Resultats de la cerca

El 1943 formà una partida de bandolers a la Sicília occidental i es posà al servei dels aliats amb la idea de separar Sicília de l’estat italià S'alià amb l’ala dreta de la democràcia cristiana i ajudà a reprimir les reivindicacions dels camperols comunistes matança de Portella della Ginestra, 1947 La màfia, amb la qual estava molt connectat, el féu assassinar, segons sembla, pel seu lloctinent Gaspare Pisciotta La seva figura passà a la llegenda siciliana FRosi realitzà un film basat en la seva història Salvatore Giuliano 1962

Fill d’Onofre d’Alentorn i d’Oms, de qui heretà la senyoria de Seró, i de la seva primera muller, Elionor de Botella Adscrit a la bandositat dels nyerros, fou amic del bandoler Perot Rocaguinarda Fou diputat militar de la generalitat 1614-17, i s’oposà violentament a la política contra el bandolerisme duta a terme pel lloctinent duc d’Alburquerque Féu més tard causa comuna amb un bandoler conegut per Sastre Domingo i xocà amb el governador del Principat Aleix de Marimon, que era probablement cadell 1619 Fou pare de Miquel d’Alentorn i de Salbà, abat d’Amer i de Roses

Actuà amb intensitat des del 1563 pels voltants d’Anglès Selva Gràcies a l’oferiment del lloctinent de Catalunya, Diego Hurtado de Mendoza, de donar dues-centes lliures a qui el delatés, fou ferit i capturat juntament amb el seu germà Miquel pel maig del 1565 Fou processat i executat

Al capdavant d’una banda d’un centenar d’homes, el 1613 féu el robatori més important de moneda del rei perpetrat per bandolers uns 180 000 ducats Tal fet tingué lloc a la Segarra, entre els Hostalets i Montmaneu, i sembla que amb una certa collaboració de la gent del país, a la qual els bandolers donaren una part del botí Barbeta fugí als Estats Pontificis, on fou detingut pels agents del papa l’any 1615 Traslladat a Barcelona, fou executat a l’estiu del 1616

El bandoler Trucafort intercepta prop d’Igualada els carregaments de plata del rei destinats a Gènova

Publicà la novella Els temps ens han fet així 1953 i narracions infantils El príncep bandoler 1958 i La noia del rostre canviant 1960 Pòstumament es publicà el llibre de narracions Lepra d’or 1976

Coneguda des del 1181, fou residència d’una branca dels Vilademany 1329-1450 Transformada en masia, hi nasqué el 1594 Joan Sala i Ferrer, el famós bandoler conegut per Joan de Serrallonga Conserva una torre rodona adossada al mas

Net de Josep Melcior de Lacroix Estudià a París Lluità a Rússia 1812, a Waterloo 1815 i a Algèria 1830 El 1831 capturà a Nimes el bandoler absolutista Trestaillons Fou cavaller 1830 i oficial 1836 de la Légion d’Honneur

La seva banda arribà a constituir una mena de govern que exigia tributs locals, fins que fou desarticulada pel virrei de Nàpols, Pedro Afán de Ribera

Fou mestre als Hostalets de Balenyà És autor de reculls poètics i d’estudis folklòrics Verdaguer, poeta de la cançó , Verdaguer i el Montseny , Història i llegenda del bandoler Joan de Serrallonga , Collecció de modismes catalans i Folklore de la Vall de Tost