Resultats de la cerca

De família noble, participà com a militar en la campanya contra Pugačov, on prengué contacte amb el poble i amb els insurrectes Clar exponent de la joventut illustrada, demòcrata i revolucionària de l’època, publicà el primer poema revolucionari, Vol’nost’ ‘La llibertat’, inclòs en Putešestvije iz Peterburga v Moskvu ‘Viatge de Peterburg a Moscou’, 1790, novella inspirada en els “viatges” dels illustrats, retrat de la vida del poble rus, que li valgué la pena de mort, commutada per deu anys de deportació Davant la possibilitat d’una nova deportació, se suïcidà

Estudià dret, però el 1840 ja havia escrit algunes fantasies sobre motius operístics, cançons i peces per a piano El 1853 compongué una òpera Mitjanit , i deu anys més tard escriví la segona — Judith —, que obtingué un gran èxit Compongué després Rogneda 1865, basada en un drama històric de l’època de Vladimir el Gran Aquesta fou l’òpera de més èxit a Rússia durant les dues dècades següents i proporcionà al seu autor una pensió del tsar La situació econòmica favorable li permeté refusar, el 1865, la invitació de formar part del Conservatori de Moscou Compongué encara dos títols més Nit de…

Estudià música amb R Glière a Moscou i, més tard, al conservatori amb N M’askovskij i G Prokof’ev Músic prometedor, entrà a l’Associació per a la Música Contemporània i participà en el moviment renovador del futurisme, del qual fou un destacat representant amb peces adscrites al maquinisme, com la famosa Zavod 'La foneria d'acer', coneguda també com 'Música de màquines', 1926-27 Aviat es guanyà les crítiques de l’Associació de Músics Proletaris i veié la seva obra rebutjada i en part perduda Tot i esdevenir un treballador de la música en favor del règim, sofrí condemnes, i a partir del 1939…

Guanyat des de jove pels ideals revolucionaris, sofrí confinament dins Rússia i a l’últim s’expatrià Residí a París el Viejo — on fou amic de Proudhon — , Londres, Niça i Ginebra Les seves publicacions periòdiques Pol’arnaja zvezda ‘L’estrella polar’ i Kolokol ‘La campana’ foren molt llegides a Rússia Delineà un socialisme inspirat per les comunitats camperoles russes a Russkij narod i socialism ‘El poble rus i el socialisme’, 1851 És autor de la novella Kto vinovat ‘Qui és el culpable', 1845-47 i també de les memòries Byloje i dumy ‘Passat i pensament’, 1852-68

Diverses vegades membre del comitè central del partit comunista i diputat del soviet suprem de l’URSS Participà en la guerra civil de l’Extrem Orient, i aquella experiència es reflectí en les seves novelles Razgrom ‘La desfeta’, 1927 i Poslednij iz Udege ‘El darrer Udeg’, 1941 Situat en el corrent del realisme socialista, publicà el relat Protiv tečenija ‘Contra corrent’, 1925 i la novella Razliv ‘La riuada’, 1923, sobre la revolució a Sibèria La seva novella Molodaja gvardija ‘La jove guàrdia’, 1945 narra la resistència d’un grup de joves contra tropes alemanyes Se suïcidà

Fill natural del príncep Guedeonov Formà part del Grup dels Cinc, fundat per Milij Aleksejevič Balakirev La seva producció és escassa, però és considerada entre les obres mestres de la música russa La Primera simfonia 1867 mostra la influència de Schumann La seva obra principal és l’òpera El príncep Igor 1869-87, en la qual treballà, amb intermitències, al llarg de 18 anys, i n'escriví també el llibret No pogué acabar-la, i foren els seus amics Nicolaj Andrejevič Rimskij-Korsakov i Alesksandr Konstantinovič Glazunov qui ho feren És la primera epopeia musical russa que abraça ensems la Rússia…

Estudià amb Rimskij-Korsakov 1879-81 Fou professor des del 1899 i director 1905-28 del conservatori de Peterburg Fou considerat un continuador del nacionalisme musical del grup dels Cinc, tot i la profunda influència occidental que la seva música revela És autor de ballets, com Raimonda 1898 i Les Estacions 1900, nou simfonies, suites , dos concerts per a piano i orquestra i un per a violí i orquestra 1903 El 1928 anà a residir a París, on en l’època de Diaghilev contribuí a fer conèixer la música russa

Escriví poesia sota la influència de Novalis i de l’idealisme de Solov'ov A partir de Stikhi o Prekrasnoj Dame ‘Versos a la molt bella dama’, 1904 es convertí en el principal poeta simbolista rus La seva visió mística de la societat i l’exaltació de la feminitat evolucionà, un cop fracassada la revolució del 1905, cap al pessimisme i la sàtira, com en els drames lírics Balagančik ‘El barracó dels saltimbanquis’, 1906 i Roza i Krest ‘La rosa i la creu’, 1913 i en els poemes Nečajanneja radost’ ‘Joia inesperada’, 1907 Rebé la revolució del 1917 amb un gran entusiasme i arribà a acceptar càrrecs…

Definí el concepte de l’estructura química, el qual permeté d’arribar al concepte d’isomeria L’aplicació d’aquests principis el portà a descobrir els alcohols terciaris

Escriví la comèdia Gore ot uma ‘La desgràcia d’ésser intelligent’, 1824, on l’heroi veu la vida moscovita a través del prisma renovador de les seves experiències a l’estranger