Resultats de la cerca
Es mostren 193 resultats
John Coprario
Música
Compositor i violista anglès.
De nom originari, John Cooper, n’adoptà la forma italiana vers el 1603 després d’una breu estada en aquest país Gaudí d’un gran renom com a intèrpret de llaüt i de viola de gamba Diversos nobles l’ajudaren econòmicament fins que el 1622 entrà al servei del príncep de Galles, futur rei Carles I La major part de la seva obra és profana Com a compositor cortesà es dedicà amb intensitat a la música de cambra En el terreny de la música vocal escriví moltes lute songs per a veu amb acompanyament de llaüt, alguns madrigals italians i una vintena de villanelle a tres veus La seva faceta més…
Max Karl August Bruch
Música
Compositor alemany.
Format amb el teòric HC Breidenstein i amb la seva mare, inicià la seva carrera compositiva de nen en guanyar, el 1852, una beca de la Fundació Mozart de Frankfurt Aquesta beca li permeté estudiar amb C Reinecke i Breunung a Colònia A la fi dels seus estudis, compaginà la tasca docent amb la composició, però no fou fins el 1891 que obtingué el títol de professor de composició a l’Acadèmia de Berlín La facilitat que tenia per a la creació musical, juntament amb un melodisme arquetípic acompanyat d’una escriptura cohesionada i íntegra, l’ajudaren a obtenir el reconeixement entre…
pelagianisme
Cristianisme
Doctrina de Pelagi, que parteix d’un optimisme natural quant a la capacitat absoluta de la voluntat per a evitar el mal i fer el bé meritori.
La gràcia té una eficàcia només exemplar i pedagògica, és a dir, és un ajut extrínsec per a obrar més fàcilment el bé, però de cap manera no és necessària en ordre a la salvació i al mèrit sobrenatural D’aquí ve la concepció peculiar del pecat original tothom peca en el mal exemple d’Adam nega, doncs, la necessitat del baptisme dels infants Nega igualment l’eficàcia de la penitència, de la pregària, etc Celestí, a Cartago, i altres deixebles ajudaren a la difusió de la doctrina arreu de l’imperi Romà i a la formació de grups de seguidors Pelagi sabé defensar-se dels atacs de…
Amado Alonso
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Lingüista i crític literari.
Deixeble de Menéndez Pidal al Centro de Estudios Históricos de Madrid Havent adoptat la nacionalitat argentina, ocupà el càrrec de director de l’Instituto de Filología de la Universitat de Buenos Aires, on publicà la Revista de Filología Hispánica 1939-46, que amb el nom de Nueva Revista de Filología Hispánica fou represa pel Colegio de México des del 1947, any que fou nomenat professor a la Universitat de Harvard Com a lingüista cultivà especialment el camp de la fonètica De la pronunciación medieval a la moderna en español , 1955 i la dialectologia Problemas de dialectología hispano-…
Guillem I de Nassau-Orange

Guillem I de Nassau-Orange
© RVD
Història
Stadhouder d’Holanda, Zelanda, Utrecht (1559) i Frísia (1581), primogènit i successor del comte Guillem de Nassau-Dillenburg-Katzenellnbogen.
Heretà del seu cosí Renat de Nassau-Breda el principat d’Orange 1544 Educat per l’emperador Carles V, el serví com a diplomàtic i fou nomenat membre del consell d’estat 1555 i governador i lloctinent d’Holanda, Zelanda i Utrecht A poc a poc s’apartà de la política intolerant de Felip II de Castella envers els Països Baixos, i el 1568, després de la revolta de diverses ciutats de Flandes, fou citat al Tribunal de la Sang i li foren confiscats els béns El mateix any atacà, sense èxit, l’exèrcit del duc d’Alba i es refugià a Alemanya Sostingué els hugonots 1569, que l’ajudaren en la…
Just Pastor Fuster i Taronger
Arxivística i biblioteconomia
Història
Bibliògraf i erudit.
Cursà estudis de llatí a les aules de la seu de València i de filosofia a la Universitat Després regí fins a la mort la llibreria fundada pel seu pare, M Fuster i Membrado Durant la guerra del Francès fou voluntari a les forces locals de defensa i, sense ésser afrancesat, fou batlle de barri 1813 L’establiment de Fuster fou centre de reunió del nucli illustrat valencià de Pérez i Baier, JA Maians, FX Borrull, J Villanueva, etc, alguns dels quals l’ajudaren a la collecció de dades per a redactar la seva Biblioteca valenciana 1827-30, les fonts més importants de la qual, a banda…
saxó | saxona
Història
Individu d’un poble germànic procedent de Jutlàndia.
A la fi del segle III, s’estengué al sud del riu Elba, absorbí els pobles veïns i amb les seves contínues pirateries al nord de la Gàllia obligà els romans a la creació del dux litus saxonicum ‘duc del litoral saxó’, que administrà la província romana de la Bèlgica II i tenia a les seves ordres la flotilla del Somme Amb ells, l’usurpador Marc Aureli Carausi ocupà la Britània romana 287 També cridats pels bretons, lluitaren plegats amb els angles contra els escocesos i restaren al país 450, bé que fins al segle IX no l’acabaren de sotmetre anglosaxó Aparegueren també als Camps Catalàunics,…
Valtellina
Vall
Vall de la Itàlia alpina que comprèn la vall del riu Adda fins al llac de Como.
Es comunica amb Vinschgau Val Venosta a través del pas de Stelvio, amb Valcamonica a través del pas d’Aprica i amb l’Engiadina a través del pas de Bernina Correspon pràcticament a la província italiana de Sondrio Conquerida pels romans segle I aC, formà part de la província romana de Rètia, fins que l’ocuparen els llombards segles VI-VIII i els francs segles VIII-IX Al segle IX passà al nou ducat de Milà, i el 1004 al bisbe de Como Després de tres segles de disputes entre els bisbes i els senyors de Como i els ducs de Milà, fou cedida a aquests 1335 El 1512 fou ocupada pels grisons, que, en…
descartelització
Història
Política de descentralització i desintegració de les grans concentracions industrials (càrtel, konzern), imposada a Alemanya en acabar la Segona Guerra Mundial.
Els principis en què havia de basar-se foren establerts pels acords de la conferència de ©Potsdam 1945 Després, les normes pràctiques depengueren de la potència que dominava cada sector i, malgrat els acords de Potsdam, molt aviat hom notà discrepàncies en llur aplicació En el sector encomanat a l’URSS hom procedí a desmuntar totalment les fàbriques, que foren traslladades i muntades novament a l’URSS, en concepte de compensacions de guerra Aquests trasllats en massa acabaren el 1947, i l’actitud soviètica anà canviant a mesura que la República Democràtica Alemanya anava essent integrada al…
presbiterianisme
Cristianisme
Moviment dins el protestantisme que accentua la forma d’organització eclesial desenvolupada per Joan Calví i altres reformadors al segle XVI, diferent del corrent episcopalià i del congregacionalisme.
D’acord amb la doctrina calvinista, l’Església és un cos del qual Crist és l’únic cap i els membres són tots iguals L’organització és a tres nivells comunitari o parroquial , en el qual l’administració és a cura de la junta de govern o consell, encapçalat per un pastor i alguns laics elegits sinodal , format pels pastors d’una mateixa regió i un ancià per cada parròquia i l' assemblea general , constituïda per igual nombre de pastors i ancians i que governa totes les comunitats presbiterianes La presideix un moderador elegit per un any Els actes litúrgics són extremament senzills cant,…