Resultats de la cerca

Recull els corrents europeus d’avantguarda cubisme, dadaisme, futurisme, etc El primer manifest ultraista aparegué a la revista Grecia el 1919 i el seu teoritzador fou Guillermo de Torre amb el Manifiesto vertical ultraísta 1920 Altres poetes d’aquest grup són Rivas Panedas, Prieto, Chabás, Comet, etc, els quals collaboraren en diverses revistes, a més de la ja esmentada, com ara Ultra , Cervantes i Tableros L’ultraisme pretén una renovació total de l’art literari, en lèxic i temes, sobretot en la poesia lírica, mitjançant la imatge i la metàfora i suprimint tot element extern, narratiu,…

El 1954 obtingué diversos èxits en curses de primera categoria, majoritàriament d’àmbit espanyol, com la victòria a la Volta a Mallorca, tant en la classificació individual, amb el corredor Francesc Alomar, com en la d’equips

Fill de pare mallorquí, es dedicà al comerç Fou regidor de Terrassa 1920, 1923 Escriví diversos estudis sobre la vida i costums dels gitanos, i com a poeta publicà Primers versos i El camí de meravelles 1920, amb pròleg de Gabriel Alomar i Dolça llum 1924

Es disputà entre els anys 1964 i 1968 i el 1986 Els guanyadors foren l’italià Primo Nardello, Jaume Alomar, Ramón Sáez, José Pérez Francés i Domingo Perurena Posteriorment, s’integrà a la Setmana Catalana El 1986 es recuperà puntualment i el guanyador fou l’alemany Peter Hilse

N'aparegueren vuit números i n'era director Enric Navarro i Borràs Incloïa treballs sobre literatura, art i política amb una òptica valencianista d’esquerres, nacionalista catalana Hi collaboraven Miquel Duran i Tortajada, que en fou el promotor, Adolf Pizcueta, Francesc Almela i Vives, Eduard Martínez Ferrando, Gabriel Alomar, M Folguera i Duran, Martí de Riquer i altres autors

Treballà dins la tendència tradicionalista de la postguerra avinguda de Jaume III i Collegi de Sant Francesc, a Palma Principal responsable de l’arquitectura religiosa mallorquina del seu temps Convent de la Porciúncula, a s’Arenal Collaborà amb Alomar en el pla de reforma de Palma 1950 Autor del pla d’urbanisme d’Alcúdia de Mallorca

Fou catedràtic d’agricultura de l’Institut Balear Autor d' El almendro y su cultivo en España e islas Baleares Palma 1907, un tractat d’agricultura i altres treballs agronòmics El 1891 intentà de combatre la filloxera Traduí diverses obres al castellà, entre les quals l’edició d' Un hiver à Majorque , de George Sand, prologada per Gabriel Alomar

Organitzat per l’Esport Ciclista Català en record del president de la Federació Catalana de Ciclisme Albert Assalit, s’integrà en les primeres edicions de la Setmana Catalana Amb sortida a Barcelona, tingué la meta a Vilanova i la Geltrú, Manlleu i Viladecans José Pérez Francés guanyà les dues primeres edicions i Jaume Alomar també assolí dues victòries 1965, 1967

El 1863 obrí un local a la Rambla, sota l’Hotel Orient, on tingueren les seves redaccions La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa i altres periòdics de la família López, la qual també hi edità nombrosos llibres Personatges com Pitarra, Roure, Robert, Llanas, Padró, Pellicer, Rusiñol, Alomar, Opisso, Vilumara i altres hi tingueren animades tertúlies Perdurà fins el 1933

La primera edició es remunta al 25 de març de 1954 En l’edició inaugural, de 185 km, hi participaren 64 ciclistes Francesc Nandón fou el director de la cursa El guanyador fou Francesc Alomar i Federico Martín Bahamontes guanyà el gran premi de la muntanya L’any 1958 fou el darrer d’aquesta competició, les victòries foren per a Miquel Poblet 1956, Vicente Iturat 1957 i Miquel Chacón 1958