Resultats de la cerca

De temps moderat i compàs ternari, un dels seus ritmes característics sol incloure un treset a la segona meitat del primer temps Formalment segueix l’esquema AAB amb tres parts o cobles acabades en una pausa dels ballarins - el bien parado - Els balladors, habitualment en parelles, a més de cantar i tocar les castanyoles, poden acompanyar-se amb una guitarra i una pandereta A la primeria del segle XIX gaudí d’una àmplia acceptació a la cort espanyola, i fou conegut també a diverses ciutats europees i al Nou Món, on donà lloc al bolero cubà És molt popular a Mallorca, on és…

El nombre de compassos curts i llargs és variable en cada títol sardanístic, segons el compositor, i sol oscillar entre 21 i 45 compassos curts i entre 61 i 95 de llargs Els balladors marquen el final de totes les tirades amb cadències coreogràfiques, excepte la primera de curts i de llargs, atès que l’extensió incerta demana al dansaire comptar el nombre de compassos i posteriorment repartir els passos en funció d’aquests, càlcul possible només a partir de la segona tirada En el món dels esbarts, el terme s’utilitza per a indicar una frase o estrofa musical que es repeteix…

Ballar, una activitat social Ball del Gambeto Riudaura Montse Catalán Intentar explicar què és la dansa i per què ballem és tan difícil com expressar amb moviments què és el llenguatge convencional o l’escriptura Ballar, una expressió cultural, és també una necessitat instintiva entre els humans els infants es mouen al so d’un ritme que els resulta agradable, sense que ningú els ho demani, pel simple plaer que els produeix Aquesta necessitat de ballar es va educant al llarg de l’evolució de cada persona Com a animals culturals que som, els individus ens anem amarant de les formes de ballar…

De caràcter grotesc, està escrita en compàs de 2/4 i es caracteritza pel ritme sincopat, molt proper al del ragtime Aparegué a l’Amèrica del Nord vers el 1870 com a imitació-paròdia que els esclaus feien de les elegants danses dels blancs El nom, que es pot traduir lliurement per ’volta del pastís', deriva del premi que es donava als millors balladors Assolí una gran popularitat cap al 1890 entre els grups de vaudeville , i al principi del segle XX fou importada cap a Europa, on es popularitzà com a dansa de music-hall i d’espectacle Claude Debussy s’hi inspirà per a compondre…

Té l’origen en les festes paganes de la recollecció dels fruits, que els grecs dedicaven a la deessa Flora Era un ball força estès a Catalunya amb diverses variacions, sempre, però, a l’entorn dels cèrcols enramats que els són característics Habitualment el ball era format per vuit o deu balladors De les coreografies de les quals han quedat referències al segle XX, cal esmentar el quadre, l’estella i la campana Sovint els balls eren acompanyats de parlaments recitats pel capità, que els pronunciava cap per avall, damunt els cèrcols La música d’aquest ball havia estat interpretada…

Les balladores duen una gran mantellina blanca, i els balladors, un vestit negre i un barret de copa Hom la inicia amb una passejada de sortida pausada, al ritme de la tonada de la cobla, sostenint cada ballador, amb la mà dreta, l’esquerra de la balladora Després, giravoltant, les noies passen al costat esquerre i són saludades pels nois Encarada cada parella i deixada anar de les mans, comença la part dita dansa , en la qual hom forma un rotllo que s’eixampla i s’estreny i realitza encreuaments que creen l’efecte d’una estrella de dotze raigs, igual que la del ball del ciri Aquesta figura…

A llevant i a migjorn de l’illa hom el balla sempre precedit per dues cobles de mateixa El darrer mot de la segona mateixa canvia de to menor a to major potser per prevenir els balladors de l’entrada del copeo, més alegre i molt més mogut La dona porta sempre la iniciativa en el ball i volta i giravolta per si pot enganyar el ballador Al primer terç del s XX hom començà a ballar-lo en filera, sempre per parelles i sense cap interpolació de mateixa, a certs pobles de l’illa El ball és acompanyat per la música de les anomenades cançons de copeo , de quatre versos en rima assonant,…

El seu nom indica pas fet en direcció contrària al pas precedent D’origen molt antic, hom l’ha ballat al Principat i al Rosselló fins avançat el s XIX Els dansaires evolucionaven, al so d’una cobla reduïda cornamusa, gralla, flabiol i tamborí, en forma de rengle i donant-se les mans oscillaven cap a l’esquerra i cap a la dreta periòdicament, i per indicació del capdanser, formaven una roda o rodada que servia de descans als balladors La coreografia consistia a donar una volta a la plaça bo i repartint els passos de manera que en acabar la música hom s’escaigués altra vegada al punt de partida…

Es creu que deriva de la jota Es tracta d’un ball de parelles en el qual la dona duu la iniciativa i els balladors, posats l’un davant de l’altre, executen moviments de translació i girs ràpids A Mallorca es fa la distinció entre el copeo de muntanya, el copeo des pla i el copeo matancer, malgrat que aquestes variants presentin poques diferències entre elles Des del punt de vista musical es pot fer la distinció entre el copeo vocal-instrumental i el vocal El primer és acompanyat, bàsicament, de guitarres, bandúrries, castanyoles i triangles El compàs és ternari, mentre que el del…

Música i festa Sense música no pot haver-hi festa Resulta inimaginable, i tothom en té prou experiència, una festa sense que la música o algun embolcall sonor hi sigui present i actiu La música o, dit d’una altra manera, la construcció d’un espai sonor, forma part imprescindible de la construcció de l’ambient i de les actituds festives Però, en canvi, les músiques que se senten en les festes no presenten unes característiques gaire determinades o comunes en algunes festes sí que es fan servir unes melodies o uns instruments musicals determinats, mentre que en altres les músiques poden ser…