Resultats de la cerca
Es mostren 581 resultats
Hillingdon
Ciutat
Ciutat d’Anglaterra, constituí fins l’any 1986, un dels 32 districtes del Gran Londres.
De caràcter residencial al N, té, al S, l’aeroport de Heathrow, amb una àrea industrial annexa
la Costa del Montseny
Poble
Poble (620 m alt.) del municipi de Fogars de Montclús (Vallès Oriental), al vessant meridional del turó de l’Home (Montseny), damunt la Tordera.
L’església parroquial Sant Esteve, que fou annexa de la de Santa Susanna de Vilamajor, és romànica
Collfred
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), al peu de la muntanya de Grialó, a la plana de l’esquerra del Segre, regada pel primer tram del canal d’Urgell.
L’església parroquial és annexa de la de Vilves Al segle XIII és esmentat el castell de Collfred
Beraní
Poble
Poble del municipi de Rialb (Pallars Sobirà), a 1 083 m d’altitud, damunt la riba esquerra de la Noguera Pallaresa.
La seva església Sant Martí és annexa de la parròquia de Roní La jurisdicció pertangué als comtes, després marquesos, de Pallars
Almacelletes
Llogaret
Llogaret del municipi d’Almacelles (Segrià), a l’extrem oriental del municipi, al centre de l’altiplà que separa les conques del Cinca i del Segre.
La seva església és annexa de la d’Almacelles A l’edat mitjana era un castell amb terme propi anomenat la Saida
Madrona

Antiga parròquia de Sant Pere de Madrona
© Fototeca.cat
Parròquia
Antiga parròquia (Sant Pere de Madrona) del municipi de Berga, dins l’antic terme de la Valldan (Berguedà), enlairada en un penyal del vessant nord-oriental de la serra de Queralt.
És un notable edifici romànic s XII Fou substituïda per la de Sant Bartomeu de la Valldan, que havia estat annexa seva
Useu
Poble
Poble (846 m alt.) del municipi de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), fins el 1969 del de Baén, situat en un tossal que domina, per la dreta, la vall del riu Major.
La seva església parroquial Sant Romà era annexa de la de Baén La jurisdicció del lloc era de l’abat de Gerri
taifa de València

Història
Regne de taifa centrat en la ciutat de València, constituït a conseqüència de l’esfondrament del califat de Còrdova.
Bé que aquest es mantingué, teòricament almenys, fins el 1031, a l’antiga cora de València s’entronitzaren dos lliberts del clan amirí Mubārak i Muḏaffar el 1010 A la mort accidental del segon, Mubārak fou desposseït pel poble i substituït 1017 per Labīb de Tortosa, que, al seu torn, hagué de cedir el poder a un net d’Almansor 1021 Abd al-'Azīz ibn Abī ‘Amīr al-Mansūr Aquest s’annexà Múrcia i Almeria 1038 i el seu govern comportà prosperitat A la mort del seu fill ‘Abd al-Malik, un net, ‘Uṯmān, hi regnà nou mesos, fins que fou desposseït 1065 pel seu sogre Yaḥyà ibn Ismā'īl al-Ma'mūn de…
l’Alqueria Baixa
Llogaret
Llogaret del municipi de Montanejos (Alt Millars), a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Es troba a la dreta del Millars, aigua avall del cap de municipi La seva església de Santa Maria és annexa de la parròquia de Montanejos
Sellui
Poble
Poble del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), fins el 1969 del de Montcortès de Pallars; a la vall d’Ancs.
La seva església parroquial que tenia annexa l’església de Balestui depèn de la d’Ancs Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia