Resultats de la cerca

A 15 anys es donà a conèixer com a cantant Contractat el 1930 per l’orquestra de J Aspiazu, sovintejà actuacions de relleu als EUA, que més endavant repetí amb el seu Cuarteto Machín amb el qual actuà amb èxit per Europa El 1939, als EUA, una afecció a la gola li canvià la veu A l’inici de la Segona Guerra Mundial, s’establí a l’Estat espanyol El seu estil, la seva imatge i, sobretot, la seva professionalitat li aconseguiren una extraordinària popularitat des de mitjan anys quaranta Alternà l’enregistrament de discs amb l’actuació amb orquestres de ball i en pistes de cabaret i escenaris de…

Accedí a la secretaria general del Partido Socialista  PS el 1992 Enginyer de professió, en les eleccions legislatives de l’octubre del 1995 derrotà Fernando Nogueira i succeí Aníbal Cavaco Silva  en el càrrec de primer ministre, en el qual fou confirmat en les eleccions del 1999 Aquest any també ocupà la presidència de la Internacional Socialista , en la qual fou reelegit el 2003 La seva política es caracteritzà per l’europeisme i l’èmfasi en el creixement econòmic El 2001, a conseqüència de la desfeta socialista en les eleccions municipals, dimití el càrrec de primer ministre Els anys 2005-…

Pioner del bàdminton a Catalunya, l’any 1987 fundà l’Associació Granollers Esportiva Com a dirigent fomentà la pràctica d’aquest esport al Vallès Com a jugador, fou subcampió de Catalunya de dobles 1989 i campió en categoria individual veterans 1999 A més, fou president del Club Bàdminton Vilanova del Vallès i dirigent de la Federació Catalana de Bàdminton També collaborà en l’organització de les competicions de bàdminton dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Deixeble del seu pare i de Pedro de las Cuevas a Madrid En un primer moment treballà a la cort de Felip IV Deixada la cort, conreà la pintura religiosa i les natures mortes i quadres de vanitats Hom destaca El somni del cavaller Academia de San Fernando, Madrid El seu estil es caracteritza per una composició abarrocada, amb gran cura dels detalls i una lluminositat molt contrastada

S’inicià el 1990 i competí representant l’Argos Gym de Lleida Fou campió de Catalunya en la categoria de 75 kg 1995 Assolí dues vegades la segona posició en els Campionats del Món WIBBN en categoria màster I 2008, 2009 També fou tercer en la mateixa competició en categoria màster II 2011 Fou subcampió de la Copa de Catalunya en categoria màster I 2008 i guanyà l’Obert Catalunya en categoria màster II 2011

Començà els estudis de música a Burgos, on tingué com a mestres d’orgue Julián García Blanco i José María Beobide El 1920, gràcies a una beca, pogué anar al Conservatori de Madrid a ampliar la seva formació A la capital inicià la seva trajectòria com a director, al Teatro Apolo i al Teatro de la Latina Després d’uns quants anys d’estudi a Madrid, es traslladà a Màlaga 1925, on fou professor de música a l’escola dels jesuïtes El 1929 tornà a Burgos, on tingué un paper clau en la vida musical de la ciutat Exercí de director orquestral i sota la seva direcció la societat coral Orfeón Burgalés…

De la seva extensa filmografia destaquen les collaboracions amb F Trueba el curtmetratge El león enamorado , 1979, Ópera prima , 1980, Sal gorda , 1984, Sé infiel y no mires con quién , 1985, i La niña de tus ojos , 1998, F Colomo La mano negra , 1980, JL Cuerda Pares y nones , 1982, Amanece, que no es poco , 1988, i La Marrana , 1992, L García Berlanga Moros y cristianos , 1987, Todos a la cárcel , 1993 i París-Tombuctú , 1999, A Belén Cómo ser mujer y no morir en el intento , 1991, M Iborra Orquesta Club Virginia , 1992, Á de la Iglesia Acción mutante , 1993, M Gómez Pereira Todos…

El 1947 fundà, amb Angelo Ephrikian, l’Istituto Italiano Antonio Vivaldi Ha fet una nova catalogació i una nova numeració de les obres de Vivaldi, que hom considera definitiva Catalogo numerico tematico, 1968

Estudià gramàtica, teologia i filosofia a Sevilla, i entre el 1636 i el 1639 es graduà en drets civil i canònic a Salamanca L’any 1659 aparegué a Anvers la seva primera obra, de caràcter jurídic De exilio Sive exilii poena antiqua et nova, exulumque conditione et iuribus i aquest mateix any, Felip IV el nomenà agent a Roma dels regnes peninsulars, del de les Dues Sicílies i del ducat de Milà, i després apoderat de la Inquisició d’Espanya A Roma reuní una biblioteca particular d’uns 30 000 volums i acabà la seva obra magna Bibliotheca Hispana Nova 1672 i la Bibliotheca Hispana Vetus 1696, en…

Debutà a València 1865, i més tard actuà a Madrid i a Barcelona 1888-90, on assolí molt de renom El 1902 publicà Mis memorias Cuarenta años de cómico El seu net Antonio Vico Santiago de Xile 1903 — Madrid 1972, també actor, formà companyia 1932 amb Carme Carbonell i Nonell, amb la qual es casà el 1933