Resultats de la cerca
Es mostren 122 resultats
Francesc de Fenollet i de Centelles
Literatura catalana
Poeta.
Fou patge de Ferran II i batlle i receptor del patrimoni reial a Xàtiva 1503 Lluità contra els agermanats 1520-21 i contra els moriscs 1526 Amic de J Ferrandis d’Herèdia, participà assíduament en els actes de la cort valenciana del duc de Calàbria Fou un dels jutges del certamen poètic en honor de santa Caterina 1511, i en qualitat de secretari escriví en codolada un llarg vexa-men de 405 versos, l’única obra seva en català coneguda Publicà set poesies en castellà a la primera edició del Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1511
Pere Pont
Cristianisme
Eclesiàstic.
Trinitari, el 1511 fou nomenat bisbe de Cluensa Assistí el 1512 al concili V del Laterà, on fou encarregat de redactar un nou breviari de l’orde Breviarium 1519, 1528, 1537, 1545 Des del 1519 era a Mallorca com a bisbe de gràcia El 1521 actuà com a intermediari entre els jurats de ciutat i d’Alcúdia en plena guerra de les Germanies El 1522, en absentar-se l’inquisidor de Mallorca Arnau Albertí, es féu càrrec interinament del tribunal Intervingué de nou com a mitjancer entre els agermanats i les tropes reialistes desembarcades a l’illa
Juan de Molina
Història
Batxiller.
Traductor castellà resident a València almenys des del 1515 Hi publicà diverses traduccions al castellà del català Gamaliel , 1522 i del llatí Epístolas de sant Jeroni 1515, Los triunfos d’Apià d’Alexandria 1522, amb una epístola proemial dedicada a exaltar les gestes del marquès de Cenete Rodrigo de Mendoza en la seva actuació contra els agermanats, Libro de los hechos del rey don Alonso del Panormita 1527, la Crónica d’Aragón de Marineo Sículo 1524, L’Enchiridion d’Erasme 1528, traduït per manament de l’arquebisbe de Sevilla Alonso Manrique, seguit d’un recull de texts…
Josep Navarro
Història
Militar
Barber.
Cap militar de la Segona Germania , comandà l’exèrcit dels agermanats que fou vençut per les forces reials a Sella 15 de juliol de 1693 El lloctinent de València, marquès de Castel Rodrigo, posà preu al seu cap mil lliures si era lliurat viu i cinc-centes si ho era mort Bé que pogué de moment refugiar-se a Villena, dins el regne de Castella, fou empresonat pel lloctinent del corregidor d’aquesta ciutat i lliurat a les autoritats reials valencianes Condemnat a mort per l’audiència de València, fou penjat a la porta de Sant Vicent i el seu cos fou esquarterat 29 de febrer
Gaspar Mascó
Cronologia
Historiografia catalana
Cronista.
Cavaller, net, possiblement, de l’escriptor Domènec Mascó Serví Ferran II en el setge de Màlaga durant la guerra de Granada, i durant la guerra de les Germanies participà, contra els agermanats, en la batalla de Gandia 1521, al costat del lloctinent general Continuà un dietari de la ciutat de València iniciat per Guillem Mir des del 1306 fins al 1491, en el període comprès entre el 1492 i el 1503 —algunes fonts apunten que aquesta atribució no té cap fonament i que el continuador fou Lluís Mascó —, dietari que ja en el segle XIX fou continuat per FX Borrull amb notícies fins el…
,
castell de Xàtiva
El castell de Xàtiva
© Fototeca.cat
Castell
Fortalesa edificada a Xàtiva (Costera), a la part alta de la serra del Castell, a tocar de l’emplaçament de l’antiga ciutat alta preromana o l’Albacar
, coster septentrional que la uneix amb l’antiga muralla de la ciutat moderna.
El castell és format per dos nuclis fortificats, el Castellvell o Major i la Castellana, units per una doble muralla amb un total de trenta torres És de fundació romana, i fou reedificat després de la conquesta cristiana Fou destruït parcialment arran de la guerra de Successió i pel terratrèmol del 1747 Serví de presó de personatges importants, com l’infant Ferran de la Cerda, Jaume IV de Mallorca, Jaume d’Urgell, enterrat a la capella del castell, i Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, el qual durant les Germanies els agermanats, que aconseguiren de dominar el castell, proposaren de nomenar rei…
Francesc de Fenollet i de Centelles
Història
Literatura
Poeta i noble cortesà.
Fill de Lluís de Fenollet i de Malferit Patge de Ferran II de Catalunya-Aragó prengué l’hàbit de Sant Jaume Batlle i receptor del patrimoni reial a Xàtiva 1503 Lluità contra els agermanats 1520-21 i contra els moriscs refugiats a la serra d’Espadà 1526, i fou recompensat amb el poder de transmetre els seus càrrecs de batlle i receptor al seu fill 1543 Fou un dels jutges del certamen poètic en honor de santa Caterina 1511, i, com a secretari, escriví un llarg vexamen, en català Diverses poesies seves, en castellà, figuren al Cancionero general d’Hernando del Castillo Fou assidu…
batalla d’Almenara
Història
Militar
Batalla que tingué lloc al S de la vila d’Almenara (Plana Baixa) el 18 de juliol de 1521.
Fou el primer enfrontament important entre les tropes d’Alfons d’Aragó i de Portugal, duc de Sogorb, i les forces agermanades —més de sis mil homes— comandades pel jurat de València Jaume Ros Constituí, malgrat el nombre superior d’aquests darrers i l’entusiasme de “guerra santa” suscitat per la presència de moriscs entre les tropes ducals, la primera derrota important dels agermanats valencians, a causa de la qual perderen definitivament el ja insegur control que havien adquirit el Maestrat Sembla que la sort favorable al duc fou ocasionada per la intervenció de la cavalleria,…
Lluís Roís
Literatura catalana
Escrivent.
Vida i obra Poeta convers, fou acusat per Jeroni ↑ Fuster i per Pere d’ ↑ Anyó d’heretge talmudista davant de la inquisició l’any 1490, com a conseqüència de la rivalitat mostrada en el certamen poètic immaculista del 1486, on Roís guanyà la joia del marsapà amb la composició Misteris profundes los àngels cantaven Participà també al certamen en honor a sant Cristòfol del 1488, on s’endugué la imatge d’or del sant amb la poesia Aprés d’aquell tan rich virginal temple Un Lluís Roís figurava entre els dotze membres del comitè de justícies creat pels agermanats per guardar la…
Bernardino de Cárdenas y Pacheco
Història
Duc de Maqueda i adelantado mayor de Granada.
Era net de Gutierre de Cárdenas i senyor d’Elx, Crevillent, Asp, Planes i Patraix el 1520 rebé el títol de marquès d’Elx Amb el marquès de Los Vélez reduí els agermanats d’Elx, Crevillent i Oriola 1521 El 1535 intervingué en la presa de Tunis per Carles V Fou virrei de Navarra 1548-52 i lloctinent de València 1553-58 Davant els atacs dels corsaris barbarescs, feu fortificar diversos llocs costaners del sud del País Valencià, entre els quals Guardamar i, especialment, el castell de Santa Pola població que fundà dins el seu marquesat d’Elx, el 1527 No li sobrevisqué el seu fill,…