Resultats de la cerca

Collaborador de  L'Avenç des del desembre del 1890 fins a la fi de la revista 1893, hi exercí, el darrer any, un paper gairebé directiu juntament amb Jaume Brossa, introduït pel mateix Cortada en la redacció de la publicació Amic de Pompeu Fabra , de qui havia estat condeixeble a la universitat i consoci en el grup wagnerià Els Trenta , el posà en relació amb Joaquim Casas i Carbó, fet decisiu en la gestació de la campanya lingüística de L’Avenç Collaborà també en la revista  Quatre Gats Els articles de Cortada, agressius i polèmics, s’interessen per diversos temes artístics,…

Fou deixeble d’Alfred Marchot, a Brusselles Féu concerts a Europa, Àfrica i Amèrica, sol o amb orquestra, i esdevingué una figura popular en els medis artístics barcelonins, especialment en el Cercle Artístic Fou professor de violí de l’Escola Municipal de Barcelona

Del camp de la publicitat passà a la televisió i posteriorment al cinema, on desenvolupà una filmografia, entre la ficció i el documental, sobre temes militaristes, com ara The War Game 1966, Privilege 1967, Punishment Park 1971, o artístics Edward Munch 1976

Inspirada en les idees pedagògiques de l' escola nova i seguint el pla oficial d’estudis, donà, a més, una educació integral música, treballs manuals i artístics, gimnàstics, etc El 1908 hom creà el Collegi del Remei annex a l’Escola per a poder fer les pràctiques necessàries

Feu els primers estudis artístics a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa, i els continuà després a Barcelona Excellí com a illustrador a la premsa i per la seva obra escenogràfica En aquesta especialitat treballà per a La Comédie Française i realitzà diverses decoracions per al cinema

Dedicada a l’elaboració d’objectes de corall, producte característic de l’Alguer, guanyà premis en certàmens artístics italians D’ençà de la institució de l’Escola del Corall de l’Alguer 1954, en fou directora Tingué taller propi Com a pintora moltes de les seves teles responen a temes algueresos

Condeixebla de GAuric, AHonegger i DMilhaud, formà part del Grup dels Sis i rebé els consells artístics de Maurice Ravel És autora d’obres instrumentals i de cançons Collaborà en el ballet collectiu Les Mariés de la tour Eiffel 1921 i compongué els ballets Marchands d’oiseaux 1923 i Parisiana 1955

Inicià els estudis artístics a Lleida, amb Frederic Trias De molt jove es traslladà a Barcelona, on continuà treballant Fou alumne de Llotja, i perfeccionà el seu estil a l’estudi de Simó Gómez El 1878 entrà al taller escenogràfic de Soler i Rovirosa El 1883 establí una acadèmia particular Obtingué diversos premis

Centre agrícola vi, oli, cereals, hortalisses, té indústries derivades de l’agricultura també hi ha fàbriques de productes químics i de ciment És alhora un actiu port pesquer i comercial Entre els monuments artístics sobresurten la catedral ss XII-XV i una enorme estàtua de bronze, del s IV, probable representació d’un emperador romà

Es formà a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i fou deixeble dels pintors Ignasi Pinazo i Camarlench, Vicent March i Marco i Josep Maria Fenollera Conreà el gènere historicoanecdòtic Mosqueters jugant a escacs i anà a Madrid, on fou deixeble de Sorolla, i es relacionà amb els homes de la Generació del 98 Conreà també, amb èxit, el cartellisme, gènere del qual es volgué apartar per seguir la pintura pura Es retirà a Cullera el 1906, on cristallitzà el seu art de tema folklòric, naturalista i anecdòtic, estilísticament influït per Sorolla, però generalment amb un grau…