Resultats de la cerca
Es mostren 350 resultats
Robert-Henri Bautier
Arxivística i biblioteconomia
Escriptura i paleografia
Arxiver paleògraf francés
Professor de l’Ècole des Chartes i secretari general de la Table Ronde des Archives fou director de diverses colleccions històriques i de l' Atles historique Les seves obres més importants són Recueil des actes d’Eudes, roi de France 888-898 1967 i Les sources de l’histoire économique et sociale du moyen âge 3 volums, 1968-84 Ha estudiat temes concernents als Països Catalans, com La prétendue dissidence de l’épiscopat catalan et le faux concile de “Portus” de 886-890 1961 i La place des États de la Couronne d’Aragon dans l’économie internationale du début du XV e siècle, comunicació al IV…
Mario Roques
Lingüística i sociolingüística
Filòleg francès.
Estudià a l’École Pratique des Hautes Études i a l’École des Langues Orientales Vivantes, de les quals fou després professor, així com del Collège de France i de la facultat de lletres de la Universitat de París Deixeble de Gaston Paris i d’Antoine Thomas i collaborador de Jules Gilliéron, estudià, ultra el llatí vulgar, des del francès i l’occità al romanès, al rètic i a l’albanès Autor de centenars de treballs, amb erudició de primera mà, i d’edició de texts medievals, com els occitans Rotlan a Saragossa i Ronsavals Dirigí la collecció de “Classiques français du moyen âge”, la revista…
Wynona Ryder
Cinematografia
Nom amb què és coneguda l’actriu cinematogràfica nord-americana Winona Laura Horowitz.
Ha protagonitzat, entre altres, Bram Stoker's Dracula 1992, The Age of Innocence 1993, The House of the Spirits 1993, Reality Bites 1994, Boys 1995 i Autumn in New York 2000
Eric John Hobsbawm
Historiografia
Historiador britànic.
Procedent d’una família jueva de pare britànic i mare austríaca que s’establí a la Gran Bretanya el 1933, estudià a la Universitat de Cambridge i des del 1947 fins a la jubilació 1982 fou professor del Birkbeck College de la Universitat de Londres, del qual fou nomenat posteriorment professor emèrit i president El 1978 fou elegit membre de la British Academy El 1936 s’afilià al Partit Comunista i donà suport públicament a l’URSS, bé que des de les revoltes d’Hongria 1956 i Txecoslovàquia 1968 fou cada cop més crític envers els sistema soviètic, i als anys setanta donà suport a l’…
Grandville
Disseny i arts gràfiques
Nom amb què és conegut Jean-Ignace-Isidore Gérard, dibuixant i gravador francès.
Entre les seves sèries de dibuixos satírics es destaquen Les plaisirs de tout âge 1827, Métamorphoses du jour 1829, Un autre monde 1844 i Les fleurs animées 1847 Fou revalorat pels surrealistes, que el consideraren un precursor
Henry Charles Lea
Historiografia
Historiador nord-americà.
Especialitzat en història de l’Església medieval, publicà History of the Inquisition of the Middle Age 1888, The Moriscos of Spain, Their Conversion and Expulsion 1901 i History of the Spanish Inquisition 1906, font important d’aquest tema
Will Durant
Filosofia
Historiografia
Nom amb què és conegut l’historiador i filòsof William James Durant.
Entre les seves obres destaquen The Story of Philosophy 1926, The Story of Civilisation 1935-67, en deu volums —el desè dels quals, Rousseau and Revolution , li valgué el premi Pulitzer del 1968—, The Age of Napoleon 1975 i A Dual Autobiography 1977
Ulysse Chevalier
Historiografia
Cristianisme
Erudit historiador i liturgista francès.
Canonge i professor a Lió, havia estat deixeble de Léopold Delisle De les seves múltiples obres són encara útils el Répertoire des sources historiques du Moyen Âge 1873-1903, el Repertorium Hymnologicum 1892-1912, amb més de 40 000 poemes litúrgics fitxats, així com diversos cartularis del Delfinat
Reyner Banham
Arquitectura
Historiador i crític d’arquitectura anglès.
A partir de la seva obra Theory and Design in the First Machine Age 1954, on revaloritzava l’avantguarda del De Stijl holandès i el futurisme italià, esdevingué portaveu de moviments arquitectònics com el New Brutalism i de grups com Archigram, sorgits a la Gran Bretanya a la dècada dels seixanta Destaca la seva visió optimista del progrés tecnològic
Joseph Anglade
Història
Erudit occità.
Fou professor a la facultat de lletres de la Universitat de Tolosa escriví treballs sobre gramàtica provençal i, principalment, sobre els trobadors A partir del 1913 collaborà diverses vegades amb articles a l’Institut d’Estudis Catalans D’entre les seves obres destaquen Les Troubadours 1908 i Histoire sommaire de la littérature meridionale au Moyen Age 1921