Resultats de la cerca
Es mostren 271 resultats
Carlo Innocenzo Frugoni
Literatura italiana
Poeta italià.
Exmonjo, poeta cortesà i escriptor prolífic, fou famós per la seva habilitat versificadora La part millor de la seva obra són les cançons amoroses Navigazione d’amore, L’imbarcamento per Citerea, L’isola amorosa i una collecció d’epitalamis, La camera nuziale , eròtics i plens de penetració psicològica
Christian Stolberg-Stolberg

Christian Stolberg
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Poeta alemany.
Estudià a Halle i a Göttingen, on formà part del cercle poètic de la ciutat És conegut per les seves cançons patriòtiques i la lírica amorosa, sense oblidar les traduccions del grec Sophokles , 1787 i del llatí Juntament amb el seu germà Friedrich Leopold, compongué els Vaterländische Gedichte ‘Poemes patriòtics’, 1820
Francesc Martí Gralla
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Probablement vinculat a la cort de Joan II i relacionat amb Joan Berenguer de Masdovelles, li adreçà dues composicions de temàtica amorosa, Mossen Johan seguons hopenio i Estrem voler, per mala ssort, me tempta Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel
cassida
Literatura
Forma estròfica àrab.
Consta de 30 a 150 versos, els darrers hemistiquis dels quals són monorims És integrada per tres parts una introducció amorosa nasīb , la descripció d’un viatge al desert raḥil i un panegíric madīḥ o sàtira hiǧā' Ja d’època preislàmica, la cassida constitueix, formalment i lingüísticament, el model inalterable de la poesia àrab clàssica
Anna Andrejevna Akhmatova
Literatura
Pseudònim d’Anna Andrejevna Gorenko, poetessa russa, casada amb Nicolaj Gumil’ov i, com ell, adscrita al moviment de l’acmeisme.
La seva lírica, de forma clàssica i precisa, gira a l’entorn de la seva vida amorosa Vecer ‘El vespre’, 1912, C'otki ‘El rosari’, 1914, Anno domini MCMXXI , 1921 Després d’un llarg silenci, reprengué, amb motiu de la Segona Guerra Mundial, la publicació de poemes patriòtics i, el 1950, sobre la pau
Emil Aarestrup
Literatura danesa
Poeta danès romàntic.
Metge de professió, publicà molt poc en vida El seu amic Christian Winther, però, amb el qual comparteix el primer lloc en la poesia amorosa danesa, edità, pòstumament, la seva obra, que palesa un gran domini de la llengua i el revela com un gran poeta eròtic Digte ‘Poesies’, 1838, Samlede Digte ‘Poesies completes’, 1877
Bernat Martí
Literatura
Trobador occità.
Les seves nou composicions conservades, pertanyents al trobar clus, segueixen la temàtica moralitzadora i satírica de Marcabrú, marcades pel mateix ressentiment social La poesia amorosa, per contra, és d’una frescor i d’una originalitat notables Cal destacar el sirventès contra Pere d’Alvèrnia, en el qual l’acusa de vanitós i de poeta fictici
Jacques de Lacretelle
Literatura francesa
Novel·lista francès.
Autor de Silbermann 1922 i Le retour de Silbermann 1930, novelles on evoca amb sinceritat i esperit de comprensió els problemes de l’antisemitisme Escriví també novelles d’intriga amorosa Amour nuptial , 1929 i psicològiques Les hauts ponts , 1932-35 Quand le destin nous mène , 1981 Fou membre de l’Académie Française des del 1936
Jaume Marc
Eimeric de Conit retent homenatge a Jaume Marc, segons una il·lustració del Llibre de la Baronia
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Història
Poeta i senyor d’Eramprunyà.
Vida i obra Era fill de Jaume Marc i germà de Pere Intervingué en diverses accions militars, entre les quals el setge de Morvedre 1365, ja adobat a cavaller, i li foren encomanades missions diplomàtiques a Navarra i a Mallorca El 1393 fou nomenat mantenidor dels primers jocs florals per Joan I, càrrec que tornà a ocupar el 1399 La seva obra literària comprèn tres poemes allegòrics, sis poesies breus i un diccionari de rims Els poemes llargs, escrits en versos apariats, són el Debat entre Honor e Delit , escrit al setge de Morvedre, de sentit cavalleresc, La joiosa garda , del 1371, amb la…
,
Faula dels amors de Neptuno i Diana
Literatura catalana
Copiada en el manuscrit 151 de la Biblioteca Universitària de Barcelona, conegut amb el nom de↑Jardinet d’Orats atès el caràcter sentimental del conjunt de les seves obres, recentment la seva autoria ha estat atribuïda a Francesc Alegre.
Desenvolupament enciclopèdic D’argument mitològic, refà, mitjançant una prosa arcaïtzant, el vell mite de la deessa Diana, convertida en pedra com a càstig per la seva ingratitud amorosa Hom constata un sòlid coneixement per part d’Alegre d’autors com Ovidi, Boccaccio i Petrarca Bibliografia Pacheco, A i Bover, A 1982 Turró, J 1994 Vegeu bibliografia