Resultats de la cerca
Es mostren 193 resultats
Camí de Saifores a Bellvei (Banyeres del Penedès)
Art romànic
Situació Aspecte d’un tram d’aquest camí medieval ECSA - J Bolòs Camí d’origen medieval, o potser anterior, que anava de Saifores a Bellvei S'endevina clarament a la zona de carena de la serra que hi ha entre aquestes dues poblacions Mapa 35-17447 Situació 31TCF793686 S’hi pot anar des de Saifores Des del Mas Roig cal agafar el camí que surt d’aquesta masia i va cap a l’W Sobretot s’endevina al petit collet que hi ha al final dels camps i que fa de partió entre els municipis de Banyeres, l’Arboç i Bellvei JBM-JJBR-RMUC-JARN Camí Es pot resseguir el camí des del Mas Roig El primer tros ha…
La mina de la riera de Banyeres del Penedès
Art romànic
Situació Una de les dues boques d’entrada a la mina, encara en ús al segle passat ECSA - J Bolòs Mina, o túnel, situat a la riba esquerra de la riera de Banyeres, prop del Mas Roig Una de les seves boques d’entrada és al costat de la riera i l’altra al pla que hi ha darrere del mas Mapa 35-17447 Situació 31TCF792688 S’hi pot anar des de Banyeres, agafant una pista asfaltada que passa pel costat del restaurant del Bosc, o bé des de Saifores A sota del Mas Roig, a la banda de dalt de la carretera, al costat del pontet que travessa la riera, hi ha l’entrada inferior de…
Sant Joan i Sant Vicenç de Banyeres (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Obra senzilla i tardana que presideix el nucli abandonat de Banyeres ECSA - JA Adell Situació L’església de Sant Joan i Sant Vicenç és situada en el petit nucli de cases abandonades de Banyeres, a la capçalera de la vall del riu Bona Mapa 34–11253 Situació 31TCG735806 S’hi accedeix per una pista de 8,5 km que surt del mateix coll d’Adraén, a la carretera de Tuixén a la Seu d’Urgell per Fórnols i Adraén JAA-MLIC Història La notícia més antiga que es coneix de l’església de Banyeres és del 849, quan, pel judici celebrat en presència del bisbe Beat d’Urgell…
Sabartès

La gran casa senyorial que centra la possessió de Sabartès, al terme municipal de Banyeres del Penedès
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Història
Gran casa senyorial del terme de Banyeres del Penedès (Baix Penedès), a l’W del poble.
Fou feta bastir al segle XIX pels Morenés, barons de les Cinc Torres i comtes d’El Asalto
el Barxell
Caseria
  Partida
Caseria i partida rural del terme municipal d’Alcoi (Alcoià), a 6 km a l’oest de la ciutat, al centre d’una petita depressió anomenada pla de Barxell, travessada per la carretera d’Alcoi a Banyeres de Mariola.
Prop de la petita església hi ha les restes del castell del Barxell , antiga alqueria esmentada ja el 1249 i adquirida pel municipi d’Alcoi el 1647 El barranc del Barxell , que neix al vessant meridional de la serra de Mariola, dins el terme de Banyeres, després de drenar el pla de Barxell, s’engorja i, ja dins Alcoi, s’uneix amb el barranc del Molinar i forma el riu d’Alcoi
Pierre Georges Latécoère
Aeronàutica
Industrial francès.
Dedicat a la construcció ferroviària, el 1917 obtingué una comanda de mil avions Salmson S2A Fins a l’armistici, en lliurà vuit-centes unitats Abans d’acabar la guerra començà a projectar una línia aèria entre Tolosa i l’Argentina Per cobrir el primer tram fins al Marroc, el 25 de desembre de 1918 féu el primer vol d’estudi de la ciutat francesa fins a Barcelona, que seria la primera escala L’1 de setembre de 1919 començà a operar a la ruta Tolosa-Barcelona-Alacant-Màlaga-Casablanca, la primera línia aèria que creuà Catalunya El 1925 la línia arribà fins a Dakar, el correu creuà l’Atlàntic…
vall de Biar
Vall de l’Alcoià que comprèn la conca alta del Vinalopó, des de Banyeres de Mariola, a l’E, fins a l’altiplà de Villena, a l’W, i entre les serres d’Ontinyent i de Beneixama, al N, i les serres de Biar i de Fenossosa, al S.
Ocupa 224 km 2 d’extensió Comprèn els municipis de Banyeres de Mariola, Beneixama, el Camp de Mirra i la Canyada de Biar, a més del de Biar Des de l’altiplà de Villena cap a l’est, les serres de Sant Cristòfor i de Sant Bartomeu divideixen la part occidental de la vall fins prop de Beneixama
Manuel Broseta i Pont
Història
  Política
  Dret
Jurista i polític.
Doctorat a Madrid el 1959, fou catedràtic de la Universitat de València, i el 1970 fou nomenat degà de la facultat de dret Escriví llibres de dret mercantil El 1975 participà en la constitució de la Junta Democràtica del País Valencià, de la qual fou president Formà part del grup Demòcrates Independents del País Valencià el 1977 Fou vicepresident de la Comissió Mixta de Transferències de l’Administració de l’Estat al Consell del País Valencià El 1979 fou elegit senador per UCD i posteriorment fou Secretari d’Estat per a les Autonomies 1981-82 Morí en un atemptat d’ETA
Vicent Berenguer i Micó
Literatura catalana
Poeta, traductor i editor.
Ha desplegat una activitat notable com a poeta i com a promotor d’iniciatives de suport al món de la poesia Es donà a conèixer amb el poemari Guants de macam amb un dibuix 1985, premi Vila d’Alaquàs 1983 després ha publicat Carmí vora els llavis 1986, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1985, Dalila 1987, La terra interior 1989, Imitació de la soledat 1990, premi Roís de Corella 1989 i L’home no confia en la ciutat 1996 És director de la collecció “Poesia-Edicions de la Guerra”, ha traduït autors portuguesos, i és coautor, juntament amb Jordi Garcia Vilar, de l’obra teatral La llegenda del drac i la…
Troballa arqueològica de primer ordre al Penedès
Gràcies al georadar, un equip d’arqueòlegs de la Universitat de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica ICAC determinen la grandària de la ciutat ibera de Banyeres Baix Penedès, soterrada i de 2,5 hectàrees, comparable per les dimensions a la del jaciment d' Ullastret  L'Ajuntament de Banyeres ha de comprar els terrenys del jaciment i també es preveu una primera temporada d'excavacions