Resultats de la cerca

Constitueix el penúltim estadi del procés de canonització, i la persona beatificada rep el nom de beat

Concorregué a diverses exposicions barcelonines, i a la del 1857 presentà El beat Oriol retornant la vista a un cec Pintà un Sant Benet per a Montserrat i feu també retrats realistes

Defensà l’Església visigòtica de les excessives ingerències franques Arribà a formulacions poc clares sobre la figura de Crist adopcionisme , en la qual cosa trobà una ferma oposició per part de Beat de Liébana

És una fossa tectònica regada pel Deva Hi ha conreus de cereals, ametllers, vinya i fruiters Té ramaderia bovina i ovina Indret turístic, conserva el monestir de Santo Toribio antigament San Martín, cèlebre pel monjo Beat de Liébana

Després d’una installació provisional de regulars de Sant Agustí, aquests el cediren als franciscans, que hi fundaren el convent el 1384 Hi residí molt temps el beat Pere Nicolau Factor, vers el 1570 Abandonat el 1835, és avui una ruïna total

Dominicà 1420 al convent de Sant Pere Màrtir de Manresa, el 1436 es traslladà a Castres, on tingué una gran anomenada com a predicador i miracler Rebé culte com a beat a la catedral de Castres i a la seu de Manresa

Amb vocació clarament comercial, fins a la seva separació, el 1989, publicà els discs Blondie 1976, Plastic Letters 1977, Parallel Lines 1978, Eat to Beat 1979, Heart of Glass 1979, Autoamerica 1981, The Hunter 1982 i Out 1988 El 1999 es tornaren a reunir per al disc No exit

Pertanyent al moviment literari beat , en les seves novelles i relats reflecteix la violència i degradació dels barris baixos que envolten l’home i el seu entorn Last Exit to Brooklyn 1964, The Room 1972, The Demon 1976, Requiem for a Dream 1978, Song of the Silent Snow 1986

Treballant com a ascensorista en un night club , tingué l’oportunitat de substituir un humorista que es posà malalt, i d’aquesta manera inicià la seva carrera en el món de l’espectacle Juntament amb un amic formà el tàndem còmic The Two Beat, que arribà a fer-se molt famós a la televisió del seu país d’aquesta època prové el nom que encara fa servir com a actor, Beat Takeshi Més endavant començà a treballar en el cinema, sota les ordres d’altres directors, en pellícules com Merry Christmas, Mr Lawrence 1983, de NOshima Johnny Mnemonic 1995, de RLongo Tokyo Eyes 1998…

Pertanyent al moviment beat , el seu estil corrosiu és fet de metàfores grotesques i de jocs de paraules Publicà els reculls Gasoline 1958, Happy Birthday of Death 1960, The Night Last Night Was at Its Nightest 1972, Earth Egg 1974, Herald of the Autochtonic Spirit 1981, Mindfield 1989 i la novella American Express 1961