenat bisbe de Lleida 1819-24 S'oposà fermament al sistema constitucional Detingut com a represàlia per la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís abril del 1823, fou desterrat a Màlaga i després a Tortosa Restablert l’absolutisme, reuní en un volum els seus escrits anticonstitucionals El 1824 fou nomenat arquebisbe de Santiago de Cuba

Baró d’Albalat i de Segart Germà i gendre de Miquel de Saavedra i Jofré El 1814 heretà el títol de comte de l’Alcúdia Favorable a l’absolutisme, fou nomenat ambaixador a Rússia 1823 per Ferran VII El 1832 fou president del consell de ministres participà en l’intent de desposseir Isabel II de la successió al tron, aprofitant la malaltia del rei

Fou president de la Consulta di Stato , des d’on collaborà als plans de reforma i modernització dels estats pontificis i en redactà l’estatut constitucional Preparà la fugida de Pius IX a Gaeta el 1848 Acèrrim defensor de l’absolutisme papal, rebutjà, en nom del papa, la Llei de Garanties, i en el camp religiós fou contrari a la convocatòria del Concili I del Vaticà

Formada principalment per militars descontents, partidaris d’un absolutisme a ultrança, propugnaven la substitució de Ferran VII —massa tolerant, en llur opinió, i culpable de no haver restablert la Inquisició— pel seu germà Carles Maria Isidre Uns grups ultrareialistes intentaren un alçament a Castella, dirigits per Georges Bessières poc després se succeïren les sedicions al Principat, que culminaren en la guerra dels Malcontents i, més tard, en les guerres carlines

Exclaustrat del convent franciscà de Szászvár, d’on havia estat superior, viatjà per Europa amb el comte Potocki A París tractà Priestley i Condorcet, i s’adherí a les idees democràtiques de Rousseau Membre de la lògia dels illuminats, publicà pamflets revolucionaris i, fent-li costat el govern jacobí francès, organitzà una conjuració per enderrocar l’absolutisme a Hongria Detingut a Viena 1794, fou decapitat amb sis companys més

Fou una de les principals figures panslavistes i, per aquesta raó, impulsà les revoltes dels serbis i dels búlgars contra els turcs otomans, revoltes que foren infructuoses Després d’haver estat diplomàtic sota el regnat d’Alexandre II, fou nomenat ministre de l’interior per Alexandre III, i aquest període es caracteritzà per la duresa de les seves mesures repressives i per les seves tendències marcadament favorables a l’absolutisme

Comtessa de La Fayette Dama d’honor a la cort de Versalles, publicà anònimament diverses novelles, entre les quals es destaca La princesse de Clèves , prototipus de la novella clàssica i psicològica, obra mesurada, de forma rigorosa i exempta d’efectismes Hom hi pot veure la tradició novellesca francesa matisada per l’absolutisme de Lluís XIV i sobretot per la influència del jansenisme, que esborren gairebé del tot l’idealisme tradicional

Usat per primera vegada en les guerres entre Gregori VII i l’imperi, novament reaparegué enfront de l’absolutisme dels s XVII i XVIII i la configuració de les esglésies nacionals Al s XIX es caracteritzà pel partidisme a favor de la infallibilitat pontifícia i el dret del papat a posseir estats territorials A la península Ibèrica representà la posició conservadora, de la qual fou capdavanter Donoso Cortés, arran del concordat de l’any 1851

Es distingí pel seu absolutisme Fou ambaixador a Dinamarca 1774, a Alemanya 1775-78 i a Rússia 1779-1800 des de Sant Petersburg negocià l’aliança austrorussa i el segon i el tercer repartiments de Polònia Vicecanceller d’Àustria 1801-05 participà en el congrés de Rastatt 1803 Pactà la nova aliança amb Rússia 1804 i ingressà en la Tercera Coalició antinapoleònica, però la derrota d’Austerlitz l’obligà a abandonar el govern

Ensenyà a la Universitat de Berlín 1881-1919 Diputat al Landstag prussià i al Reichstag alemany 1884, es declarà partidari de l’absolutisme monàrquic i eclesiàstic i sostingué que la història havia reservat per a Alemanya la missió de gran potència Criticà la política interior imperial, però es mostrà moderat durant la Primera Guerra Mundial Escriví Geschichte der Kriegskunst ‘Història de l’art militar’, 1901-06 i Weltgeschichte ‘Història Universal’, 1923-28