Resultats de la cerca
Es mostren 283 resultats
eixugaparabrises

Eixugaparabrises
Transports
Aparell que serveix per a apartar l’aigua de la pluja o la neu que cau sobre el parabrisa o el vidre del darrere del vehicle i dificulta la visibilitat.
Té un moviment oscillant alternatiu, i duu una peça de goma que refrega el parabrisa Generalment hi van dos eixugaparabrises, acoblats mecànicament, que funcionen mitjançant un motor elèctric
màquina estricadora
Indústria tèxtil
Màquina d’estirar les troques tenyides o adobades.
Consta de dos arbres parallels, muntats sobre una bancada, i dos muntants de fusta, dotats de moviment alternatiu d’acostament, i allunyament, en els quals hom posa les madeixes per a estricar-les
blindatge
Electrònica i informàtica
Coberta metàl·lica emprada per a evitar que en els enrotllaments d’una màquina elèctrica el camp exterior pugui induir corrents paràsits; acostumen a ésser embolcalls fets amb un bon gruix de material de poca resistència elèctrica (coure o alumini).
També per evitar que un camp alternatiu pugui influir sobre les connexions d’un aparell elèctric, hom les realitza mitjançant un fil blindat , fil enterament recobert amb un trenat metàllic conductor, que és connectat amb la presa de terra
màquina de vapor

Gènesi històrica del desenvolupament de la màquina de vapor
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d’aigua com a substància de treball i que transforma una part de l’energia interna del vapor en energia mecànica.
Les primeres màquines de vapor descrites —Giovanni Battista della Porta 1601, Edward Sommerset 1663— no aconseguiren aplicacions pràctiques El 1690 Denis Papin proposà l’obtenció de treball a partir del buit produït per la condensació del vapor a l’interior d’un cilindre proveït d’un èmbol però fou Thomas Savery qui construí, el 1698, la primera màquina de vapor, aplicada al bombament d’aigua de les mines La màquina de Savery constava d’una caldera i de dos grans dipòsits ovalats, a cadascun dels quals hom introduïa, alternativament, vapor d’aigua i de refredament el buit produït per la…
vídeo digital interactiu
Electrònica i informàtica
Format d’emmagatzematge de so i vídeo interactiu, basat en uns potents protocols de compressió i descompressió de senyals digitals.
Els vídeos digitals interactius DVI permeten integrar en un ordinador personal vídeo, música, text, gràfics i parla, convertint-lo així en un ordinador multimèdia DVI és una marca comercial d’Intel des del 1987 Un format alternatiu és el disc compacte interactiu CD-I
beraunita
Mineralogia i petrografia
Fosfat de ferro hidratat, Fe3[(OH)3|PO4]2·2,5H2O.
Cristallitza en el sistema monoclínic, formant cristalls de color vermell o marró vermellós, tabulars i lleugerament allargats, en agregats fibrosos radials Té duresa 3-4 i pes específic 3 Hi ha mines a Eleonore Wetzlar, Alemanya d’on pren el nom alternatiu d’eleonorita
pedal

Pedal d’una bicicleta
Rpernell | Dreamstime.com
Tecnologia
Peça, o part de peça, especialment concebuda per a ésser accionada amb el peu.
Permet de governar una màquina com els de les màquines-eines, d’accionar un dispositiu o un mecanisme com els de l’embragatge o els del fre d’un automòbil, o d’imprimir un moviment circular com els d’un velocípede o alternatiu com els dels antics torns de ballesta
màquina embaladora
Agronomia
Màquina emprada en la recollida de qualsevol mena de palla per a formar-ne bales.
Consta fonamentalment d’un pistó alternatiu horitzontal que comprimeix la palla i d’una sèrie de dispositius automàtics que separen les bales i les lliguen amb cordill i filferro El mecanisme de recollida és format per un rastell recollector i un cargol sense fi que condueix la palla a la premsa
màquina d’afaitar elèctrica

Màquines d’afaitar elèctriques
Electrònica i informàtica
Aparell elèctric que permet d’afaitar o d’afaitar-se en sec.
Inventada el 1931 pel nord-americà Schick, consta d’una —o més d’una— ganiveta, amb tall simple o múltiple, que gira o es desplaça amb un moviment alternatiu —per l’acció d’un petit motor elèctric— arran i per sota d’una fina làmina metàllica proveïda de múltiples foradets, que deixa passar el pèl i l’orienta per al tall
necessitat
Economia
Concepte que expressa tant l’estat psicològic de desig de satisfer una necessitat com els béns i els serveis que satisfan i que estimulen aquests desigs.
El concepte de necessitat , relacionat amb el d’escassetat, és el centre de l’economia anomenada subjectiva, que defineix l’objecte d’aquesta ciència com a estudi del comportament humà que relaciona les necessitats i l’ús alternatiu dels mitjans escassos Hom obté la racionalitat científica quan es maximitza les satisfaccions d’aquestes necessitats a través d’una optimació en l’assignació dels recursos escassos