Resultats de la cerca
Es mostren 151 resultats
reptació
Zoologia
Forma de locomoció en la qual el cos, generalment allargat, avança sobre una superfície, tot i mancar-li els membres locomotors.
Les formes més primitives de locomoció es donen en els metazous inferiors, com els oligoquets o cucs de terra En aquests animals el celoma pren la forma d’un sistema hidroestàtic que, mitjançant l’acció dels dos tipus de musculatura circular i longitudinal que hi ha al tegument, permet a l’animal d’arronsar-se i d’estirar-se la contracció dels músculs circulars redueix la superfície, però, atès que el líquid que omple la cavitat celòmica no és compressible, cal que per a mantenir el mateix volum el cos s’allargui Els músculs longitudinals actuen a l’inrevés El tipus de reptació generalment…
Eulàlia Castañé López
Natació
Nedadora.
Membre del Club Natació Sabadell, fou subcampiona d’Espanya de 200 m braça i guanyà la prova dels 100 i 200 m braça en el Torneig Internacional juvenil de Dortmund 1963 En salvament i socorrisme, fou campiona de Catalunya d’arrossegament de maniquí 1966 i campiona d’Espanya absoluta 1967 Guanyà dues medalles de bronze en el Campionat Mundial, una en 200 m natació amb obstacles 1967 i l’altre per equips 1968 Rebé la medalla de bronze de la Federació Espanyola de Natació 1967 Obrí el Gimnàs Eulàlia Castañé a Sabadell És germana de la també nedadora Isabel Castañé López
seitó

Seitons frescos per vendre
© CIC-Moià
Ictiologia
Peix de l’ordre dels clupeïformes
, de la família dels engràulids, de 12 a 20 cm de llargada, amb el dors verd blavós i els flancs argentats, el musell prominent, amb petites dents, i sense línia lateral.
Formen vols importants, a poca distància de la costa, especialment a la primavera i a l’estiu, durant la fresa, que és quan hom els pesca en grans quantitats amb arts d’arrossegament i d’encerclament i amb xàvega Ponen els ous, que floten, a les aigües baixes Els nounats creixen ràpidament i es mantenen en moles compactes que pugen a la superfície Llur fragilitat fa que hom només pugui menjar-ne de frescs als llocs de captura o propers En canvi, hom els pot consumir salats anxova arreu del món Habita a l’Atlàntic, fins a les costes noruegues i la Bàltica, a la Mediterrània i a la…
escopinya
Escopinya
© C.I.C. Moià
Malacologia
Gènere de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels cardítids, amb la closca molt convexa, formada per dues valves iguals, recorregudes per costelles radials que poden portar costelles o espines.
En conjunt la closca adopta la forma d’un cor N'hi ha en gran nombre a les aigües litorals i enterrats en fons fangosos Entre les principals espècies es destaquen l' escopinya de gallet C edule , d’uns 3 a 5 cm de diàmetre, l' escopinya de costelles amples C pancicoslatum , d’uns 3 a 4 cm de diàmetre, l' escopinya gran C echiratum , d’uns 6 a 8 cm de diàmetre, l' escopinya punxenca C aculeatum , d’uns 6 a 8 cm de diàmetre i closca amb peus, i l' escopinya verrucosa C tuberculatum , d’iguals dimensions que les espècies anteriors però amb berrugues a la closca Totes elles són comestibles,…
Elisabet Costa Company
Natació
Nedadora de salvament i socorrisme.
Membre del Club Natació Banyoles, fou campiona d’Espanya júnior en dues ocasions El 2003 debutà en categoria sènior i guanyà una medalla de bronze en la prova de socorrista de ferro del Campionat d’Espanya Guanyà també el Campionat de Catalunya d’hivern per a clubs 2004, en què s’adjudicà les proves de 100 m socorrista i 100 m arrossegament de maniquí amb aletes Amb la selecció catalana participà en el Míting Internacional de salvament d’Albi 2002, en el Campionat Europeu 2003, guanyà la prova de socorrista de ferro amb aletes i fou segona en la de socorrista de ferro en la Mirea…
Alejandro Resano Moreno

Alejandro Resano Moreno
ARXIU A. RESANO
Natació
Nedador de salvament i socorrisme.
Membre del Club Natació Tàrraco, destacà l’any 2003 en categoria júnior en batre diversos rècords d’Espanya i aconseguir el subcampionat d’Europa individual En categoria sènior, guanyà diverses medalles a la Lliga de clubs de la divisió d’honor i al Campionat d’Espanya de salvament, especialment en les proves de 100 m combinada, 50 m arrossegament de maniquí i 200 m supersocorrista Baté el rècord d’Espanya de llançament de corda 2008 En l’àmbit internacional, guanyà la medalla d’or en la prova de relleus amb tub de rescat al Campionat d’Europa 2005 i fou subcampió del món de la…
Plana Litoral Valenciana
Pla costaner, el més extens dels Països Catalans, que s’estén, sense discontinuïtats notables, de la Plana Alta a la Safor.
La seva formació geològica és recent, car procedeix dels materials arrossegats a les acaballes del Terciari en els sistemes Ibèric i Prebètic i dipositats d’aleshores ençà Aquest arrossegament ha estat bàsicament obra del Millars, el Palància, el Túria, el Xúquer i el riu d’Alcoi L’acumulació de materials ha estat tan considerable que ha originat un moviment lent de subsistència o enfonsament de la plana La línia litoral, però, s’ha mantingut força estable durant el Quaternari gràcies a la collaboració dels corrents marins, que, juntament amb el vent, regularitzaren els cordons…
camió tractor
Transports
Camió curt, sense caixa, proveït d’un dispositiu d’enganxall i arrossegament de semiremolcs.
giradiscs

giradiscs
Electroacústica
Aparell destinat a fer girar els discs fonogràfics al voltant del centre, a la velocitat apropiada i generalment en un pla horitzontal.
Un giradiscs consta essencialment d’un plat de gran massa accionat per un motor elèctric Els giradiscs porten controls per al canvi de velocitat de gir, que pot ésser de 45 o 33 1/3 rpm La velocitat de 78 rpm ja no s’utilitza actualment Aquestes velocitats poden ésser ajustades molt exactament mitjançant l’ajut d’estroboscopis El sistema d’accionament del plat giratori és més perfecte com més qualitat té el giradisc N'hi ha tres sistemes bàsics l’arrossegament per politja, per corretja i directe Aquests dos últims són els emprats en sistemes de qualitat normal i alta, essent el…
forn baix
Tecnologia
Forn de cup de poca alçària (més o menys 1 m) que era emprat en l’extracció del ferro en el procediment de la farga catalana
.
Tenia la forma d’un tronc de piràmide invertit, amb tres parets planes i una de convexa la cara de l' ore per tal de facilitar l’extracció del producte final El forn era construït de pedres fogueres, revestides parcialment de planxes de ferro La paret contrària a la cara de l' ore , el piec del foc , era la més consistent i on hom aplicava la tovera Hom li sobreposava una peça de ferro —les porgues —, foradada per donar pas a la tovera, la qual injectava l’aire amb una inclinació de 35°C a 45°C La tovera anava connectada amb la caixa de vents , on hi havia una sobrepressió d’aire deguda a l…