Resultats de la cerca

Successor del seu germà Lleó IV, intentà d’obtenir aliances a Occident, però, malgrat el seu acostament a Roma, no les obtingué i hagué de lluitar sol contra mongols i mamelucs Volgué amullerar-se amb Elisabet, filla de Jaume II de Catalunya-Aragó, però no ho aconseguí Això no obstant, a precs del capítol de Tarragona, i per mitjà de l’ambaixador Ramon Salzet, trameté a la seu tarragonina el braç i altres relíquies de santa Tecla Fou succeït per Lleó V

Fill del rei Oixiu I i nebot d’Haitó II, es casà en segones noces el 1331, amb Constança d’Aragó, reina vídua de Xipre Combaté contra les invasions de mamelucs i mogols, però no pogué evitar que el soldà Rasir d’Egipte envaís Armènia Aquest l’obligà a trencar el contacte amb els catalans No tenia fills, i en morir, assassinat, acabà, amb ell, la dinastia hethúmida o haitúmida d’Armènia

Fill i successor d’Haitó I, concedí un privilegi comercial als catalans A fi de preservar el seu regne contra els mamelucs, els quals envaïren Armènia per primera vegada el 1276, dirigí una lliga de prínceps armenis que derrotà els egipcis i seljúcides 1278

Davant el perill dels mamelucs, que amenaçaven la veïna Antioquia, el 1256 trameté una ambaixada a Jaume I de Catalunya-Aragó, segurament per demanar ajut El regne d'Armènia , però, no caigué sota el soldà fins el 1375

El líder opositor, Nikol Paixinian, és elegit primer ministre pel Parlament d’Armènia Paixinian liderà les protestes que el 23 de març aconseguiren la dimissió de l'aleshores primer ministre Serj Sarkassian

Serzh Sargsyan dimiteix del càrrec una setmana després de prendre possessió del càrrec de primer ministre per l'allau de protestes que l'acusen de voler perpetuar-se en el poder Sargsyan, president del 2008 fins al 2018, impulsà el 2015 una reforma constitucional que treia poders a la presidència per donar-los al parlament Tot i que aleshores es comprometé a no aspirar al càrrec, el 17 d'abril el Parlament el confirmà com a cap de govern

Armènia i l’Azerbaidjan posen fi a la guerra a l’Alt Karabakh iniciada el 27 de setembre amb un acord de pau supervisat per Rússia L’acord preveu que l’Azerbaidjan conservi les zones de l’enclavament de població armènia que ha ocupat militarment durant el conflicte, en el qual ha rebut un suport decisiu de Turquia, i també la desmilitarització de zones adjacents Rússia i Turquia acorden desplegar forces de pacificació a les zones frontereres L’acord és rebut a Armènia amb crides a la dimissió del primer ministre davant el que es considera una capitulació…

Amb nombroses baixes civils i militars, els exèrcits de l’Azerbaidjan i Armènia protagonitzen els primers combats pel control de l’Alt Karabakh des del 1994 Al mes de juliol, després d’un intercanvi de trets a la frontera que va deixar una quinzena de morts, a Bakú una gran manifestació va reclamar al govern atacar Armènia, i poc després el president turc Recep Tayyip Erdogan va manifestar el suport de Turquia a l’Azerbaidjan Els primers dies d’octubre continua la guerra i les morts tant civils com militars ja es compten per centenars