Resultats de la cerca
Es mostren 927 resultats
el Remei d’Alcanar

Detall del Remei d’Alcanar (Montsià)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu del Remei
) del municipi d’Alcanar (Montsià), al límit amb el d’Ulldecona.
És testimoniat per primera vegada a la fi del s XIV L’església fou renovada al s XVI i ampliada amb un creuer i cúpula el 1820 S'hi celebra un concorregut aplec el segon diumenge d’octubre La confraria havia estat nombrosa i important
Aràbia Pètria
Geografia històrica
Nom donat a la part nord-occidental de la península Aràbiga, compresa la península del Sinaí i la zona transjordana fins a la Síria meridional.
El 106 dC, l’emperador Trajà la féu província romana, amb capital a Petra Ampliada al s III, fou dividida als s IV i V en dues províncies Aràbia, al nord, amb capital a Bostra, i Palestina Salutaris, al sud, amb capital a Petra
la Coma

Vista exterior del mas de la Coma (Monistrol de Calders)
© C.I.C. - Moià
Mas situat al sector N del municipi de Monistrol de Calders (Moianès).
És un gran casal quadrat, amb torrelles de defensa als angles i altres annexos, que fou erigit el 1590 per Bartomeu Coma Separada del mas, un xic ampliada a la costa té una capella dedicada a la Mare de Déu del Consol , erigida el 1759
Empresa Nacional de Hulleras del Norte
Economia
Mineralogia i petrografia
Empresa espanyola creada per decret del 1967 per reestructurar el sector miner asturià.
La participació inicial de l’INI el 72,9% fou ampliada el 1970 al 100% El 1985 produí 3,6 milions de t d’hulla, i amb un volum de vendes de 59545 milions de pessetes és la primera empresa minera de l’Estat espanyol
Santa Maria de Cabrera

Santuari de Cabrera (l’Esquirol)
© Jaume Ferrández
Santuari
Santuari del municipi de l’Esquirol (Osona), situat en un pla, dalt la serra de Cabrera.
Es correspon amb l’església de l’antic castell de Cabrera L’edifici fou ensorrat per un terratrèmol el 1428 i s’erigí novament el 1611-41 El campanar és posterior i la casa dels ermitans fou refeta al segle XVII i ampliada el 1783
Sant Sebastià
Santuari
Santuari del municipi de Vinaròs (Baix Maestrat), al NW de la ciutat, al vessant oriental d’un puig que s’alça a l’esquerre del riu Cérvol, dedicat a Sant Sebastià i a la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrons de Vinaròs.
La imatge de la Mare de Déu hi era venerada des del s XIII, quan aquest territori pertanyia al terme de Peníscola Al s XVII fou declarada patrona de Vinaròs i votada la festa anual 1689 l’església fou refeta aleshores i, encara, ampliada en 1715-21
Sant Pere Molanta
Poble
Poble del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), situat al N del terme, a la plana.
La seva església existia ja el 991 dins el terme de l’antiga civitas d’Olèrdola El lloc és dit Palatio Moranta 996 i 1010 i més tard Palamoranta 1205, i simplement com Moranta des del s XIV L’església fou ampliada i transformada el 1744
Josep Cortils i Vieta
Historiografia
Sociologia
Publicista i historiador.
Dedicat a l’estudi de la seva vila natal, publicà Etologia de Blanes 1886, una breu Ressenya històrica de la vila de Blanes 1882, ampliada a la Història de Blanes des del segle XIV fins als nostres dies , inacabada, i diversos treballs de divulgació històrica i folklòrica
Crestatx
Santuari
Santuari ( Santa Margarida de Crestatx
) de Mallorca, dins el municipi de sa Pobla, al nord de la vila, al peu dels darrers contraforts de la serra de Tramuntana.
Fou una de les primitives parròquies de l’illa després de la conquesta catalana, de la qual depengué sa Pobla, però, quan aquesta vila fou declarada reial 1300, la parròquia s’hi traslladà L’església fou reformada vers el 1747 i el 1820 i ampliada en 1895-1906
visita
Història
A Castella, inspecció de la gestió dels funcionaris públics, efectuada per uns jutges especials (visitadores), nomenats pel rei.
Aquesta institució, ja utilitzada al regne castellanolleonès a partir del s XIII, fou reglamentada pels Reis Catòlics 1480 com un instrument de la seva política centralitzadora Normalment, la visita era anual, i comprenia diversos aspectes de l’administració pública En temps de Felip II fou ampliada als virregnats americans