Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Antonio Maria Valsalva
Anatomista italià.
Deixeble de Malpighi, publicà importants treballs sobre l’anatomia de l’orella De aure humana tractatus , 1704 i sobre els vasos sanguinis si de Valsalva de l’aorta
Jean-Léon Testut
Anatomista francès.
Catedràtic d’anatomia a la Universitat de Lió, publicà durant els anys 1889-91 un Traité d’anatomie descriptive , del qual es feren nombroses edicions i que fou utilitzat per molts estudiants europeus del començament del s XX
Giulio Casserio
Anatomista italià.
Professor Deixeble de Girolamo Fabrici Fou catedràtic a la Universitat de Pàdua des del 1604 Estudià els músculs ha estat donat el seu nom al múscul coracobraquial, o múscul perforat de Casserius i els aparells de l’audició i la fonació Escriví les Tabulae anatomicae , publicades el 1617, amb illustracions del sistema nerviós central
Josep Robert i Serrat
Veterinària
Veterinari i metge.
Guanyà la càtedra d’anatomia de l’escola de veterinària de Còrdova 1859, exercí a Saragossa 1860 i a Lleó 1864 i retornà a Saragossa, on dirigí l’escola de veterinària 1901-08, i s’hi jubilà 1909 Destacà com a anatomista veterinari, disciplina de la qual publicà les obres següents Elementos de anatomía descriptiva en cuadros sinópticos 1867, Elementos de anatomía general 1870 i Tratado de anatomía descriptiva de los animales domésticos 1876, entre d’altres llibres bàsics d’estudi, emprats per diferents generacions de veterinaris de tot l’estat
Marcello Malpighi
Metge i anatomista.
Fou professor de medicina a diverses universitats italianes i metge del papa Innocenci XII Pel seu treball Anatome plantarum 1671, hom pot considerar-lo com un dels iniciadors de l’anatomia microscòpica vegetal Descobrí els capillars en el pulmó de la granota, identificà els lòbuls hepàtics, els corpuscles del gust a la llengua i els glomèruls que porten el seu nom El seu estudi anatòmic i histològic del cuc de seda 1669 representa la base de la metodologia per a l’estudi dels insectes
Maurici Mateu Carcassonne
Metge i anatomista.
Doctor en medicina per la Universitat de Montpeller 1821 Exercí a Perpinyà Descobrí l’aponeurosi intramuscular del perineu o intraperineal, coneguda com aponeurosi o lligament de Carcassonne
Rudolf Albert von Kölliker
Biologia
Fisiòleg anatomista suís.
Fou professor a Würzburg Gran coneixedor de l’estructura microscòpica dels éssers vius, féu estudis sobre la fibra muscular llisa i les cèllules sexuals A més d’històleg, fou un dels iniciadors de l’embriologia comparada i un excellent zoòleg Escriví, entre altres obres, Mikroskopische Anatomie 1850- 54
Dirk Bouts
Pintura
Pintor neerlandès.
Les seves obres, d’un misticisme molt pur, defugen el patetisme utilitzant una objectivitat rigorosa i una escenificació despullada, freda i hieràtica Dóna als cossos un tractament d’anatomista creant una illusió cúbica que demana espai El paisatge, concebut com a element d’intimitat i d’atmosfera, juntament amb el color, que uneix els elements de la composició d’una manera heterogènia, són elements bàsics en la seva obra Té una gran cura dels detalls i de les vestimentes, i les seves figures són d’una gran elegància formal Entre les seves obres, destaquen La justícia de l’…
Johann Zinn
Botànica
Anatomista i botànic alemany.
Fou el primer que descriví anatòmicament l’ull humà 1755, el qual té diversos elements que duen el seu nom
Heinrich August Wrisberg
Metge i anatomista alemany.
Professor a Göttingen, féu nombroses descripcions anatòmiques nervi de Wrisberg, lligament de Wrisberg, corpuscles de Wrisberg, etc