Resultats de la cerca
Es mostren 253 resultats
cul
Anatomia animal
En l’home, part inferoposterior del tronc sobre la qual descansa el cos quan seu.
És format per la pell, el teixit subcutani, l’aponeurosi glútia i la important massa muscular constituïda pels glutis major, mitjà i menor En els animals, zona carnosa que envolta l’anus
cirurgia endoscòpica transluminal a través d’orificis naturals
Medicina
Tècnica que realitza els procediments laparoscòpics convencionals sense cap incisió.
Utilitza la tecnologia endoscòpica flexible, utilitzada habitualment en el diagnòstic i el tractament de lesions intraluminals, i accedeix a l’interior de la cavitat abdominal a través dels orificis naturals boca, anus, vagina i, fins i tot, uretra
Episiotomia
En la majoria dels parts que es produeixen per via vaginal se sol practicar una petita intervenció anomenada episiotomia que consisteix en una incisió practicada a la vulva i el perineu, és a dir, en la zona compresa entre la vagina i l’anus, per tal d’ampliar l’obertura per on ha de sortir el fetus L’episiotomia evita que, en el cas que l’orifici de sortida sigui relativament estret, cosa molt freqüent, es produeixi un esquinçament irregular que causi lesions en diverses estructures, com l’anus o la uretra, o que trigui a cicatritzar i prolonguin la recuperació de…
papil·lomavirus
Medicina
Qualsevol dels virus de la família Papoviridae que constitueixen un subgrup i que contenen ADN.
És constituït per més de 60 serotipus diferents La seva transmissió és per via sexual i són causants dels condilomes acuminats i d’altres lesions en funció del serotipus corresponent Poden estar relacionats amb l’aparició de certes neoplàsies, com el carcinoma de cèrvix, vulva, penis i anus
tacte
Exploració, per palpació amb un o més dits, de l’interior d’una cavitat, com ara del recte, de la vagina, etc., molt útil en la diagnosi de malalties.
El tacte rectal s’efectua introduint un dit per l’anus per palpar possibles anormalitats en la paret del recte o bé el relleu d’alteracions en els òrgans adjacents, com ara la pròstata en l’home El tacte vaginal permet examinar l’interior de la vagina i, a través de les parets, els òrgans propers
priapuloïdeus
Zoologia
Grup de metazous triploblàstics celomats i protostomats, exclusivament marins, que atenyen com a màxim 8 cm i tenen el cos vermiforme, dividit en prosoma, on hi ha la boca amb espines disposades en anells concèntrics que serveixen per a capturar els aliments, i tronc amb segmentació superficial.
Ni l’aparell circulatori ni el respiratori no són òrgans diferenciats El sistema nerviós és format per un anell periesofàgic i un cordó nerviós ventral El sistema excretor té solenocits i el digestiu presenta faringe espinosa, intestí rectilini de paret ondulada i anus amb dos apèndixs ramificats de funció desconeguda Els sexes són separats Comprèn 3 espècies, que s’alimenten de poliquets
aparell ambulacral
Anatomia animal
Conjunt de canals i vesícules distribuïts pel cos dels equinoderms, pels quals circula l’aigua de mar.
És format per un canal anullar que envolta l’esòfag, al qual arriba l’aigua a través d’un canal hidròfor que comunica amb la placa madrepòrica, situada prop de l’anus Del canal anullar surten cinc canals radials, que es ramifiquen molt, i acaben en els ambulacres L’aparell ambulacral, anomenat també sistema aqüífer, té una funció circulatòria, respiratòria i locomotora
gordiacis
Helmintologia
Classe de l’embrancament dels nematohelmints formada per cucs insegmentats i d’aspecte filamentós que atenyen d’uns 10 cm fins a 1 m, amb un diàmetre de 0,5-2 mm.
Presenten una cavitat pseudocelòmica parcialment obliterada pel parènquima No tenen aparell excretor, circulatori ni respiratori El tub digestiu és més o menys atrofiat, i de vegades hi manca la boca o l’anus Els gordiacis són sempre unisexuals i presenten acoblament Llur desenvolupament és indirecte Habiten a la mar i en aigües dolces Se subdivideixen en dos ordres, els gordioïdeus i els nectonematoïdeus
còccix
Anatomia
Os curt, imparell, central i simètric, que constitueix l’acabament de la columna vertebral.
És format per la fusió de les quatre vèrtebres coccigeals i té una forma triangular, amb una base, un vèrtex, dues cares i dues vores És articulat amb el sacre per la base, el múscul gluti major hi és inserit a la cara posterior, l’elevador de l’anus i l’isquiococcigeal, a les vores, i l’esfínter de l’annus, al vèrtex
aparell digestiu

Esquema de l’aparell digestiu humà
© IDEM
Biologia
Zoologia
Conjunt d’òrgans que intervenen en la digestió i converteixen els aliments en molècules prou petites perquè puguin ésser absorbides i passar a l’interior del cos de l’ésser viu.
L’aparell digestiu és un tub que normalment té dues obertures, una per a l’entrada dels aliments i una altra per a la sortida dels residus no digerits Durant l’evolució, el tub digestiu ha sofert una diferenciació en regions anatòmiques i fisiològiques ben particularitzades En els espongiaris, els cnidaris i els ctenòfors hom no pot encara parlar d’un tub digestiu tenen solament una cavitat gastrular amb un forat únic, on té lloc una digestió extracellular En els cucs plans platihelmints el tub digestiu, poc o molt ramificat, té un sol forat i comunica amb una faringe que, sovint, es pot…