Resultats de la cerca

El lloc és esmentat ja l’any 950 com a possessió del monestir de Cuixà

Església d’un monestir benedictí fundat en l’antic vilar Ceceranum 844, esmentat com a tal el 1144 monasterium Cirsanum Fou unit el 1238 al monestir de Sant Salvador de Breda diòcesi de Girona i venut, el 1273, als templers del Masdéu per Bernat, abat de Breda Ja arruïnada al segle XVIII, sols un lloc dit Sant Salvador recorda avui la seva existència, al sud-est de Trullars

Filla d’un comerciant grec, emprà els cognoms de la mare i els noms artístics de Carolina Otero i Bella Otero Debutà a Lisboa actuà després a Barcelona i a París des del 1889, on esdevingué cèlebre pels seus amors i per les seves danses andaluses en espectacles de varietats També cantà òpera Símbol de la Belle Époque, es retirà el 1918 i, arruïnada pel joc, s’establí a Niça

Les restes d’aquesta església, avui arruïnada del tot, es troben al sud de Coborriu, a la vora del torrent de l’Ingla, als vessants del coll de Pendís Fou una sufragània de Sant Serni de Coborriu i així consta en l’acta de consagració d’aquesta església de l’any 1148 Els clergues de Coborriu rebien els delmes, les primícies, les oblacions i les defuncions del terme de Vilavedra

Antiga capella, arruïnada, de la qual es diu que només resta el campanar, situada prop del mas Civils El lloc pertanyia a la propera comanda templera d’Aiguaviva, que més tard passà als hospitalers, i cal per tant cercar-li un origen anterior al 1312 N’hi ha notícies fins al 1772 Actualment, al costat del mas Civils, hi ha una capella dedicada a Sant Pere Màrtir, erigida el 1798

Segons el fogatjament del 1381, aquesta vila, ara totalment abandonada, era de domini dels comtes de Pallars Passà posteriorment als ducs de Cardona No s’han trobat notícies de la seva església, dedicada a sant Martí, fins al segle XVIII, en la visita pastoral del 1758 a l’església de Santa Maria de Pessonada, de la qual Sant Martí era sufragània Actualment està totalment arruïnada, a l’igual que el poble

Dintre el terme del castell de Meda, és documentada des del 1176 Sembla que es trobava vers la torre de Santa Margarida, prop de l’antiga capella de Santa Maria del Camí El 1314 Bernat de Centelles va comprar-la al cavaller Guillem de Mont-palau, fill de Guillem de Mont-palau i de Berenguera de Cucala Es trobava ja arruïnada l’any 1482 i no se’n coneix l’emplaçament exacte

Aigua avall de l’esmentada església s’obre a la vall de Vernet, deixa aquest poble a ponent i, després de passar per Cornellà de Conflent, s’uneix al riu de Cadí per formar el riu Major, afluent, per la dreta, de la Tet L’església, arruïnada, pertanyia al començament del segle IX al comte Belló de Carcassona el 874 pertanyia al comte Miró Prop seu hi havia el vilar de Campllong, esmentat el 863

El 1540, el vicari general de la Seu d’Urgell donà llicència a Pere de Muntanyà per construir dins de la casa una nova capella dedicada a Sant Esteve, que fou consagrada el 1545, any que també fou encarregat el retaule L’anterior capella, arruïnada ja el 1540, era dedicada a Santa Maria i a Sant Esteve, i apareix esmentada el 1302 quan Ferrer Graell la dotà amb les rendes de Muntanyà

Fou bastida aprofitant una cova oberta al vessant del puig de Sant Martí, dita cova de Sant Martí o de son o çon Sant Martí malgrat que la tradició la fa d’origen preislàmic, els elements arquitectònics i escultòrics conservats no són més antics dels segles XIII o XIV L’església és esmentada ja el 1268 Arruïnada des del 1827, fou restaurada el 1956 el 1886 ho havia intentat ja, infructuosament, la Societat Arqueològica Lulliana