Resultats de la cerca
Es mostren 1113 resultats
ceba de Figueres
Ceba de Figueres
© C.I.C - Moià
Botànica
Varietat de cultiu de ceba no híbrida, de bulb subglobós, una mica aplatat, amb la capa externa morada i les túniques interiors d’un color més pàl·lid, molt apreciada per la seva carn dolça.
Té una conservació curta i s’acostuma a menjar fresca, principalment en amanides
taquimecanografia
Oficis manuals
Art d’escriure a màquina i amb taquigrafia.
És una qualitat que hom acostuma a exigir de les secretàries d’oficina
associació
Retòrica
Figura que consisteix a aplicar a molts, explícitament, allò que es refereix implícitament a un de sol.
Acostuma a servir de recurs per a dissimular un elogi o una censura
escombrall
Oficis manuals
Instrument consistent en un pal llarg amb un raspall o una baieta a l’extrem, amb què el forner frega el terra del forn, de dins a fora, per netejar-lo del carbó, la cendra, etc, que hi resta després de cremar la llenya.
Hom acostuma a mullar el raspall o la baieta per evitar que es cremi
arrel
Matemàtiques
En un arbre, vèrtex caracteritzat pel fet de no haver-hi cap fletxa que s’adreci.
Tot arbre en té una de sola, que s’acostuma a dibuixar al capdamunt del graf
falsa reexposició
Música
En una forma sonata, part del desenvolupament que simula l’arribada de la reexposició.
Una reexposició és falsa, bé per- què no té lloc en la tonalitat principal, to preceptiu d’aquesta secció Beethoven Sonata , opus 14, núm 2, I, compàs 98 i següents, bé perquè, tot i estar en el to principal, queda truncada, és a dir, incompleta Haydn Simfonia núm 36 , compàs 67 i següents De fet, la majoria de falses reexposicions combinen les dues característiques esmentades D’altra banda, la falsa reexposició, que acostuma a presentar alteracions significatives en la fisonomia del tema, pot ser un recurs dramàtic per a suggerir l’arribada de l’autèntica reexposició En aquest…
metal·licitat
Astronomia
Abundància de tots els elements més pesants que l’hidrogen i l’heli en estrelles o en galàxies.
Per a mesurar-la s’acostuma a fer servir com a referència la composició química del Sol
afebliment
Fonètica i fonologia
Denominació genèrica d’un conjunt de fenòmens fonètics en virtut dels quals un fonema (o un grup de fonemes) perd part de la seva intensitat, to i, de vegades, timbre usuals, en donar-se algunes circumstàncies, com és ara la posició final en l’emissió fònica asseverativa ( relaxació
o relaxament
), la posició intertònica o, per a algunes consonants, la posició intervocàlica.
En l’evolució de les llengües, acostuma d’operar canvis sistemàtics exactu > exacte cerebellu > cervell radices > rel
gimnolemes
Zoologia
Subclasse de briozous que formen colònies, generalment polimòrfiques, amb zooides proveïts d’un lofòfor circular i integrat per una sola fila de tentacles que envolta la boca, mancada de tapadora.
La majoria d’espècies són marines Hom acostuma a dividir-los en tres ordres ctenòstoms, quilòstoms, i ciclòstoms
Tirrenià
Geologia
Estatge del Quaternari, per sobre del Sicilià i per sota del Flandrià.
Hom acostuma a distingir més d’un Tirrenià, indicat cadascun amb una xifra romana Tirrenià I, II, etc